Retomo el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de
comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació
davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en
representación de las universidades catalanas.
En radio, las propuestas
son las siguientes:
"-Fomentar
la complementarietat entre el sector públic i el sector privat.
La
Mesa sectorial expressa un reconeixement al rol exercit tant per la ràdio
pública com la ràdio privada per al desenvolupament d’un sector radiofònic que
mostra una destacable penetració en la societat catalana i una estabilitat de
l'audiència. El sector radiofònic a Catalunya es caracteritza per la
concurrència competitiva entre la ràdio pública i la privada. La Mesa sectorial
constata la necessitat d’un model equilibrat que permeti un sector privat i un
sector públic forts, tots dos econòmicament viables. La complementarietat ha de
permetre una ràdio pública que pugui respondre amb garanties als objectius
generals fixats pel Mandat marc del sistema públic audiovisual i un sector
privat competitiu en el marc dels termes de la concessió del servei. El
document normatiu del sector públic s’ha de desplegar en els corresponents
contractes programa que cadascun dels prestadors públics de serveis
audiovisuals han de signar amb l’administració de referència.
-És
urgent que es firmi el nou contracte programa plurianual de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Aquest
document ha de definir els objectius i funcions de l’ens públic i el
finançament necessari per assolir-los. El contracte programa ha de donar
estabilitat als mitjans de la CCMA, dins del qual s’inclouen les emissores del
grup Catalunya Ràdio.
En
aquest marc, el sistema actual de doble finançament o altres fórmules
homologables a nivell europeu que es puguin derivar de les decisions preses pel
Parlament de Catalunya han de preveure un sistema d’ingressos que garanteixi
els recursos humans i econòmics suficients per a la viabilitat del servei
públic, la continuïtat de la producció interna i la possibilitat de
contractació aliena de productes que ho requereixin, a més de tenir en compte
el marc i la disponibilitat pressupostària del conjunt de la Generalitat, en un
context de gestió basada en els principis de transparència i eficiència dels
recursos.
-Creació
d’un organisme ad hoc per posar en valor el mitjà.
Les
dades posen de manifest la bona salut del mitjà quant a audiència i prestigi
social, especialment en el cas de la ràdio en català. Amb tot, això no ha
evitat una pèrdua d'inversió publicitària i les conseqüències laborals de la
crisi. Per això la Mesa proposa la creació d'un organisme transversal de
caràcter privat, independentment de quin sigui el tipus de finançament, que
treballi per a la posada en valor del que representa la producció radiofònica a
nivell industrial a Catalunya, tant en el sector públic com en el privat.
Una
referència és el Radio
Advertising Bureau (RAB)
britànic, un organisme sense ànim de lucre impulsat per la indústria
radiofònica comercial amb l'objectiu de prestigiar el mitjà i posar en relleu
el seu atractiu i potencial per als anunciants. Les activitats del RAB es
desenvolupen en àmbits com la consultoria, la recerca, mesures d'impacte
publicitari, estudi de casos, nous formats publicitaris, formació i premis a la
publicitat radiofònica.
La
Mesa sectorial veu necessària aquesta posada en valor del mitjà per augmentar
l'atractiu per als anunciants i convèncer-los del potencial de la inversió en
el sector ràdio. Un organisme d'aquest tipus també podria fomentar altres
iniciatives de finançament, com ara el mecenatge. Alhora, serviria de base per
a polítiques d'impuls industrial i empresarial, amb incentius a la inversió i a
la contractació.
-Flexibilitzar
la normativa per facilitar la col·laboració entre administracions públiques i
concessionaris privats en l'àmbit local i comarcal.
La
comunicació de proximitat és una de les singularitats i dels valors que
caracteritzen el sistema comunicatiu català. Per això, la Mesa sectorial
planteja la necessitat de facilitar fórmules que donin més marge de maniobra
als concessionaris que actuen en aquest mercat, a través d'una cooperació entre
el sector públic i el privat per fer viable la comunicació local. L’objectiu és
que l’administració i els concessionaris locals i comarcals puguin entendre’s i
col·laborar perquè una freqüència de titularitat pública pugui ser explotada
per empreses privades, entitats sense afany de lucre, cooperatives o una
societat mixta que li doni continuïtat. Es constata que el marc normatiu
determinat per la Llei de l'Audiovisual de Catalunya limita aquesta
possibilitat. Per això la Mesa sectorial demana una modificació en aquells
punts que siguin necessaris, sens perjudici de la definició de servei públic acotada per la norma,
amb especial referència als continguts de caràcter local.
-Explorar
nous nínxols d'audiència i models de ràdio temàtica.
Calen
aliances amb proveïdors de serveis o marques comercials per generar nous
continguts. A nivell internacional, el sector radiofònic ha desenvolupat
nínxols d’audiència atesos per ràdios especialitzades per temàtica i audiència.
En aquesta línia, Internet ha permès la creació de ràdios digitals corporatives
a través de la xarxa, dissenyats en funció de les necessitats del client, ja
sigui ràdio de marca, ràdio per a establiments comercials o ràdios per a
comunicació interna, entre altres models.
-Formació
específica per a les necessitats del sector radiofònic.
La
Mesa sectorial remarca la necessitat que es considerin les singularitats del
mitjà i del sector radiofònics en els plantejaments relacionats a la formació.
Cal impulsar una major versatilitat i polivalència del professional radiofònic
cap a les exigències que dibuixen els nous entorns digitals. Això inclou tant
un reciclatge de caràcter tècnic com el desenvolupament de noves habilitats i
competències relacionades amb la distribució multiplataforma i amb els nous
hàbits de consum i de relació dels oients i/o usuaris. En aquesta línia, cal
capacitar els professionals per gestionar estratègicament el nou ecosistema
digital. És necessari millorar els mecanismes per respondre a les necessitats
formatives i la implicació de col·legis professionals i sindicats, tal com s’ha
apuntat en la proposta transversal sobre formació.
-Clarificar la mesura de la ràdio multiformat.
La diversificació de les
formes de distribució i, en conseqüència, de les possibilitats de consum,
genera encara dubtes sobre la manera d’homologar una mesura de les audiències
que tingui en compte totes les opcions. Per això la Mesa sectorial considera
urgent clarificar aquesta nova realitat del mitjà ràdio i trobar un sistema que
eviti la dispersió de dades provinents de diferents mètodes de mesura, a través
de mètriques homologades que siguin acceptades pels anunciants. També caldria
estudiar la manera d’implicar organismes que avalin les garanties científiques
d’aquest sistema i en reforcin la credibilitat.
-Millorar
la lluita contra les emissores il·legals.
La
Mesa sectorial dels mitjans insta les administracions i els organismes
competents a intensificar les actuacions contra les emissores sense llicència,
així com a impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries.
La
lluita contra les emissores il·legals s’ha vist sovint afectada pel conflicte
competencial
i per l’obstrucció per part de l’Administració estatal a les iniciatives de la
Generalitat. En aquest sentit, recorda la sentència 5/2012, de 17 de gener, del
Tribunal Constitucional, que en l’apartat de fonaments de dret afirma que
l’atorgament o denegació de la concessió administrativa, o la manca de
sol·licitud, és l’aspecte clau que fixa la competència per a la inspecció i
sanció de les emissores il·legals, sentència que reforça la capacitat
d’actuació des de Catalunya mateix contra aquesta problemàtica.
A
l’exigència que l’Administració lluiti contra la pirateria, s’ha de sumar el
compromís inequívoc de les emissores i cadenes que emeten d’acord amb la
legalitat de no sobrepassar-la o directament inculcar-la per guanyar àmbits de
cobertura o donar difusió a noves marques comercials del propi grup sense el
preceptiu títol habilitant."
