Heus ací l'article que he publicat al número 66 d'El
Butlletí de
la premsa, comunicació, publicitat,
màrqueting i noves eines (ACPG i Mitjans Digitals):
Per començar, les coordenades d’ocupabilitat
en la Societat de la Banda Ampla han canviat substancialment. Les generacions en
què la feina era per a tota la vida han passat a la història. Ara tot és molt
volàtil, insegur però flexible, fugisser però donat a la creativitat. És per
això que s’imposa el do it yourself, el
self-made-woman or man,
l’autoocupació, l’habilitat de crear la pròpia empresa. I això, en l’àmbit de
les ciències de la comunicació, és d’allò més clar.
De fet, el sectors angulars en la creació
de nous jaciments d’ocupació són el de la comunicació i el de la tecnologia.
Així ho demostrem al bloc científic del Grup de Recerca sobre Periodisme
Digital i Banda Ampla de la Universitat Abat Oliba CEU (http://telecomunicacionesyperiodismo.blogspot.com.es/). I, si hem d’elegir,
és més cabdal la creació de continguts digitals que la tecnologia que els
transporta i els transmet: el bon contingut genera demanda, tràfic, i més en
l’espiral multiterminal i multiplataforma actual. Tanmateix,
totes dues bieles (periodisme i telecomunicacions, telecomunicacions i
periodisme) es necessiten per a un engranatge satisfactori.
Per tant, si els continguts digitals
són el principal desllorigador al coll d’ampolla actual, i els podem generar
amb una escassa inversió inicial, mitjançant el teletreball i conciliant
professió i família, l’escenari més propici és el de l’emprenedoria. A tal
efecte, des de la Generalitat de Catalunya s’intenta promoure l’esperit
emprenedor. Aquí hi afegim un matís: les assignatures que s’ofereixin en aquesta
via (màrqueting, empresa, relacions laborals, algunes ja presents als plans
d’estudi) han de posar èmfasi en la responsabilitat de l’emprenedor. De business plans inversemblants,
d’experiències de façana subvencionades llargament sense retorn operatiu de la
inversió o de plantejaments amb escassa aplicació empresarial l’infern n’és
ple. Siguem emprenedors, però responsablement emprenedors.
I dominem les eines tecnològiques. Telecomunicacions
i informàtica són parella de fet del periodisme, de la comunicació. Assignatures
de xarxes de telecomunicacions i d’informàtica (les impartim des de fa anys a
la UAO CEU), de tecnologia, disseny o xarxes socials (SEO, SEM, SMM) han de
proliferar en els plans d‘estudi per promoure professionals autònoms, capaços
de crear la pròpia empresa, de disposar de diversos clients i de minimitzar, així,
la pèrdua d’algun d’ells. El model de negoci actual segueix aquest patró i, ben
conduït, dóna resultats envejables.
El periodisme actual, digital i
emprenedor, va molt més enllà del redactor del diari clàssic, i abraça nous
perfils com el responsable de xarxes socials (community manager, content
curator, analítica SEO, SEM i SMM), responsable i estrateg d’Internet, dircom, consultor de comunicació (amb
pes específic de la corporativa local, les pimes i la logística), periodista de
dades, branding manager i, al
capdavall, el d’empresari de la informació, sota el paraigües del qual s’agrupen
les ocupacions que hem esmentat. La constitució natural a curt o mitjà termini
d’un clúster —ara mateix atomitzat— de la informació
centrat en la producció intensiva de continguts digitals posarà de manifest la
necessitat de llocs de treball d’un perfil ben peculiar i atractiu: combina
creativitat i habilitats tecnològiques i és tan cobejat intel·lectualment que
requereix notes de tall molt elevades. A més, quan l’economia retorni al seu
ritme habitual, totes les grans i mitjanes empreses i la majoria de les pimes
hauran de contractar laboralment o externalitzada un responsable de xarxes
socials.
De fet, el periodisme actual ocupa
la intersecció entre la creació de continguts i la tecnologia. La intersecció
clau no només per al Periodisme i la Comunicació (sectors estratègics clars, en
majúscules) sinó, en un context leviatanescament digitalitzador, per a la
nostra societat.
Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón
Degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Abat Oliba CEU
(UAO CEU) i director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE)
