Gran acollida a la comunicació científica sobre privacitat i Intel·ligència Artificial al IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació!

 

Estic satisfet per la gran acollida a la comunicació científica sobre “Privacitat i comunicació: Intel·ligència Artificial per millorar l’experiència d’usuari” (Catedràtic i Doctor Joan-Francesc Fondevila-Gascón, David López, Sergio Donate-Lázaro, Sergi Pérez-Verdaguer) en el marc del IX CongrésInternacional de Recerca en Comunicació (SCC-IEC), desenvolupat el 9 i 10 d’abril de 2026 a Barcelona (IEC i Auditori Blanquerna de Universitat Ramon Llull).

La metodologia combina la tècniques quantitativa de l’enquesta (n = 203 entre 18 i 65 anys) i la qualitativa (entrevistes en profunditat a perfils que utilitzen la IA, com ara dissenyadors d’interfícies d’usuari UX/UI, experts en màrqueting o analistes de dades). Els ítems de l’enquesta se centren en la percepció de la IA al màrqueting digital, l’experiència de l’usuari sobre la IA en màrqueting digital, la protecció de dades i privacitat i les regulacions i expectatives.

Com a resultats quantitatius, en escala de Likert, es detecta una moderada percepció de precisió als anuncis personalitzats (3,58/5) , una baixa familiaritat amb l'ús de la IA en publicitat (3,11/5), una actitud neutral davant de la personalització basada en hàbits de navegació (3,11/5), una preocupació elevada per la recol·lecció de dades personals mitjançant IA (4,03/5), una freqüència escassa en la lectura de polítiques de privadesa (2,29/5), una interacció freqüent amb anuncis i recomanacions personalitzades a Internet (3,79/5) i una alta expectativa cap a les empreses quant a protecció de privacitat (4,07/5).

Quan a possibles correlacions, no es diagnostica relació significativa entre sexe i freqüència d’interacció amb anuncis personalitzats ni entre sexe i sentiment que genera la publicitat personalitzada. S’observa un rebuig directe a anuncis personalitzats, més alt entre les dones (63,6%) que entre els homes (31,8%). Sí que es detecta una relació significativa (Chi-cuadrat = 33.561, p = 0.001) entre edat i familiaritat amb IA en màrqueting (més joves, més familiaritzats), una relació significativa (Chi-quadrat = 23.511, p = 0.005) entre la preocupació per dades personals i la lectura de polítiques de privadesa, amb associació feble-moderada (V de Cramer = 0.196) i una relació significativa (Chi-quadrat = 21.585, p = 0.001) entre el nivell de preocupació per la recopilació de dades i la percepció sobre transparència en màrqueting amb IA, amb una associació moderada (V de Cramer = 0.231).

Com a resultats qualitatius, s’observa un paper essencial de la IA (personalització de continguts, publicitat, CRM i automatització de processos com la segmentació). Tot i que cal una estratègia clara en implementar-la, la IA millora l'experiència si ofereix solucions útils, però genera desconfiança si l'usuari percep biaixos o intencions ocultes. Els riscos principals són la pèrdua de confiança, manipulació, biaixos algorísmics, filtracions i ús no consentit. Com a possibles solucions, s’apunten l’anonimització de dades i més educació digital, i la supervisió humana en decisions complexes, ètiques o creatives.

Les conclusions són que l’ús potencial de la IA és prometedor, que la IA millora l’experiència d’usuari, que existeixen riscos reals i que ha de millorar la protecció de la privadesa dels usuaris. Amb tota la il·lusió!