Un model empíric per al periodisme sobre qualitat en l'ús de xarxes socials: agraïment pel Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal

L'anàlisi del periodisme local i comarcal és un dels tipus de recerca més motivador per a un professor i investigador. De fet, el periodisme de proximitat és el motor i l'engranatge principal de comunicació amb el seu entorn, i és el que compta amb uns índexs d'acceptació més elevats. 

És per això que rebre el 9è Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal, organitzat per l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), la Xarxa Vives d'Universitats i CaixaBank per la investigació "L'ús de les xarxes socials en els diaris de l'ACPC: fórmules per aconseguir impacte i ingressos", és motiu de la màxima satisfacció i del meu agraïment. Adjunto algun dels impactes mediàtics generats pel guardó.

"El Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, professor de l'Escola Universitària Mediterrani (Universitat de Girona), Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), EAE-Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Euncet-UPC, Cesine i altres universitats, i director del Centre d'Estudis sobre el Cable (CECABLE), va rebre a Riudoms (Tarragona) el 9è Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal, organitzat per l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), la Xarxa Vives d'Universitats i CaixaBank, per la investigació "L'ús de les xarxes socials en els diaris de l'ACPC: fórmules per aconseguir impacte i ingressos". "Les xarxes socials són una gran oportunitat per a les publicacions de proximitat", va afirmar Fondevila.

En la investigació, Fondevila crea un model per puntuar els criteris de qualitat de l'ús de xarxes socials per part dels mitjans de comunicació. L'algoritme uneix popularitat, interactivitat, viralitat, sentiment i rendibilitat, el que permet a cada publicació una autodiagnosi i descobrir les seves fortaleses i les seves debilitats. "En el context de la Societat de la Banda Ampla, el cloud journalism i el social journalism commerce, establir una mètrica holística i alhora objectiva és necessari per optimitzar la creació i la divulgació dels continguts", explica Fondevila. "No tot es redueix a retorn en diners, sinó en influència i participació", afegeix el director del CECABLE, que remarca el valor del ROi (Return on influence) i el ROP (Return on Participation), al costat de l’habitual ROI (Return on Investment).

Inspirat en indicadors de Murdough, Lovett, Bonsón i Ratkai i Barger i Labrecque, Fondevila va crear un model que es va aplicar quantitativament a una mostra estadística de publicacions de l'ACPC. El resultat és que el model de diagnosi d'ús de xarxes socials permet classificar, mitjançant una puntuació final, els mitjans de comunicació, que la popularitat dels mitjans comarcals i locals catalans és correcta, que la interactivitat i la viralitat són millorables, i que el sentiment dels lectors cap als mitjans comarcals i locals catalans és positiu. La diferència d'ús de xarxes socials entre publicacions analògiques i digitals no és significativa. La presència i l'actuació dels mitjans de comunicació catalans en xarxes socials són especialment millorables en aquells mitjans amb menys periodicitat o amb recursos més escassos.

A la part qualitativa, de les entrevistes en profunditat es van desprendre diverses percepcions i desitjos: la presència en xarxes socials és gairebé una obligació; cal decidir a consciència la quantitat de xarxes socials en què estar presents, i si els continguts han de penjar-se de forma automatitzada; cal dialogar amb els lectors; les comparticions de contingut són un indicador de qualitat, tot i que remunerar aquest factor és discutible; cal monitoritzar el sentiment; cal unir continguts amb ingressos.

En el focus group, es va observar una correlació entre la popularitat d'una unitat de contingut i la probabilitat d'accedir-hi; es va constatar la necessitat de presència en xarxes socials, d’objectivar la popularitat i d'aplicar el social journalism commerce; es va associar emoció a fidelització; es va requerir més interacció amb el lector (mitjançant enquestes o concursos); es va assumir la necessitat d'un moderador en la interacció; i es va sol·licitar viralitzar els continguts atractius, detectar correlacions entre comentaris positius i més resultats publicitaris i controlar les freqüències en les publicacions. També es va plantejar que recompensar els periodistes segons els resultats és controvertit, que cal transformar el prestigi d'aparèixer en els mitjans en negoci, i que cal aplicar la indústria 4.0.

"És motiu de gran satisfacció aquest reconeixement. El model d'investigació confereix objectivitat a l'objecte d'estudi analitzat, situa cada mitjà de comunicació en l'entorn de xarxes socials i ofereix pautes de millora", afirma el terrassenc Fondevila, Investigador Principal del Grup de Recerca sobre Sistemes Innovadors de Monetització del Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED) i del Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla.

El Premi de Recerca Universitària està dirigit a docents i investigadors de les Facultats de Ciències de Comunicació de l'àmbit dels Països Catalans. La convocatòria està destinada a abordar qualsevol tema relacionat amb l'edició de premsa comarcal i local en paper i de pagament, amb l'ús d'Internet com a prioritat, però oberta també al periodisme de proximitat en general que es realitza en ràdios i televisions locals, portals digitals d'informació general i a qualsevol altra tecnologia.

L'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) és una entitat sense ànim de lucre que aglutina la pràctica totalitat d'empreses i entitats editores de premsa comarcal i local d'informació general existents a Catalunya, en format paper o digital, escrites en català i amb difusió de pagament. Premsa Comarcal reuneix diaris impresos de difusió diària, setmanal, bisetmanal, quinzenal, mensual, bimestral i trimestral.

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que representa i coordina l'acció conjunta de 22 universitats (Universitat Abat Oliba CEU, Universitat d'Alacant, Universitat d'Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat CEU Cardenal Herrera, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Miguel Hernández d'Elx, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Perpinyà Via Domitia, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Sàsser, Universitat de València, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) de quatre estats europeus (Andorra, Espanya, França i Itàlia) en ensenyament superior, investigació i cultura."