domingo, 30 de junio de 2013

OmniGoogle, OmniOTT

¿Quién es David y quién el Goliat? Pues llega un momento en que pueden surgir dudas. Y entonces, en situaciones extremas, los movimientos colocan a cada cual en su lugar. Esa lucha de fuerzas es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 
Algo de ese jaez se está produciendo en la siempre antagónica relación entre Google y los editores de prensa, que pretenden obtener una contraprestación por la distribución de sus contenidos. Desde hace años se repiten las tensiones entre los creadores de contenidos y el over the top (OTT) por antonomasia, ese Google leviatanesco, deglutidor, omnívoro, omnisciente. OmniGoogle, omni, omni, sin derecho al olvido.
Pues bien, el OmniOTT pierde algunas batallas, pero luego reacciona. Eso es lo que ocurre en Alemania. La nueva ley de protección de derechos de autor de marzo de 2013 exime de pagar a Google por los resultados obtenidos, pero sí por su portal News (recoge fragmentos de las noticias de cada medio de comunicación). En Mountain View consideran argumento irrebatible los 6.000 millones de visitas mensuales enviadas a servidores alemanes.
La obligación legal de pagar por mostrar las noticias de los medios de comunicación alemanes a partir del 1 de agosto provoca que el buscador avise de que no indexará las noticias que no cumplan sus condiciones. Así, los diarios, radios y televisiones que quieran seguir apareciendo en los resultados de Google debe indicarlo ex professo en la página de herramientas de Google News. Si no, Leviatán las ignorará. Donde las dan las toman, David. O Goliat. 

sábado, 29 de junio de 2013

Tableta 23,6

Tableta 23,6. No es un nuevo modelo ni una nueva versión. Es el porcentaje (23,6%) de crecimiento del número de unidades publicitarias en las ediciones para iPad de revistas, según Kantar Media. 
Por tanto, las tabletas (y los smartphones ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, también debatidos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog) son una nueva vía de ingresos para las publicaciones gracias al factor movilidad y al always on.
Curiosamente, los anuncios en tableta son un 250% más rentables que en smartphonessegún un informe de madvertise, red europea de targeting móvil. Los smartphones, más presentes en el mercado, ceden ante la comodidad y facilidad de navegación de las tabletas (más grandes). Como nueva plataforma publicitaria, implica más costos de producción para conseguir la interactividad, pero garantiza más difusión. Y ése es un plus innegociable.

viernes, 28 de junio de 2013

2015

2015, 2015, 2015... ¿Qué ocurrirá en 2015? Pues, según Ernst & Young, es cuando el porcentaje sobre los ingresos obtenidos por los medios de comunicación a través de sus áreas digitales superará al procedente del mundo analógico. El sorpasso, pues, está al caer. 
Pese a que, por el alcance que pretende obtener el estudio, la muestra no es de gran envergadura (550 encuestas a altos ejecutivos de grupos de medios de todo el mundo; por el segmento específico se justifica la cifra), la tendencia existe, tal como postulamos en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE y debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.
La media de ingresos totales que llegan digitalmente es del 47%. En 2015, la cifra habrá aumentado hasta el 57%. El cambio de ciclo, tan de moda en otras lides, será un hecho. Las tecnologías clave para liderar el mercado digital serán las que permitan construir organizaciones más ágiles, que faciliten detectar y responder con rapidez a las expectativas del cliente, las oportunidades de mercado y los riesgos y errores que se puedan cometer. Por tanto, digitalización y rapidez... y a esperar a 2015. 

jueves, 27 de junio de 2013

Más e-commerce pero menos balanza

Nuevas cifras halagüeñas en comercio electrónico. La base del social journalism commerce reside en una expansión del comercio electrónico (lo que depende de la universalización de la banda ancha: Sociedad de la Banda Ancha), la asunción de que el cloud journalism es imprescindible, y la disponibilidad de la empresa informativa a crear contenidos con atractivo comercial (aunque con independencia en sus planteamientos), lo que garantizaría la supervivencia de los medios. Ese es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 
En España, el e-commerce superó un nuevo récord de facturación en 2012: 10.455 millones de euros, un 13,6% más que en 2011 (9.201 millones de euros). El Informe de Comercio Electrónico del IV Trimestre del 2012, publicado por la CMT, contabiliza las compras realizadas por Internet mediante tarjeta de crédito o débito.
En cuanto al cuarto trimestre de 2012 (octubre-diciembre), la facturación alcanzó los 2.656 millones de euros (+10,6 de crecimiento interanual). El crecimiento de la facturación sufrió una leve desaceleración (-1,8% menos que en el trimestre anterior). En cuanto a las transacciones, se superaron por vez primera los 40 millones de operaciones (41,5 millones). En todo el 2012 se realizaron 151,6 millones de compras (+15,7% respecto a 2011).
Por sectores, el turístico es líder (agencias de viajes y transporte aéreo = 25,7% de la facturación total del comercio electrónico). En el cuarto trimestre de 2012, las tres principales ramas de este sector (agencias de viajes, transporte aéreo y terrestre) amasaron el 26,1% de los ingresos del comercio electrónico (en 2011 representaban el 28,5% del total). El marketing directo (6,2%) ocupó la tercera posición. La rama de discos, libros, periódicos y papelería se situó por primera vez en la primera plaza del ránking por operaciones en el cuarto trimestre (11,7% del total). 
Las transacciones de comercio electrónico dentro de España representaron un 42,9% del volumen de negocio total; las operaciones desde España con el exterior, un 44,2%. Por tanto, la balanza comercial española (exportaciones menos importaciones) fue negativa (-833,2 millones de euros), ya que la facturación de las compras desde el exterior (341,8 millones de euros, el 12,9% del total) estuvo muy por debajo de lo que los españoles compraron fuera.
Si observamos la distribución geográfica por número de operaciones, el número de transacciones de españoles que compraron en el exterior suponía el 54% del total (22,4 millones de operaciones), y la de operaciones de españoles que compraron en comercios españoles, el 39,1% (16,23 millones de operaciones). El peso de la exportación fue de un 6,8% del total de transacciones. Por tanto, buenas noticias para el comercio electrónico, pero con el matiz de la necesidad de mejorar la balanza comercial. 

miércoles, 26 de junio de 2013

Más muros de pago

La oleada hacia los muros de pago es un hecho en los medios de comunicación de referencia. Uno de los casos más recientes es el de The Washington Post, que se ha sumado a la lista de los ex gratuitos en la versión digital. Los lectores habituales que consuman más de 20 artículos al mes deberán pasar por taquilla.
Tal como defendemos en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog, los contenidos tienden al pago. Aunque el presidente del diario, Don Graham, se mostraba hace pocos meses contrario a los muros de pago, al final la cabra tira al monte, y el único modelo de negocio viable se impone.
Las apuestas de The New York Times o The Wall Street Journal han convencido a The Washington Post, que ha optado por un muro que permite seguir contabilizando las visitas de usuarios esporádicos o procedentes de redes sociales. Se cobra a los que usan más el servicio. ¿Y cuál es el precio? Pues el abono cuesta entre 9,99 dólares y 14,99 dólares. ¿De qué dependen esos precios? Del paquete elegido: el más económico contempla la opción de leer sin restricciones el periódico en el ordenador, y la aplicación para dispositivos móviles del diario. El paquete más completo abarca el acceso a todas las aplicaciones desarrolladas por la redacción del diario. Para los suscriptores del periódico en papel, no ha lugar a un precio extra.
El pago no afecta a portada, vídeos, anuncios clasificados o artículos compartidos en redes sociales. Pese a que los lectores no lleguen al límite de los 20 artículos al mes, el diario anima a suscribirse en aras de ayudar a mantener su modelo de periodismo. Como medio local con la mayoría de anunciantes en papel situados en el área de Washington, el 90% de la audiencia digital procede de fuera de la capital estadounidense. La estrategia de branding del diario y la universalización de Internet proyectan la marca al exterior.
En Estados Unidos, son más de 300 los diarios que cobran por sus contenidos digitales, siguiendo la estela de The New York Times (2011), que amasa unos 700.000 suscriptores digitales siguiendo el límite de 20 artículos gratuitos, rebajados luego a diez. El precio de la suscripción es de 8,75 dólares por semana o 35 dólares al mes. El editor del The New York Times registró en 2012 más ingresos por circulación de sus publicaciones que en concepto de publicidad. El Financial Times limitó el acceso a solo ocho artículos al mes en 2007; en 2013, los suscriptores digitales son 328.000, más que los del papel (240.000 lectores). The Times o Sunday Times, en cambio, no permiten leer ningún artículo gratuitamente. The Sun (dos libras semanales) o The Telegraph (1.99 libras mensuales por leer más de 20 artículos al mes) también apuestan por el muro de pago.

martes, 25 de junio de 2013

408.431

La del título no es una cifra cualquiera, sino la de líneas FTTH censadas en España en abril de 2013. Ya se superan las 400.000. Nuevo impulso a la banda ancha en España, por tanto. Según los datos de la CMT correspondiente a abril de 2013, 42.550 nuevas líneas se sumaron al mercado. La tendencia positiva en penetración de banda ancha se mantiene, tal como analiza el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.
Los operadores alternativos (+33.688 líneas) presidieron la captación de líneas de banda ancha, seguidos por Telefónica (+11.352 líneas). Los operadores de cable cedieron 2.490 líneas durante ese mes. De todas las nuevas líneas contratadas, 19.034 fueron FTTH (Fiber to the Home o Fibra hasta el Hogar). En abril se superaron las 400 mil conexiones (eran 408.531, de las cuales 399.043 correspondían a Telefónica), tal como anuncié en mayo. La cantidad total de líneas de banda ancha en España es de 11,76 millones. 

Publicidad hora H: septiembre 2014

El mercado publicitario se reactivará en septiembre de 2014. ¡Albricias! Así lo consideran los panelistas de Zenith Vigía, que confían en el crecimiento de la inversión en móviles e Internet, centrada en este caso en los buscadores. 
¿Cuáles serán las modalidades publicitarias en las que crezca la inversión? Pues en el vídeo on line y en la producción de apps y webs adaptados al móvil. Se prevé que los canales temáticos de televisión y radio caigan menos que la media del mercado. Para el resto de medios, se pronostican retrocesos mayores que la media del mercado. Hacemos un seguimiento de la cuestión en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE.
En cuanto a la inversión en blogs, redes sociales, vídeo en Internet, publicidad exterior dinámica y en apps, la comparación con las previsiones anteriores del panel indica que la inversión en blogs puede alcanzar los 11,7 millones de euros (+3% sobre la cifra estimada a finales de 2012), las redes sociales perderían fueza, el vídeo on line acabaría 2013 con 36,9 millones de euros (un 19% más que la cifra estimada de cierre en 2012) y la producción por móviles llegaría a los 23,9 millones de euros (casi un 20% de subida respecto al cierre de 2012). El sector más activo será el de loterías, apuestas y juegos de azar... aunque las inversiones de futuro mejor no dejarlas al azar.

lunes, 24 de junio de 2013

Sobre el dúo Universidad-Comunicación

Este es el último post sobre las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En universidades, las propuestas son las siguientes:

“-Millora del sistema de pràctiques perquè compleixi la seva missió formativa i permeti evitar un abús dels estudiants.

La Mesa sectorial constata la coexistència de dos tipus de pràctiques en empreses, les curriculars (que figuren als plans d’estudis amb la corresponent assignació de crèdits i amb independència del seu caire obligatori o optatiu) i les extracurriculars (que els estudiants poden fer amb caràcter voluntari i que no formen part del corresponent pla d'estudis).

En relació a les pràctiques curriculars, s’insta a les empreses a millorar la formació dels estudiants, amb una major implicació en el seguiment i tutela de la seva estada i de les condicions en què es desenvolupa. Aquestes estades han de respondre a la seva finalitat formativa i no es poden utilitzar per substituir un lloc de treball. També cal estudiar un replantejament del període de pràctiques dels becaris per evitar encadenaments d’aquesta fórmula que vulnerin el seu esperit formatiu.

Quant a les pràctiques extracurriculars, la Mesa planteja que haurien de tenir una compensació econòmica d’acord amb l’exercici de la tasca requerida. S’entén que són una bona oportunitat de cara a una possible contractació posterior, però s’adverteix que no haurien d’esdevenir una font de mà d’obra gratuïta.


-Millorar la col·laboració entre les universitats i el sector per optimitzar la recerca i la transferència del coneixement, amb suport públic i privat.

La consolidació de les facultats de comunicació ha suposat també la institucionalització de la recerca i la transferència del coneixement com a eixos vertebradors de la seva activitat, juntament amb la docència de qualitat. Les dades proporcionades per diversos estudis posen de manifest un increment en la producció científica de la universitats catalanes i una progressiva internacionalització.

La recerca en comunicació és una recerca estretament vinculada al finançament públic, especialment als plans estatals de I+D+i. A Catalunya no hi ha programes d’impuls de la recerca similars. El finançament de les convocatòries dels ajuts a grups de recerca de Catalunya (SGR) té un caràcter de base, però no va dirigit a la realització de recerques concretes. Per això els investigadors han d’acudir a convocatòries específiques, molt escasses, per part de departaments o organismes determinats amb finalitats molt específiques (p. ex. Institut Català de les Dones, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, etc.) o a subvencions. A nivell europeu, el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea ha situat les Ciències Socials -entre elles, la Comunicació- en una situació transversal i instrumental per a les diferents línies prioritàries de finançament comunitari, la majoria d'elles vinculades a la creació de riquesa a través de les Ciències Experimentals. Davant d’això, la Mesa sectorial dels mitjans demana el suport de les institucions catalanes perquè tinguin en compte la necessitat de potenciar la recerca en comunicació com a línia bàsica per la creació de riquesa de la Catalunya actual.

D’altra banda, la Mesa sectorial considera necessari que s’estableixin mecanismes per a una major col·laboració universitat - empresa a nivell de recerca, de la mateixa manera com existeix a nivell docent, així com vies de finançament privat. No fer-ho, a més de continuar depenent exclusivament de finançament públic, cada cop més escàs, també pot conduir a què altres professionals acabin realitzant la recerca que pot ajudar al desenvolupament del sector.”


Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLEGoogle+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

viernes, 21 de junio de 2013

Propuestas sobre universidades y comunicación


Los dos próximos posts recogerán la última parte del resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. 
Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En universidades, las propuestas son las siguientes:

“-Repensar el mapa universitari en l’àmbit de la comunicació.

Els estudis universitaris en l’àmbit de la comunicació social continuen amb més demanda que oferta, tot i que la tendència és a la baixa. Amb tot, la situació d’un sector en crisi que destrueix llocs de treball planteja dubtes sobre l’oferta de places actual. Això és més notable encara en l’àmbit del periodisme i en relació als mitjans de comunicació tradicionals, malgrat que les necessitats comunicatives en altres sectors productius puguin generar noves oportunitats per als professionals.

Per això, la Mesa sectorial insta a la Secretaria d’Universitats a posar en marxa un equip de treball per analitzar el mapa universitari en l’àmbit de la comunicació i estudiar com ajustar-lo. Aquesta anàlisi hauria de tenir en compte, però, les característiques i dimensions de les diferents universitats, la complementarietat entre centres públics i privats, l’especialització i les especificitats territorials del sistema universitari català.

D’altra banda, la Mesa demana a l’administració a no autoritzar nous estudis si no ofereixen prou garanties curriculars i sense tenir en compte el sector. Finalment, també posa de manifest una inflació de centres adscrits com a factor que contribueix a la dimensió actual de l’oferta universitària en aquest àmbit.

-Canvis normatius perquè les universitats guanyin capacitat d’adaptació i modificació curricular davant les necessitats i evolució del sector.

El marc normatiu dificulta i frena els canvis en les titulacions oficials per adaptar-se a la transformació accelerada del sector. Aquestes traves es donen particularment en relació als continguts considerats com a formació bàsica (FB) per les agències encarregades de supervisar els plans d’estudis (ANECA/AQU). En aquest sentit, la Mesa sectorial insta a les administracions a impulsar una flexibilització de la normativa vigent – el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) - per donar més marge de maniobra i capacitat de reacció a les universitats.


Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLEGoogle+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

jueves, 20 de junio de 2013

Empresa y Universidad: apps para personas mayores

Uno de los objetivos de la Universidad es llevar a cabo proyectos que sean de utilidad y aplicación para la empresa. Y en ese empeño estamos en la UAO CEU y el CECABLE. El proyecto de investigación sobre la “Usabilidad y accesibilidad de teléfonos inteligentes para personas mayores" realizado por la Fundación Vodafone y la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) así lo refleja.
El objetivo de la investigación se centra en el análisis del uso de los teléfonos inteligentes (smartphones) y de las tablets por parte de las personas mayores a partir de técnicas metodológicas cuantitativas y cualitativas y focus groups desarrollados íntegramente en la UAO CEU. Los resultados permitirán evaluar y adaptar las apps de los móviles para mejorar la capacidad de uso y su accesibilidad a las necesidades sociales y también de aquellos que sufren algún tipo de discapacidad.
Tengo el honor de ser el coordinador científico e investigador principal en la Universidad. El proyecto cuenta con la participación de varios departamentos y miembros del personal de administración y servicio (PAS) de la comunidad universitaria. A pesar de encontrarse este proyecto en una fase inicial, ya se han evidenciado algunas de las dificultades con las que se encuentran las personas mayores. Por ejemplo, las dificultades que genera el uso de la pantalla de bloqueo inicial en los smartphones para este colectivo en concreto o la necesidad de traducir algunas aplicaciones. Este estudio permitirá evaluar con facilidad del uso de estos terminales y podrá aplicar de forma eficaz las sugerencias sobre la incorporación o eliminación de contenidos de las apps para smartphone y tablets por parte de personas mayores.
La vocación de este proyecto es la de mejorar el uso de las nuevas tecnologías y facilitar así su accesibilidad. Se trata de una prueba más del trabajo intenso y fructífero que ejercemos en la UAO CEU entre Empresa y Universidad. Con mayúsculas.

miércoles, 19 de junio de 2013

Propuestas para publicidad y vías de financiación


Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En publicidad y nuevas vías de financiación, las propuestas son las siguientes:

“-Estratègies conjuntes per potenciar el mercat català davant dels grans anunciants.

Els grans anunciants d’àmbit català són pocs. Per això, la Mesa sectorial considera que caldria buscar aliances amb altres empreses de l’Estat per atreure inversors ben posicionats a Catalunya. Paral·lelament cal aprofundir en el mercat català com un sistema comunicatiu propi i fomentar que els anunciants el vegin com una oportunitat de segmentar el públic. Cal una política de lobbisme davant els grans anunciants espanyols per reforçar el potencial de Catalunya com a sistema de mitjans i mercat publicitari. A nivell institucional, el Govern podria contribuir-hi amb la idea de fomentar la “marca” del sistema català de comunicació com a sector productiu nacional.

-Canvis legislatius en l'àmbit de la televisió local perquè tinguin més marge de maniobra per a un creixement publicitari.

La Mesa sectorial proposa una modificació dels marges del límits de saturació publicitària en l’àmbit de la TDT local. L’objectiu és incrementar les possibilitats de les televisions de proximitat per inserir publicitat en les franges horàries de més rendiment. També planteja la possibilitat d'incorporar publicitat institucional i publicitat electoral en període de campanya electoral.”


La publicidad y nuevas vías de financiación es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

martes, 18 de junio de 2013

Propuestas sobre producción audiovisual


Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.


En producción audiovisual, las propuestas son las siguientes:

 
“-Dotació pressupostària suficient a la CCMA.

La Mesa sectorial reclama una dotació pressupostària suficient a la CCMA, i proporcional a la situació financera de la Generalitat, que li permeti mantenir el paper impulsor del teixit audiovisual català sense posar en risc la seva pròpia capacitat productiva. La Mesa recorda que la llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, estableix que correspon al Govern de la Generalitat “el foment, la promoció i la protecció del sector audiovisual”, en relació a la indústria, els professionals, la producció i la potenciació d’obres i continguts. Per això, la Mesa proposa en els termes establerts que la CCMA mantingui aquest rol de motor de la indústria audiovisual catalana.

-Preservació d’ajuts públics que permetin la viabilitat del sector.

En els darrers dos anys, la reducció pressupostària del Ministeri de Cultura ha superat amb escreix a la d’altres ministeris. Les repercussions en la cinematografia es tradueixen en retallades que superen el 20%. En el cas concret del Fons de Protecció de la Cinematografia, des del 2010 fins al 2013 la disminució ha estat del 52’31%. A tot això cal afegir-hi a Catalunya la disminució de les aportacions de l’ICEC.

En aquesta línia, la Mesa insta al departament de Cultura de la Generalitat perquè reclami a l’administració estatal el pagament del fons anual per al foment de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents al castellà, inclòs a la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema.

D’altra banda, la Mesa demana a les administracions l’obertura de línies de préstec per a l’impuls del sector. A Catalunya, això passaria per una revisió i dinamització de l’acord de l’Institut Català de Finances amb les associacions de productors i amb l’ICEC, tot retornant a l’esperit inicial del conveni derivat de la resolució 633/V del Parlament de Catalunya, que instà el Govern a elaborar un pla d'acció conjunta interdepartamental per a enfortir la indústria audiovisual catalana.

-Desenvolupament de la Llei del Cinema de Catalunya.

La Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema de Catalunya va entrar en vigor el 16 de gener de 2011, però el seu desenvolupament continua paralitzat. La Mesa sectorial reclama la seva activació, especialment en relació als següents aspectes: l’Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual;21 l’informe sobre la millora de la qualitat, les garanties i l’ocupació dels treballadors dels sectors cinematogràfic i audiovisual; creació i gestió de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya; implantació progressiva de les obligacions establertes de distribució de còpies en versió en llengua catalana; creació i aplicació dels cinc fons de foment previstos pels articles 29 i 30 de la Llei.

La Mesa sectorial també planteja la necessitat que s’acceleri l’elaboració i publicació de les disposicions reglamentàries que calguin per desplegar aquesta llei, amb la consulta prèvia del sector cinematogràfic i audiovisual. És en aquest marc on s’ha d’estructurar una política global de crèdit i finançament públic a la indústria privada audiovisual, tal i com descriu l’article 6 de la Llei, inclòs el paper que en aquesta estratègia ha de tenir la CCMA, distingint clarament entre els costos derivats del seu funcionament intern i els fons destinats al foment de les coproduccions i altres fórmules de suport a la indústria privada.

-Mesures per reduir la precarietat laboral que caracteritza el sector.

En relació a la situació dels professionals, la indústria audiovisual i de la producció es caracteritza per la inestabilitat i per una elevada contractació per projecte, sovint a través de la figura del freelance. Això genera bosses de precarietat professional i condicions de treball desregulades, al marge del conveni col·lectiu i la legislació laboral. La Mesa sectorial planteja la necessitat de mesures reguladores per als col·laboradors i per millorar les condicions dels professionals que treballen en projectes audiovisuals mitjançant vinculacions d’obra.

-Lluita contra la pirateria, mitjançant desenvolupament legislatiu.
 
La Mesa sectorial dels mitjans reclama que s’activi la disposició de la Llei d’Economia Sostenible que comporta canvis legislatius per a la protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit de la societat de la informació i de comerç electrònic. Això s’hauria de traduir en actuacions efectives contra la pirateria audiovisual.

-Millora i aprofundiment de la col·laboració entre operadors televisius i productors.
 
A parer de la Mesa sectorial, aquesta millora passaria per la signatura per part de les cadenes obligades a la inversió en producció audiovisual (5% o 6% dels seus ingressos computables) d’acords amb les associacions de productors que assegurin la transparència i l’equilibri entre gèneres de les inversions dels operadors televisius (en la línia del conveni de TVC amb els productors audiovisuals de Catalunya).

Pel que fa a TVC, caldria destinar part dels fons abocats al cinema americà a productes cinematogràfics i televisius catalans per tal de compensar la caiguda del seu pressupost.

En el terreny qualitatiu, es necessària una superior implicació de TVC en la promoció (dels títols o dels seus equips artístics i/o tècnics ) en els seus magazines, telenotícies o espots de les obres en què han invertit o dels quals en són copropietaris.

-Impuls del model de negoci crossmèdia mitjançant els clústers audiovisuals.
 
Cal impulsar sinèrgies entre els diferents sectors del sector per enfortir la indústria audiovisual del país i per avançar cap a un model de negoci crossmèdia. En aquest sentit, la Mesa sectorial insta el agents del sector a estudiar la fórmula d’un clúster nacional de l’audiovisual. L’aposta per afavorir la col·laboració entre la industria del cinema, la televisió, el transmèdia i els videojocs pot tenir en el concepte de clúster

audiovisual un bon punt de partida, per generar una estructura estable, amb una part de finançament i implicació pública, però amb iniciativa empresarial privada.

La Mesa també considera que cal impulsar les aliances entre empreses i les coproduccions i organitzar trobades, festivals, assistència a fires o mercats internacionals. En aquest punt cal connectar de forma més estreta la industria amb la Universitat.”


Analizamos la cuestión en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, y la debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

 


lunes, 17 de junio de 2013

Más propuestas sobre TV

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En televisión, otras propuestas son las siguientes:

"- Juntament amb el catàleg d’activitats que ha de realitzar, ha de definir les formes i intensitat de la cooperació amb les empreses privades i públiques existents.

- El seguiment del contracte-programa ha de basar-se no només en indicadors quantitatius de compliment de compromisos de programació, d’objectius d’audiència i de finançament sinó també en d’altres que permetin avaluar la satisfacció dels ciutadans amb el servei.

-Flexibilització i modificació del mapa de la TDT local perquè es pugui reformular les demarcacions.

El pas del temps, la crisi actual i els canvis normatius posteriors a la definició del mapa de la TDT fan difícil la sostenibilitat del conjunt del sistema. Per aquest motiu, la Mesa sectorial dels mitjans reclama una reforma de la normativa perquè sigui possible modificar les demarcacions, en el sentit que sigui pertinent, per assegurar la continuïtat de les empreses que són econòmicament viables i que puguin adaptar la cobertura a realitats socioeconòmiques clarament definides. En definitiva, un replantejament del mapa de la TDT local perquè respongui a la realitat de la comunicació de proximitat del país.


-Nova regulació dels mínims d'emissió en la TDT local.

L’objectiu és que els operadors puguin actuar d’acord amb les seves dimensions i possibilitats reals. Per això la Mesa sectorial reclama una flexibilització del marc que ara obliga a 32 hores setmanals de programació original i a un mínim de producció pròpia. En aquest sentit, demana també que de forma explícita s’admeti que la producció compartida amb altres operadors locals compti com a producció pròpia.


-Millorar i incrementar la col·laboració entre operadors públics.

La Mesa sectorial demana més coordinació i cooperació entre actors públics (TVE Catalunya, TVC, operadors locals, agències informatives, la Xarxa), tant pel que fa a la producció com a l’ús d’infraestructures productives. Aquesta millora tindria per objectiu garantir una oferta de servei públic de qualitat i l’accés de la ciutadania, amb una gestió més eficient dels recursos públics. La cooperació no pot anar en detriment, però, dels estàndards de qualitat, els criteris de pluralitat i el respecte dels elements clau de les línies editorials.

-Digitalització dels arxius de les televisions locals i exploració d'un model de negoci.

Els arxius de les televisions locals són un patrimoni històric de cadascuna de les zones d'emissió. Per aquesta raó, la Mesa sectorial considera necessari que es garanteixi el manteniment d'aquests arxius, si cal, mitjançant iniciatives del sector públic. A partir d'aquí, planteja la necessitat de crear una estructura compartida entre els operadors, que vehiculi un servei de televisió de recuperació mancomunat, que busqui una comercialització dels fons audiovisuals i que els ofereixi a la investigació. En aquest sentit, la Mesa sectorial apunta a la possible creació d’un Arxiu Històric de l'Audiovisual de Catalunya (a partir dels arxius de les televisions locals i de l’arxiu, ja gairebé plenament digitalitzat, de la CCMA) i l'exploració de vies de finançament privat per garantir-ne el futur.

-Atenció a la reordenació del mapa de la TDT en el context del dividend digital.

La Mesa sectorial dels mitjans dóna suport al Govern de la Generalitat en el seu rebuig als plans del govern espanyol quant a la planificació de l’espai radioelèctric destinat a les emissions de TDT, que pretén alliberar espai per poder-lo atorgar a les empreses de telecomunicacions. Aquest pla passaria per reduir el nombre de múltiplex de TDT autonòmics. A Catalunya es traduiria en una reducció de 3 MUX a 2. La Mesa demana al Govern que mantingui la fermesa expressada per tal que aquesta reforma no repercuteixi negativament en el mapa televisiu català."


Analizamos la cuestión en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, y la debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

sábado, 15 de junio de 2013

Propuestas sobre televisión

Continúo con el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En televisión, las propuestas son las siguientes:

“-És urgent que es firmi el nou contracte-programa plurianual de la CCMA, que ha de definir els objectius de l'ens públic i el finançament per assolir-los.

La Mesa sectorial considera urgent que se subscrigui el contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya i la CCMA per als propers anys, davant les discussions que es plantegen en l’opinió pública, el sector audiovisual i en l’àmbit polític sobre el sentit i l’activitat de la CCMA, i especialment TVC, atesa l’actual situació econòmica i comunicativa del país. Aquest document ha de delimitar les funcions, serveis i finançament de la CCMA i és imprescindible que defineixi de forma clara l’abast de les actuacions de TVC i Catalunya Ràdio com a servei públic. A parer de la Mesa, en l’àmbit televisiu, el text hauria de recollir almenys els següents aspectes:

- L’existència de la CCMA i TVC permet que el mapa comunicatiu de Catalunya es correspongui amb allò que reiteradament ha resolt el Parlament Europeu: la defensa del sistema d’operadors dual (públics i privats) com a pilar fonamental del model televisiu a Europa.

- TVC contribueix a la pluralitat de l’oferta comunicativa de Catalunya, pel que fa a l’equilibri entre mitjans públics i privats i dels espais comunicatius (mitjans d’abast estatal i català). Alhora, té un paper clau en la projecció de la llengua i cultura catalanes.

- TVC ha de mantenir els objectius d’àmplia audiència i prestigi, però també el de lideratge en innovació de serveis de comunicació. Per això, cal que mantingui un pressupost adequat a les funcions que exerceix.

- TVC ha de mantenir la seva funció de motor del sector audiovisual, per a impulsar la col·laboració amb empreses privades i facilitar la presència del sector en mercats més amplis (espanyol, internacional).

- Es recomana que en els successius contractes-programa s’avaluï el pes de la participació de la CCMA en el sistema comunicatiu català per vetllar perquè s’ajusti també al desenvolupament i consolidació d’iniciatives d’empreses privades del sector, especialment en els nous serveis que van apareixent.

- La definició de la funció de servei públic de TVC ha de posar l’accent en l’obligació de proporcionar un conjunt de programacions i serveis que facin augmentar el pluralisme, en concurrència amb els operadors privats.

- TVC ha d’actuar amb transparència, tant pel que fa a la informació referida a la seva plantilla i òrgans de govern com pel que fa als costos de la producció externa i la seva gestió empresarial.

El audiovisual, eje de triple play, quadruple play y quintuple play, es uno de los ejes de análisis del Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE. También lo debatimos en Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog. 

viernes, 14 de junio de 2013

Propuestas sobre radio


Retomo el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. 
Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En radio, las propuestas son las siguientes:

"-Fomentar la complementarietat entre el sector públic i el sector privat.

La Mesa sectorial expressa un reconeixement al rol exercit tant per la ràdio pública com la ràdio privada per al desenvolupament d’un sector radiofònic que mostra una destacable penetració en la societat catalana i una estabilitat de l'audiència. El sector radiofònic a Catalunya es caracteritza per la concurrència competitiva entre la ràdio pública i la privada. La Mesa sectorial constata la necessitat d’un model equilibrat que permeti un sector privat i un sector públic forts, tots dos econòmicament viables. La complementarietat ha de permetre una ràdio pública que pugui respondre amb garanties als objectius generals fixats pel Mandat marc del sistema públic audiovisual i un sector privat competitiu en el marc dels termes de la concessió del servei. El document normatiu del sector públic s’ha de desplegar en els corresponents contractes programa que cadascun dels prestadors públics de serveis audiovisuals han de signar amb l’administració de referència.

-És urgent que es firmi el nou contracte programa plurianual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Aquest document ha de definir els objectius i funcions de l’ens públic i el finançament necessari per assolir-los. El contracte programa ha de donar estabilitat als mitjans de la CCMA, dins del qual s’inclouen les emissores del grup Catalunya Ràdio.

En aquest marc, el sistema actual de doble finançament o altres fórmules homologables a nivell europeu que es puguin derivar de les decisions preses pel Parlament de Catalunya han de preveure un sistema d’ingressos que garanteixi els recursos humans i econòmics suficients per a la viabilitat del servei públic, la continuïtat de la producció interna i la possibilitat de contractació aliena de productes que ho requereixin, a més de tenir en compte el marc i la disponibilitat pressupostària del conjunt de la Generalitat, en un context de gestió basada en els principis de transparència i eficiència dels recursos.

-Creació d’un organisme ad hoc per posar en valor el mitjà.

Les dades posen de manifest la bona salut del mitjà quant a audiència i prestigi social, especialment en el cas de la ràdio en català. Amb tot, això no ha evitat una pèrdua d'inversió publicitària i les conseqüències laborals de la crisi. Per això la Mesa proposa la creació d'un organisme transversal de caràcter privat, independentment de quin sigui el tipus de finançament, que treballi per a la posada en valor del que representa la producció radiofònica a nivell industrial a Catalunya, tant en el sector públic com en el privat.

Una referència és el Radio Advertising Bureau (RAB) britànic, un organisme sense ànim de lucre impulsat per la indústria radiofònica comercial amb l'objectiu de prestigiar el mitjà i posar en relleu el seu atractiu i potencial per als anunciants. Les activitats del RAB es desenvolupen en àmbits com la consultoria, la recerca, mesures d'impacte publicitari, estudi de casos, nous formats publicitaris, formació i premis a la publicitat radiofònica.

La Mesa sectorial veu necessària aquesta posada en valor del mitjà per augmentar l'atractiu per als anunciants i convèncer-los del potencial de la inversió en el sector ràdio. Un organisme d'aquest tipus també podria fomentar altres iniciatives de finançament, com ara el mecenatge. Alhora, serviria de base per a polítiques d'impuls industrial i empresarial, amb incentius a la inversió i a la contractació.

-Flexibilitzar la normativa per facilitar la col·laboració entre administracions públiques i concessionaris privats en l'àmbit local i comarcal.

La comunicació de proximitat és una de les singularitats i dels valors que caracteritzen el sistema comunicatiu català. Per això, la Mesa sectorial planteja la necessitat de facilitar fórmules que donin més marge de maniobra als concessionaris que actuen en aquest mercat, a través d'una cooperació entre el sector públic i el privat per fer viable la comunicació local. L’objectiu és que l’administració i els concessionaris locals i comarcals puguin entendre’s i col·laborar perquè una freqüència de titularitat pública pugui ser explotada per empreses privades, entitats sense afany de lucre, cooperatives o una societat mixta que li doni continuïtat. Es constata que el marc normatiu determinat per la Llei de l'Audiovisual de Catalunya limita aquesta possibilitat. Per això la Mesa sectorial demana una modificació en aquells punts que siguin necessaris, sens perjudici de la definició de servei públic acotada per la norma, amb especial referència als continguts de caràcter local.

-Explorar nous nínxols d'audiència i models de ràdio temàtica.

Calen aliances amb proveïdors de serveis o marques comercials per generar nous continguts. A nivell internacional, el sector radiofònic ha desenvolupat nínxols d’audiència atesos per ràdios especialitzades per temàtica i audiència. En aquesta línia, Internet ha permès la creació de ràdios digitals corporatives a través de la xarxa, dissenyats en funció de les necessitats del client, ja sigui ràdio de marca, ràdio per a establiments comercials o ràdios per a comunicació interna, entre altres models.

-Formació específica per a les necessitats del sector radiofònic.

La Mesa sectorial remarca la necessitat que es considerin les singularitats del mitjà i del sector radiofònics en els plantejaments relacionats a la formació. Cal impulsar una major versatilitat i polivalència del professional radiofònic cap a les exigències que dibuixen els nous entorns digitals. Això inclou tant un reciclatge de caràcter tècnic com el desenvolupament de noves habilitats i competències relacionades amb la distribució multiplataforma i amb els nous hàbits de consum i de relació dels oients i/o usuaris. En aquesta línia, cal capacitar els professionals per gestionar estratègicament el nou ecosistema digital. És necessari millorar els mecanismes per respondre a les necessitats formatives i la implicació de col·legis professionals i sindicats, tal com s’ha apuntat en la proposta transversal sobre formació.

-Clarificar la mesura de la ràdio multiformat.
La diversificació de les formes de distribució i, en conseqüència, de les possibilitats de consum, genera encara dubtes sobre la manera d’homologar una mesura de les audiències que tingui en compte totes les opcions. Per això la Mesa sectorial considera urgent clarificar aquesta nova realitat del mitjà ràdio i trobar un sistema que eviti la dispersió de dades provinents de diferents mètodes de mesura, a través de mètriques homologades que siguin acceptades pels anunciants. També caldria estudiar la manera d’implicar organismes que avalin les garanties científiques d’aquest sistema i en reforcin la credibilitat.

-Millorar la lluita contra les emissores il·legals.

La Mesa sectorial dels mitjans insta les administracions i els organismes competents a intensificar les actuacions contra les emissores sense llicència, així com a impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries.

La lluita contra les emissores il·legals s’ha vist sovint afectada pel conflicte

competencial i per l’obstrucció per part de l’Administració estatal a les iniciatives de la Generalitat. En aquest sentit, recorda la sentència 5/2012, de 17 de gener, del Tribunal Constitucional, que en l’apartat de fonaments de dret afirma que l’atorgament o denegació de la concessió administrativa, o la manca de sol·licitud, és l’aspecte clau que fixa la competència per a la inspecció i sanció de les emissores il·legals, sentència que reforça la capacitat d’actuació des de Catalunya mateix contra aquesta problemàtica.

A l’exigència que l’Administració lluiti contra la pirateria, s’ha de sumar el compromís inequívoc de les emissores i cadenes que emeten d’acord amb la legalitat de no sobrepassar-la o directament inculcar-la per guanyar àmbits de cobertura o donar difusió a noves marques comercials del propi grup sense el preceptiu títol habilitant."


Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLEGoogle+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.

jueves, 13 de junio de 2013

¡A pagar! (the new age of digital journalism)

A pagar. Los diarios de referencia están extendiendo esa máxima, sea en muro total o freemium, ya seguida por varias cabeceras estadounidenses (The NewYork Times, The Washington Post), británicas (The Sun y The Daily Telegraph), francesas y de otras latitudes. El último en sumarse a la fiesta, el 11 de junio, fue Bild, el diario en papel con más ventas en Alemania y Europa.
Los alemanes, que en eso de intentar ingresar son especialistas, han apostado por obligar a los usuarios a pagar por acceder a algunos contenidos de la versión digital. El modelo teutón está menos automatizado que el norteamericano (éste solicita pagar cuando ya se ha leído una cantidad determinada de unidades de contenido gratuitas). Los editores de Bild deciden a diario los contenidos de pago de cada día. 
El objetivo largoplacista consiste en aumentar paulatinamente los contenidos premium y acostumbrar al lector a pagar por la información y la opinión. ¿Cuál es el coste mensual de la suscripción básica? 4,99 euros. ¿Y la  completa (incluyendo el acceso a la versión impresa en formato tableta)? Pues el doble. Esas cifras se sitúan en la línea de lo estudiado en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE.
Uno de los temores a la hora de establecer muros de pago es la reducción del tráfico general en la versión digital. La introducción de un contador de pago per Telegraph Media Group, por ejemplo, no afecta el tráfico general del The Telegraph digital. Puesto en marcha en marzo de 2013, ese sistema de pago no implica descenso alguno, antes al contrario, The Telegraph es la tercera web periodística más popular del Reino Unido (más de tres millones de usuarios únicos cada día, y un aumento del 5,8% mensual).
El sistema de pago de The Telegraph limita a 20 la cantidad de unidades de contenido a las que se puede acceder gratuitamente al mes. Luego, la web invita a utilizar una versión de prueba gratuita, previa al uso de la versión de pago. ¿Precios? Desde 1,99 libras mensuales (2,30 euros). Ya lo indicábamos al comienzo: la tendencia es... ¡a pagar! (the new age of digital journalism)