Sobre el dúo Universidad-Comunicación

Este es el último post sobre las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En universidades, las propuestas son las siguientes:

“-Millora del sistema de pràctiques perquè compleixi la seva missió formativa i permeti evitar un abús dels estudiants.

La Mesa sectorial constata la coexistència de dos tipus de pràctiques en empreses, les curriculars (que figuren als plans d’estudis amb la corresponent assignació de crèdits i amb independència del seu caire obligatori o optatiu) i les extracurriculars (que els estudiants poden fer amb caràcter voluntari i que no formen part del corresponent pla d'estudis).

En relació a les pràctiques curriculars, s’insta a les empreses a millorar la formació dels estudiants, amb una major implicació en el seguiment i tutela de la seva estada i de les condicions en què es desenvolupa. Aquestes estades han de respondre a la seva finalitat formativa i no es poden utilitzar per substituir un lloc de treball. També cal estudiar un replantejament del període de pràctiques dels becaris per evitar encadenaments d’aquesta fórmula que vulnerin el seu esperit formatiu.

Quant a les pràctiques extracurriculars, la Mesa planteja que haurien de tenir una compensació econòmica d’acord amb l’exercici de la tasca requerida. S’entén que són una bona oportunitat de cara a una possible contractació posterior, però s’adverteix que no haurien d’esdevenir una font de mà d’obra gratuïta.

-Millorar la col·laboració entre les universitats i el sector per optimitzar la recerca i la transferència del coneixement, amb suport públic i privat.

La consolidació de les facultats de comunicació ha suposat també la institucionalització de la recerca i la transferència del coneixement com a eixos vertebradors de la seva activitat, juntament amb la docència de qualitat. Les dades proporcionades per diversos estudis posen de manifest un increment en la producció científica de la universitats catalanes i una progressiva internacionalització.

La recerca en comunicació és una recerca estretament vinculada al finançament públic, especialment als plans estatals de I+D+i. A Catalunya no hi ha programes d’impuls de la recerca similars. El finançament de les convocatòries dels ajuts a grups de recerca de Catalunya (SGR) té un caràcter de base, però no va dirigit a la realització de recerques concretes. Per això els investigadors han d’acudir a convocatòries específiques, molt escasses, per part de departaments o organismes determinats amb finalitats molt específiques (p. ex. Institut Català de les Dones, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, etc.) o a subvencions. A nivell europeu, el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea ha situat les Ciències Socials -entre elles, la Comunicació- en una situació transversal i instrumental per a les diferents línies prioritàries de finançament comunitari, la majoria d'elles vinculades a la creació de riquesa a través de les Ciències Experimentals. Davant d’això, la Mesa sectorial dels mitjans demana el suport de les institucions catalanes perquè tinguin en compte la necessitat de potenciar la recerca en comunicació com a línia bàsica per la creació de riquesa de la Catalunya actual.

D’altra banda, la Mesa sectorial considera necessari que s’estableixin mecanismes per a una major col·laboració universitat - empresa a nivell de recerca, de la mateixa manera com existeix a nivell docent, així com vies de finançament privat. No fer-ho, a més de continuar depenent exclusivament de finançament públic, cada cop més escàs, també pot conduir a què altres professionals acabin realitzant la recerca que pot ajudar al desenvolupament del sector.”

Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

Propuestas sobre universidades y comunicación

Los dos próximos posts recogerán la última parte del resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En universidades, las propuestas son las siguientes:

“-Repensar el mapa universitari en l’àmbit de la comunicació.

Els estudis universitaris en l’àmbit de la comunicació social continuen amb més demanda que oferta, tot i que la tendència és a la baixa. Amb tot, la situació d’un sector en crisi que destrueix llocs de treball planteja dubtes sobre l’oferta de places actual. Això és més notable encara en l’àmbit del periodisme i en relació als mitjans de comunicació tradicionals, malgrat que les necessitats comunicatives en altres sectors productius puguin generar noves oportunitats per als professionals.

Per això, la Mesa sectorial insta a la Secretaria d’Universitats a posar en marxa un equip de treball per analitzar el mapa universitari en l’àmbit de la comunicació i estudiar com ajustar-lo. Aquesta anàlisi hauria de tenir en compte, però, les característiques i dimensions de les diferents universitats, la complementarietat entre centres públics i privats, l’especialització i les especificitats territorials del sistema universitari català.

D’altra banda, la Mesa demana a l’administració a no autoritzar nous estudis si no ofereixen prou garanties curriculars i sense tenir en compte el sector. Finalment, també posa de manifest una inflació de centres adscrits com a factor que contribueix a la dimensió actual de l’oferta universitària en aquest àmbit.

-Canvis normatius perquè les universitats guanyin capacitat d’adaptació i modificació curricular davant les necessitats i evolució del sector.

El marc normatiu dificulta i frena els canvis en les titulacions oficials per adaptar-se a la transformació accelerada del sector. Aquestes traves es donen particularment en relació als continguts considerats com a formació bàsica (FB) per les agències encarregades de supervisar els plans d’estudis (ANECA/AQU). En aquest sentit, la Mesa sectorial insta a les administracions a impulsar una flexibilització de la normativa vigent – el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) - per donar més marge de maniobra i capacitat de reacció a les universitats.”

Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

Propuestas para publicidad y vías de financiación

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En publicidad y nuevas vías de financiación, las propuestas son las siguientes:

“-Estratègies conjuntes per potenciar el mercat català davant dels grans anunciants.

Els grans anunciants d’àmbit català són pocs. Per això, la Mesa sectorial considera que caldria buscar aliances amb altres empreses de l’Estat per atreure inversors ben posicionats a Catalunya. Paral·lelament cal aprofundir en el mercat català com un sistema comunicatiu propi i fomentar que els anunciants el vegin com una oportunitat de segmentar el públic. Cal una política de lobbisme davant els grans anunciants espanyols per reforçar el potencial de Catalunya com a sistema de mitjans i mercat publicitari. A nivell institucional, el Govern podria contribuir-hi amb la idea de fomentar la “marca” del sistema català de comunicació com a sector productiu nacional.

-Canvis legislatius en l'àmbit de la televisió local perquè tinguin més marge de maniobra per a un creixement publicitari.

La Mesa sectorial proposa una modificació dels marges del límits de saturació publicitària en l’àmbit de la TDT local. L’objectiu és incrementar les possibilitats de les televisions de proximitat per inserir publicitat en les franges horàries de més rendiment. També planteja la possibilitat d'incorporar publicitat institucional i publicitat electoral en període de campanya electoral.”

La publicidad y nuevas vías de financiación es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

Propuestas sobre producción audiovisual

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En producción audiovisual, las propuestas son las siguientes:

 

“-Dotació pressupostària suficient a la CCMA.

La Mesa sectorial reclama una dotació pressupostària suficient a la CCMA, i proporcional a la situació financera de la Generalitat, que li permeti mantenir el paper impulsor del teixit audiovisual català sense posar en risc la seva pròpia capacitat productiva. La Mesa recorda que la llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, estableix que correspon al Govern de la Generalitat “el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual”, en relació a la indústria, els professionals, la producció i la potenciació d’obres i continguts. Per això, la Mesa proposa en els termes establerts que la CCMA mantingui aquest rol de motor de la indústria audiovisual catalana.

-Preservació d’ajuts públics que permetin la viabilitat del sector.

En els darrers dos anys, la reducció pressupostària del Ministeri de Cultura ha superat amb escreix a la d’altres ministeris. Les repercussions en la cinematografia es tradueixen en retallades que superen el 20%. En el cas concret del Fons de Protecció de la Cinematografia, des del 2010 fins al 2013 la disminució ha estat del 52’31%. A tot això cal afegir-hi a Catalunya la disminució de les aportacions de l’ICEC.

En aquesta línia, la Mesa insta al departament de Cultura de la Generalitat perquè reclami a l’administració estatal el pagament del fons anual per al foment de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents al castellà, inclòs a la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema.

D’altra banda, la Mesa demana a les administracions l’obertura de línies de préstec per a l’impuls del sector. A Catalunya, això passaria per una revisió i dinamització de l’acord de l’Institut Català de Finances amb les associacions de productors i amb l’ICEC, tot retornant a l’esperit inicial del conveni derivat de la resolució 633/V del Parlament de Catalunya, que instà el Govern a elaborar un pla d'acció conjunta interdepartamental per a enfortir la indústria audiovisual catalana.

-Desenvolupament de la Llei del Cinema de Catalunya.

La Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema de Catalunya va entrar en vigor el 16 de gener de 2011, però el seu desenvolupament continua paralitzat. La Mesa sectorial reclama la seva activació, especialment en relació als següents aspectes: l’Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual;21 l’informe sobre la millora de la qualitat, les garanties i l’ocupació dels treballadors dels sectors cinematogràfic i audiovisual; creació i gestió de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya; implantació progressiva de les obligacions establertes de distribució de còpies en versió en llengua catalana; creació i aplicació dels cinc fons de foment previstos pels articles 29 i 30 de la Llei.

La Mesa sectorial també planteja la necessitat que s’acceleri l’elaboració i publicació de les disposicions reglamentàries que calguin per desplegar aquesta llei, amb la consulta prèvia del sector cinematogràfic i audiovisual. És en aquest marc on s’ha d’estructurar una política global de crèdit i finançament públic a la indústria privada audiovisual, tal i com descriu l’article 6 de la Llei, inclòs el paper que en aquesta estratègia ha de tenir la CCMA, distingint clarament entre els costos derivats del seu funcionament intern i els fons destinats al foment de les coproduccions i altres fórmules de suport a la indústria privada.

-Mesures per reduir la precarietat laboral que caracteritza el sector.

En relació a la situació dels professionals, la indústria audiovisual i de la producció es caracteritza per la inestabilitat i per una elevada contractació per projecte, sovint a través de la figura del freelance. Això genera bosses de precarietat professional i condicions de treball desregulades, al marge del conveni col·lectiu i la legislació laboral. La Mesa sectorial planteja la necessitat de mesures reguladores per als col·laboradors i per millorar les condicions dels professionals que treballen en projectes audiovisuals mitjançant vinculacions d’obra.

-Lluita contra la pirateria, mitjançant desenvolupament legislatiu.

 

La Mesa sectorial dels mitjans reclama que s’activi la disposició de la Llei d’Economia Sostenible que comporta canvis legislatius per a la protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit de la societat de la informació i de comerç electrònic. Això s’hauria de traduir en actuacions efectives contra la pirateria audiovisual.

-Millora i aprofundiment de la col·laboració entre operadors televisius i productors.

 

A parer de la Mesa sectorial, aquesta millora passaria per la signatura per part de les cadenes obligades a la inversió en producció audiovisual (5% o 6% dels seus ingressos computables) d’acords amb les associacions de productors que assegurin la transparència i l’equilibri entre gèneres de les inversions dels operadors televisius (en la línia del conveni de TVC amb els productors audiovisuals de Catalunya).

Pel que fa a TVC, caldria destinar part dels fons abocats al cinema americà a productes cinematogràfics i televisius catalans per tal de compensar la caiguda del seu pressupost.

En el terreny qualitatiu, es necessària una superior implicació de TVC en la promoció (dels títols o dels seus equips artístics i/o tècnics ) en els seus magazines, telenotícies o espots de les obres en què han invertit o dels quals en són copropietaris.

-Impuls del model de negoci crossmèdia mitjançant els clústers audiovisuals.

 

Cal impulsar sinèrgies entre els diferents sectors del sector per enfortir la indústria audiovisual del país i per avançar cap a un model de negoci crossmèdia. En aquest sentit, la Mesa sectorial insta el agents del sector a estudiar la fórmula d’un clúster nacional de l’audiovisual. L’aposta per afavorir la col·laboració entre la industria del cinema, la televisió, el transmèdia i els videojocs pot tenir en el concepte de clúster

audiovisual un bon punt de partida, per generar una estructura estable, amb una part de finançament i implicació pública, però amb iniciativa empresarial privada.

La Mesa també considera que cal impulsar les aliances entre empreses i les coproduccions i organitzar trobades, festivals, assistència a fires o mercats internacionals. En aquest punt cal connectar de forma més estreta la industria amb la Universitat.”

Analizamos la cuestión en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, y la debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

 

Más propuestas sobre TV

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En televisión, otras propuestas son las siguientes:

"- Juntament amb el catàleg d’activitats que ha de realitzar, ha de definir les formes i intensitat de la cooperació amb les empreses privades i públiques existents.

- El seguiment del contracte-programa ha de basar-se no només en indicadors quantitatius de compliment de compromisos de programació, d’objectius d’audiència i de finançament sinó també en d’altres que permetin avaluar la satisfacció dels ciutadans amb el servei.

-Flexibilització i modificació del mapa de la TDT local perquè es pugui reformular les demarcacions.

El pas del temps, la crisi actual i els canvis normatius posteriors a la definició del mapa de la TDT fan difícil la sostenibilitat del conjunt del sistema. Per aquest motiu, la Mesa sectorial dels mitjans reclama una reforma de la normativa perquè sigui possible modificar les demarcacions, en el sentit que sigui pertinent, per assegurar la continuïtat de les empreses que són econòmicament viables i que puguin adaptar la cobertura a realitats socioeconòmiques clarament definides. En definitiva, un replantejament del mapa de la TDT local perquè respongui a la realitat de la comunicació de proximitat del país.

-Nova regulació dels mínims d'emissió en la TDT local.

L’objectiu és que els operadors puguin actuar d’acord amb les seves dimensions i possibilitats reals. Per això la Mesa sectorial reclama una flexibilització del marc que ara obliga a 32 hores setmanals de programació original i a un mínim de producció pròpia. En aquest sentit, demana també que de forma explícita s’admeti que la producció compartida amb altres operadors locals compti com a producció pròpia.

-Millorar i incrementar la col·laboració entre operadors públics.

La Mesa sectorial demana més coordinació i cooperació entre actors públics (TVE Catalunya, TVC, operadors locals, agències informatives, la Xarxa), tant pel que fa a la producció com a l’ús d’infraestructures productives. Aquesta millora tindria per objectiu garantir una oferta de servei públic de qualitat i l’accés de la ciutadania, amb una gestió més eficient dels recursos públics. La cooperació no pot anar en detriment, però, dels estàndards de qualitat, els criteris de pluralitat i el respecte dels elements clau de les línies editorials.

-Digitalització dels arxius de les televisions locals i exploració d'un model de negoci.

Els arxius de les televisions locals són un patrimoni històric de cadascuna de les zones d'emissió. Per aquesta raó, la Mesa sectorial considera necessari que es garanteixi el manteniment d'aquests arxius, si cal, mitjançant iniciatives del sector públic. A partir d'aquí, planteja la necessitat de crear una estructura compartida entre els operadors, que vehiculi un servei de televisió de recuperació mancomunat, que busqui una comercialització dels fons audiovisuals i que els ofereixi a la investigació. En aquest sentit, la Mesa sectorial apunta a la possible creació d’un Arxiu Històric de l'Audiovisual de Catalunya (a partir dels arxius de les televisions locals i de l’arxiu, ja gairebé plenament digitalitzat, de la CCMA) i l'exploració de vies de finançament privat per garantir-ne el futur.

-Atenció a la reordenació del mapa de la TDT en el context del dividend digital.

La Mesa sectorial dels mitjans dóna suport al Govern de la Generalitat en el seu rebuig als plans del govern espanyol quant a la planificació de l’espai radioelèctric destinat a les emissions de TDT, que pretén alliberar espai per poder-lo atorgar a les empreses de telecomunicacions. Aquest pla passaria per reduir el nombre de múltiplex de TDT autonòmics. A Catalunya es traduiria en una reducció de 3 MUX a 2. La Mesa demana al Govern que mantingui la fermesa expressada per tal que aquesta reforma no repercuteixi negativament en el mapa televisiu català."

Analizamos la cuestión en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, y la debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

Propuestas sobre televisión

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En televisión, las propuestas son las siguientes:

“-És urgent que es firmi el nou contracte-programa plurianual de la CCMA, que ha de definir els objectius de l'ens públic i el finançament per assolir-los.

La Mesa sectorial considera urgent que se subscrigui el contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya i la CCMA per als propers anys, davant les discussions que es plantegen en l’opinió pública, el sector audiovisual i en l’àmbit polític sobre el sentit i l’activitat de la CCMA, i especialment TVC, atesa l’actual situació econòmica i comunicativa del país. Aquest document ha de delimitar les funcions, serveis i finançament de la CCMA i és imprescindible que defineixi de forma clara l’abast de les actuacions de TVC i Catalunya Ràdio com a servei públic. A parer de la Mesa, en l’àmbit televisiu, el text hauria de recollir almenys els següents aspectes:

- L’existència de la CCMA i TVC permet que el mapa comunicatiu de Catalunya es correspongui amb allò que reiteradament ha resolt el Parlament Europeu: la defensa del sistema d’operadors dual (públics i privats) com a pilar fonamental del model televisiu a Europa.

- TVC contribueix a la pluralitat de l’oferta comunicativa de Catalunya, pel que fa a l’equilibri entre mitjans públics i privats i dels espais comunicatius (mitjans d’abast estatal i català). Alhora, té un paper clau en la projecció de la llengua i cultura catalanes.

- TVC ha de mantenir els objectius d’àmplia audiència i prestigi, però també el de lideratge en innovació de serveis de comunicació. Per això, cal que mantingui un pressupost adequat a les funcions que exerceix.

- TVC ha de mantenir la seva funció de motor del sector audiovisual, per a impulsar la col·laboració amb empreses privades i facilitar la presència del sector en mercats més amplis (espanyol, internacional).

- Es recomana que en els successius contractes-programa s’avaluï el pes de la participació de la CCMA en el sistema comunicatiu català per vetllar perquè s’ajusti també al desenvolupament i consolidació d’iniciatives d’empreses privades del sector, especialment en els nous serveis que van apareixent.

- La definició de la funció de servei públic de TVC ha de posar l’accent en l’obligació de proporcionar un conjunt de programacions i serveis que facin augmentar el pluralisme, en concurrència amb els operadors privats.

- TVC ha d’actuar amb transparència, tant pel que fa a la informació referida a la seva plantilla i òrgans de govern com pel que fa als costos de la producció externa i la seva gestió empresarial.”

El audiovisual, eje de triple play, quadruple play y quintuple play, es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

Propuestas sobre radio

Retomo el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En radio, las propuestas son las siguientes:

"-Fomentar la complementarietat entre el sector públic i el sector privat.

La Mesa sectorial expressa un reconeixement al rol exercit tant per la ràdio pública com la ràdio privada per al desenvolupament d’un sector radiofònic que mostra una destacable penetració en la societat catalana i una estabilitat de l'audiència. El sector radiofònic a Catalunya es caracteritza per la concurrència competitiva entre la ràdio pública i la privada. La Mesa sectorial constata la necessitat d’un model equilibrat que permeti un sector privat i un sector públic forts, tots dos econòmicament viables. La complementarietat ha de permetre una ràdio pública que pugui respondre amb garanties als objectius generals fixats pel Mandat marc del sistema públic audiovisual i un sector privat competitiu en el marc dels termes de la concessió del servei. El document normatiu del sector públic s’ha de desplegar en els corresponents contractes programa que cadascun dels prestadors públics de serveis audiovisuals han de signar amb l’administració de referència.

-És urgent que es firmi el nou contracte programa plurianual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Aquest document ha de definir els objectius i funcions de l’ens públic i el finançament necessari per assolir-los. El contracte programa ha de donar estabilitat als mitjans de la CCMA, dins del qual s’inclouen les emissores del grup Catalunya Ràdio.

En aquest marc, el sistema actual de doble finançament o altres fórmules homologables a nivell europeu que es puguin derivar de les decisions preses pel Parlament de Catalunya han de preveure un sistema d’ingressos que garanteixi els recursos humans i econòmics suficients per a la viabilitat del servei públic, la continuïtat de la producció interna i la possibilitat de contractació aliena de productes que ho requereixin, a més de tenir en compte el marc i la disponibilitat pressupostària del conjunt de la Generalitat, en un context de gestió basada en els principis de transparència i eficiència dels recursos.

-Creació d’un organisme ad hoc per posar en valor el mitjà.

Les dades posen de manifest la bona salut del mitjà quant a audiència i prestigi social, especialment en el cas de la ràdio en català. Amb tot, això no ha evitat una pèrdua d'inversió publicitària i les conseqüències laborals de la crisi. Per això la Mesa proposa la creació d'un organisme transversal de caràcter privat, independentment de quin sigui el tipus de finançament, que treballi per a la posada en valor del que representa la producció radiofònica a nivell industrial a Catalunya, tant en el sector públic com en el privat.

Una referència és el Radio Advertising Bureau (RAB) britànic, un organisme sense ànim de lucre impulsat per la indústria radiofònica comercial amb l'objectiu de prestigiar el mitjà i posar en relleu el seu atractiu i potencial per als anunciants. Les activitats del RAB es desenvolupen en àmbits com la consultoria, la recerca, mesures d'impacte publicitari, estudi de casos, nous formats publicitaris, formació i premis a la publicitat radiofònica.

La Mesa sectorial veu necessària aquesta posada en valor del mitjà per augmentar l'atractiu per als anunciants i convèncer-los del potencial de la inversió en el sector ràdio. Un organisme d'aquest tipus també podria fomentar altres iniciatives de finançament, com ara el mecenatge. Alhora, serviria de base per a polítiques d'impuls industrial i empresarial, amb incentius a la inversió i a la contractació.

-Flexibilitzar la normativa per facilitar la col·laboració entre administracions públiques i concessionaris privats en l'àmbit local i comarcal.

La comunicació de proximitat és una de les singularitats i dels valors que caracteritzen el sistema comunicatiu català. Per això, la Mesa sectorial planteja la necessitat de facilitar fórmules que donin més marge de maniobra als concessionaris que actuen en aquest mercat, a través d'una cooperació entre el sector públic i el privat per fer viable la comunicació local. L’objectiu és que l’administració i els concessionaris locals i comarcals puguin entendre’s i col·laborar perquè una freqüència de titularitat pública pugui ser explotada per empreses privades, entitats sense afany de lucre, cooperatives o una societat mixta que li doni continuïtat. Es constata que el marc normatiu determinat per la Llei de l'Audiovisual de Catalunya limita aquesta possibilitat. Per això la Mesa sectorial demana una modificació en aquells punts que siguin necessaris, sens perjudici de la definició de servei públic acotada per la norma, amb especial referència als continguts de caràcter local.

-Explorar nous nínxols d'audiència i models de ràdio temàtica.

Calen aliances amb proveïdors de serveis o marques comercials per generar nous continguts. A nivell internacional, el sector radiofònic ha desenvolupat nínxols d’audiència atesos per ràdios especialitzades per temàtica i audiència. En aquesta línia, Internet ha permès la creació de ràdios digitals corporatives a través de la xarxa, dissenyats en funció de les necessitats del client, ja sigui ràdio de marca, ràdio per a establiments comercials o ràdios per a comunicació interna, entre altres models.

-Formació específica per a les necessitats del sector radiofònic.

La Mesa sectorial remarca la necessitat que es considerin les singularitats del mitjà i del sector radiofònics en els plantejaments relacionats a la formació. Cal impulsar una major versatilitat i polivalència del professional radiofònic cap a les exigències que dibuixen els nous entorns digitals. Això inclou tant un reciclatge de caràcter tècnic com el desenvolupament de noves habilitats i competències relacionades amb la distribució multiplataforma i amb els nous hàbits de consum i de relació dels oients i/o usuaris. En aquesta línia, cal capacitar els professionals per gestionar estratègicament el nou ecosistema digital. És necessari millorar els mecanismes per respondre a les necessitats formatives i la implicació de col·legis professionals i sindicats, tal com s’ha apuntat en la proposta transversal sobre formació.

-Clarificar la mesura de la ràdio multiformat.

La diversificació de les formes de distribució i, en conseqüència, de les possibilitats de consum, genera encara dubtes sobre la manera d’homologar una mesura de les audiències que tingui en compte totes les opcions. Per això la Mesa sectorial considera urgent clarificar aquesta nova realitat del mitjà ràdio i trobar un sistema que eviti la dispersió de dades provinents de diferents mètodes de mesura, a través de mètriques homologades que siguin acceptades pels anunciants. També caldria estudiar la manera d’implicar organismes que avalin les garanties científiques d’aquest sistema i en reforcin la credibilitat.

-Millorar la lluita contra les emissores il·legals.

La Mesa sectorial dels mitjans insta les administracions i els organismes competents a intensificar les actuacions contra les emissores sense llicència, així com a impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries.

La lluita contra les emissores il·legals s’ha vist sovint afectada pel conflicte

competencial i per l’obstrucció per part de l’Administració estatal a les iniciatives de la Generalitat. En aquest sentit, recorda la sentència 5/2012, de 17 de gener, del Tribunal Constitucional, que en l’apartat de fonaments de dret afirma que l’atorgament o denegació de la concessió administrativa, o la manca de sol·licitud, és l’aspecte clau que fixa la competència per a la inspecció i sanció de les emissores il·legals, sentència que reforça la capacitat d’actuació des de Catalunya mateix contra aquesta problemàtica.

A l’exigència que l’Administració lluiti contra la pirateria, s’ha de sumar el compromís inequívoc de les emissores i cadenes que emeten d’acord amb la legalitat de no sobrepassar-la o directament inculcar-la per guanyar àmbits de cobertura o donar difusió a noves marques comercials del propi grup sense el preceptiu títol habilitant."

Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

Realismo esperanzador

Realismo y esperanza de cara al futuro. Así se puede sintetizar el encuentro con el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Como representante de las universidades catalanas, le trasladé la apuesta por un enfoque de los planes de estudio en la intersección periodismo-tecnología o periodismo-telecomunicaciones (proceso que ya se está dando, pero que se debe intensificar), por la digitalización (el presente tiende a digital y el futuro es digital), por la emprendeduría (las posibilidades en periodismo digital son enormes) y por la investigación científica en contenidos y tecnología. El Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, es líder en ese terreno.

Otro de los aspectos a destacar es la inclusión del periodismo en la escuela. Se trata de uno de los puntos de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”. Como ejes vertebradores en prensa, las propuestas son las siguientes:

"-Mesures per reforçar la distribució de la premsa.

D’una banda, la Mesa sectorial proposa iniciatives per preservar el sistema de difusió tradicional i els punts de venda (quioscos). Es tractaria, per exemple, d’un canvi en el tractament fiscal pel que fa a l’IVA, l’Impost de Béns Immobles (IBI), millores dels acords amb Correus i les distribuïdores, revisió de les concessions perquè el concessionari hagi de mantenir obert el quiosc, o suport perquè es puguin pagar les “fiances” que demanen els distribuïdors. També planteja una liberalització dels punts de venda, per afavorir la presència de la premsa en petites i mitjanes superfícies comercials.

-Impuls a la presència de les publicacions en català a les plataformes digitals.

La Mesa sectorial reclama més col·laboració i assessorament per reforçar la presència de la premsa en català en les plataformes de distribució digital, amb el plantejament que és millor negociar-ho de forma col·lectiva que individualment. En aquest sentit, insta el sector a estudiar la creació d'una plataforma col·lectiva de venda en format digital exclusiva per a les publicacions en català.

-Mesures de protecció de la fotografia periodística.

La Mesa sectorial demana la constitució del consell nacional de l’edició per afavorir l’estandardització tècnica i d’usatges de les imatges (seguint el model francès), així com la constitució d’una entitat de drets d’autor de gestió col·lectiva (la Generalitat en té la competència). En aquest procés caldria estudiar la modificació de la llei de la propietat intel·lectual per tal d’estipular que la fotografia periodística és “obra fotogràfica” i no “mera fotografia” i la incorporació d'“obra fotogràfica” en la formulació dels contractes.

-Conscienciar la població del valor social del periodisme de qualitat i de la cultura.

La Mesa sectorial dels mitjans planteja la necessitat d'una col·laboració entre les empreses, l'administració i els col·legis professionals per fomentar l'interès social de la premsa. Això es podria concretar en campanyes conjuntes i coordinades per prestigiar els mitjans professionals, impulsar-ne el consum i difondre la importància d'un periodisme de qualitat per a la societat.

-Foment de la premsa a les escoles i instituts.

Es proposa incidir en els lectors del futur per fomentar l'hàbit de lectura de la premsa i una cultura dels mitjans. En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes du a terme un programa de foment de lectura de premsa a les escoles des de 2009, amb la implicació de periodistes que visiten centres de secundària de Catalunya per incidir en aquest sector de la societat. La Mesa sectorial planteja ampliar aquest tipus d'iniciativa amb la implicació de l'administració i la incorporació de la premsa en el currículum educatiu des de les primeres etapes de formació. S'esmenta com a model el projecte “Leer y aprender con periódicos”, de l'Associació Mundial de Diaris (World Association of Newspapers, WAN), un programa global per a l'ús de la premsa en l'educació."

Propuestas sobre TIC y telecomunicaciones

En los próximos posts incluiré un resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

Como ejes transversales en TIC y telecomunicaciones, las propuestas son las siguientes:

"-Col·laboració amb les empreses de telecomunicacions per a l'evolució del sector i del model de negoci.

La Mesa sectorial remarca la conveniència d'avançar en l'estudi de nous models de negoci, en un sector que com la resta de mitjans es troba en un procés de reconversió. Cal més col·laboració amb les empreses TIC, telecomunicacions i Internet en aquesta transició, tant en tecnologia com en la investigació de continguts i suports.

En l'àmbit tecnològic, aquesta cooperació hauria de permetre desenvolupar

tecnologies adients per als nous hàbits de consum del mitjà, en mobilitat, a demanda i més personalitzat. Per això serien necessaris convenis de col·laboració entre les principals empreses de tecnologia de la comunicació i les empreses del sector dels mitjans per al desenvolupament de nous productes o maduració de les innovacions (3d, HD, televisió híbrida HbbTV, IPTV i internet ràdio, aplicacions, nous suports...) i productes multiplataforma, amb una aposta per la qualitat en l’hipertext, el multimèdia i la interactivitat. En aquesta línia, caldria obrir negociacions també amb les operadores de telefonia i Internet en relació al cost i condicions de la distribució.

En relació al desenvolupament de la tecnologia de la comunicació, la Mesa sectorial dels mitjans reclama una aposta del sector per la R+D+I, a través de la col·laboració públic-privat. Cal posar en valor la innovació, que sovint es produeix en el dia a dia de les empreses i no té prou consideració, i estudiar mesures de caràcter estructural per impulsar-la.

-Compensació per l’ús dels continguts dels mitjans per part dels agregadors a Internet.

D’altra banda, en aquest context la Mesa sectorial reivindica que els mitjans haurien de rebre algun tipus de compensació pels continguts que posen en circulació a la xarxa, especialment en relació a l'ús que en fan els agregadors de notícies.

A Bèlgica, per exemple, Google ha arribat a un acord amb els editors i les societats de gestió de drets, segons el qual farà publicitat dels seus productes als diaris i els mitjans podran optimitzar els serveis del cercador per anunciar-se; a Alemanya, el Bundestag ha aprovat una llei que obliga els agregadors a pagar pels continguts, excepte si difonen només “paraules” o “fragments breus” (el text no concreta el nombre de paraules permès, ni les quantitats ni el mode de pagament); a França, Google col·laborarà amb els editors de premsa generalista amb un fons d'ajuda a la transició digital; i a nivell estatal, la Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) ja treballa per demanar una legislació que obligui Google a pagar un cànon pels beneficis que obté amb els continguts dels diaris. Els recursos obtinguts per aquesta via haurien de repercutir en benefici del conjunt d'actors que participen en el procés de creació de continguts informatius i de qualsevol altre gènere."

Propuestas sobre derecho de la información

En los próximos posts incluiré un resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

Como eje transversal en derecho a la información, la propuesta es la siguiente:

"-Desenvolupament legislatiu del dret a la informació dels ciutadans.

L'article 52 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reclama als poders públics que garanteixin el dret a la informació de la ciutadania. A partir d'aquest marc estatutari, la Mesa sectorial demana una legislació del dret a la informació, amb una normativa que defineixi també els drets i deures dels professionals de la informació, com a garantia d'una informació veraç i de qualitat."

Propuestas sobre publicidad institucional

En los próximos posts incluiré un resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

Como ejes transversales en políticas de subvenciones del Gobierno y publicidad institucional, las propuestas son las siguientes:

"La Mesa sectorial dels mitjans demana més claredat en els criteris per a les subvencions i publicitat institucional, així com una proporcionalitat territorial, de continguts i per àmbits.

Paral·lelament, també planteja la necessitat que la política del Govern d’ajuts als mitjans de comunicació tingui en compte la reconversió industrial d'un sector en transformació i que comporti un impacte positiu en l’estabilitat estructural i laboral dels mitjans, sobre la base d’una viabilitat econòmica.

Quant a la publicitat institucional, la Mesa sectorial demana una clarificació de la presa de decisions publicitàries, en tant que derivades d’una estratègia de comunicació clara, i que tinguin en compte elements com la proporcionalitat i la diversitat per escurçar les desigualtats entre mitjans. Podria contribuir-hi una reforma de la llei de la publicitat institucional, tal com ja ha anunciat el Govern.

La Mesa sectorial també planteja que el compliment dels convenis i de les normatives laborals hauria de ser un element determinant per accedir a la política d’ajuts, així com una remuneració bàsica per als professionals. En aquest sentit, demana que les empreses beneficiades subscriguin el codi deontològic del Consell de la Informació de Catalunya, a banda, lògicament, de complir els requisits establerts per les bases de les convocatòries d’ajuts."

Propuestas de ocupación para el sector de la comunicación

En los próximos posts incluiré un resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

Como ejes transversales en términos de ocupación y marco laboral, las propuestas son las siguientes:

"-Contractació correcta i atenció a les condicions laborals dels professionals dels mitjans.

L’aposta per uns mitjans de qualitat i pel pluralisme requereix també posar el focus en les condicions de treball dels professionals. En aquest sentit, la Mesa sectorial reclama una contractació correcta que respecti les condicions salarials i socials pactades en els convenis sectorials i d’empresa, així com el respecte a la legalitat en els processos de regulació d’ocupació.

En relació als convenis col·lectius, la Mesa planteja que tots els treballadors de les empreses públiques estiguin regulats, àdhuc els càrrecs directius. També demana transparència en els comptes dels mitjans públics, incloses les condicions econòmiques dels diferents rols professionals.

-Regular la figura del col·laborador.

La Mesa sectorial alerta de la precarietat i indefensió dels col·laboradors i demana que es reguli aquesta figura, mitjançant la seva incorporació en els convenis o bé mitjançant un reconeixement legal de la seva modalitat. Més enllà de la diversitat de projectes comunicatius que compten amb col·laboradors, la Mesa reclama que els col·laboradors professionals han de rebre una retribució digna.

-Evitar abusos en la multifuncionalitat.

En relació a les condicions laborals, la Mesa constata que la polivalència és un valor important en les empreses en el context actual de transformació del sector, però reclama un acord en els mitjans per evitar abusos en la multifuncionalitat.

-Reconeixement dels professionals dels suports digitals i de nous perfils en el sector.

La Mesa sectorial reclama també especial atenció a la situació laboral i salarial dels professionals que treballen en l'àrea digital dels mitjans de comunicació. Especialment en el cas de la premsa, on els treballadors d'Internet i els externs es troben sovint en pitjors condicions que els redactors de l'edició en paper. Caldria, en aquest sentit, una regulació que donés més garanties a la figura del col·laborador, via conveni, com s’ha esmentat anteriorment.

D’altra banda, la Mesa constata que cal considerar les noves realitats comunicatives i obrir una via per incorporar nous perfils que s'escapen dels models clàssics i no s'ajusten als paràmetres que fins ara han delimitat el paper del periodista o del comunicador. En aquest àmbit, es planteja la necessitat d’investigar-ho, per exemple a través d’un procés de d'avaluació comparativa a nivell europeu (benchmarking) que permeti posar diferents realitats sobre la taula.

-Esforç per al manteniment de les plantilles i suport als professionals en processos de regulació d’ocupació.

La Mesa sectorial encoratja el sector al manteniment de les plantilles de treballadors. A més, reclama que els acomiadaments han de ser l’última de les decisions dels empresaris i que abans d’acomiadar han d’exprimir totes les alternatives.

-Fomentar l’ús del contracte en pràctiques per a recent llicenciats com a alternativa a un abús dels estudiants en tasques que corresponen a una relació laboral."