Continguts,
finançament i governança, tres pilars per afrontar el futur dels mitjans de
comunicació públics a Europa
Context
En el que
portem d’aquest segle XXI s’ha produït la major transformació històrica dels
ecosistemes de cultura i comunicació. Una mutació que ha tingut lloc en un
context de globalització i de manca de regulació dels canvis, que ha afavorit
una concentració empresarial extrema en l’espai definit per la convergència entre les tecnologies digitals i
les indústries culturals. Les asimetries i els desequilibris entre els poders
públics democràtics i les grans corporacions del sector no han parat de
créixer. Fins al punt de posar en risc valors democràtics fonamentals, com ara el
respecte a la diversitat i el pluralisme. La irrupció de la intel·ligència
artificial (IA) encara accelera més aquest procés.
Sota
l’impuls del canvi digital, els darrers anys s’han caracteritzat també per un
augment del nombre de mitjans de comunicació i de canals de distribució de
continguts. Això no s’ha traduït en una major diversitat real de
l’oferta, sinó en un ecosistema fortament
condicionat per l’algoritmització i per dinàmiques de mercat que limiten el
pluralisme efectiu. Al mateix temps, les democràcies liberals s’enfronten cada
vegada més a tensions noves –polarització extrema, desinformació, ús incert de
la intel·ligència artificial–, que posen a prova l’equilibri del sistema de
mitjans de comunicació.