Alcossebre: turisme familiar amb connectivitat

 

L’impacte en el turisme de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism és creixent. La connectivitat a Internet és fonamental en zones no urbanes. Així ocorre en municipis com Alcossebre, poble de platja al nord-est de la província de Castelló. Està situat al municipi d'Alcalà de Xivert, a la Costa Azahar, i forma part del Baix Maestrat. Permet gaudir de més d’onze quilòmetres de platges del Mediterrani, de la seva proximitat de les illes Columbretes  i d’una part del Parc Natural de la Serra d’Irta, un dels pocs espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

És un poble d’aproximadament 6.000 habitants, amb clima mediterrani i una temperatura mitjana anual de 15,8ºC. El seu paisatge divers, amb plans, muntanyes, platges i zones rocoses, l’han convertit en un important destí turístic per descansar, però també per practicar esports nàutics, cicloturisme i senderisme. Ho analitzem en col·laboració amb Marta Cortés Romea, de Blanquerna-URL.

Orígens

Alcossebre era un petit poble de pescadors que, amb el temps, s’ha convertit en una destinació turística important de la Comunitat Valenciana. El seu nom deriva de l'àrab "Al-Qusáiba", que significa petit castell, i té en castellà les variants Alcossebre, més antiga, i Alcocebre. En 1997, a petició de l'ajuntament, el nom oficial va passar a ser Alcossebre, en valencià.

Com a molts municipis de la Comunitat Valenciana, va ser una regió de pas per a moltes civilitzacions, que van deixar un llegat cultural rellevant. El 1260, després de la conquesta cristiana, els Templers van atorgar la Carta Pobla per afavorir el seu poblament. La mesura no obtingué èxit, motiu pel qual l’any 1320 van atorgar una segona Carta Pobla, per la qual la població s’annexava a la jurisdicció del Castell de Xivert.

Entre els seus monuments més emblemàtics, destaquen El Castell Templer de Xivert, una construcció àrab dels segles X i XI, que després van reformar al segle XIII els Templers.  També cal remarcar la Torre Ebrí, situada a prop de 500 m sobre el nivell del mar a la Serra d’Irta, l'Ermita del Calvari o l’Ermita de Santa Llúcia.

Platges de sorra fina

Les platges són el gran tresor d’Alcossebre. Són platges tranquil·les i estan envoltades de vegetació. Bona part d’elles tenen el reconeixement de Bandera Blava.

La Platja del Carregador és la més cèntrica d'Alcossebre i una de les més llargues i amples, amb 900 metres de longitud aproximats. Gràcies a la seva qualitat, també compta amb els distintiu de Bandera Blava. Ofereix tota mena de serveis com socorrista, dutxes, una zona de jocs per als petits i, fins i tot, l'Oficina de Turisme.

Un altre dels atractius de la platja és que davant d'ella podem entreveure l'illa Roca del Moro que dóna nom a la platja.

Platja Romana

És una platja àmplia de més de 500 m de longitud, envoltada de pins i amb sorra fina que està situada al centre del poble d'Alcossebre. Té un accés a través de diverses passarel·les de fusta. La platja, acceptada com a Bandera Blava, està equipada amb tot tipus de serveis. Disposa de parades per llogar hamaques, para-sols o patins. Té una torre per al socorrista, zona de jocs infantil, zona d’esports, dutxes i altres serveis. És accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

La Platja del Moro és a pocs metres al sud de Platja Romana. És una petita meravella. Arriba als 100 metres de longitud. També compta amb dutxes i banys i el reconeixement de Bandera Blava.

La mateixa passarel·la que ens acompanya al llarg de la carretera ens serveix de camí per arribar a la platja del Moro. A mig camí entre la platja del Moro i la Platja Romana hi ha una petita caleta de pedres gruixudes. Gràcies a les roques, en aquesta zona podem alternar el bany amb la cerca de crancs.

El que es coneix popularment a Alcossebre com les Tres platges és un conjunt de cales que estan ubicades a continuació de la platja del Moro, en direcció sud. Aquestes petites cales estan envoltades d'estructures rocoses i vegetació natural que les aïllen de l'entorn, cosa que les converteix en un lloc tranquil i ideal per passejar i gaudir de les vistes. No obstant això, encara que estiguin protegides, no suposa cap problema visitar-les, ja que estan properes a la carretera i al fantàstic sender que recorre tota la costa és perfecte per a aquells que vulguin recórrer-les a peu o amb bicicleta.

La Platja Mañetes o Tropicana, ubicada a la zona de Cap i Corb, compta amb zones de sorra fina. És una platja situada en una zona molt tranquil·la i poc urbanitzada. És una excel·lent platja que, gràcies a la qualitat de les seves aigües i sorra, també té el distintiu de Bandera Blava. Disposa també de passarel·les, dutxes i lloguer de gandules.

Tot i situar-se fora del parc natural, la platja de Serradal conserva íntegrament el seu estat natural. Una de les seves particularitats es descobreix a prop de la desembocadura del riu, on hi ha un delta semi submergit de gran valor ecològic. És una platja molt tranquil·la amb poca ocupació i reconeguda com a Bandera Blava per la qualitat de les seves aigües i els seus serveis (passarel·les, dutxes o lloguer de gandules).

Prop del port esportiu, es troba la platja de Las Fuentes. Aquesta platja té 400 metres de longitud i està equipada amb totes les comoditats, incloses instal·lacions esportives i torre de salvament. A més, es tracta d'una platja en forma de petxina, sense cap onatge i amb brolladors d’aigua dolça, que és ideal per visitar-la en família.

El Parc Natural de les Illes Columbretes està ubicat a 27 milles nàutiques d'Alcossebre. Les antigues Illes de les Serps, ara Columbretes, són un petit arxipèlag d'origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears.

La riquesa dels fons marins fan que siguin un important punt d'atracció per als aficionats del busseig. Les Illes són Parc Natural i Reserva Marina, cosa que li garanteix un important nivell de protecció del qual no ha gaudit al llarg de la seva història. Actualment només es pot accedir a l'Illa Grossa si s'obté autorització.

La Serra d'Irta és un tresor de 13 quilòmetres de costa verge mediterrània que encara roman intacta i protegida dels estralls de la destrucció humana. El 16 de juliol de 2002 es va declarar com a Parc Natural i Reserva Marina de la Serra d'Irta. S'estima que el visiten entre 70.000 i 80.000 persones cada any.

No es pot deixar de visitar-se les seves espectaculars cales rocoses, com la Cala Mundina, que es troba al costat del Far d'Irta, i a la qual pot accedir-se caminant des del passeig marítim o bé amb cotxe.

També recomanem visitar la Cala Blanca, una cala de sorra fina situada en un terreny, perfecte per gaudir d´un bany en tranquil·litat i un paisatge més salvatge i solitari.  Es pot arribar còmodament amb cotxe, ja que disposa d'aparcament.

Alcossebre també té un bonic port esportiu anomenat Port de Las Fuentes. Va ser inaugurat el 1985 i deu el seu nom a les nombroses fonts d'aigua dolça que brollen a la riba i, fins i tot, a l'interior del mar. El port compta amb uns 350 amarratges d'embarcacions esportives, així com tallers, restaurants i botigues.

 

Gastronomia

Alcossebre posa els productes del mar i l’hort al servei dels seus restaurants.  Tomata de penjar amb distintiu de marca qualitat, coca amb sal i, especialment, paelles en totes les seves varietats són alguns dels seus productes més típics.

Destaquen per la seva qualitat i reconeixement restaurants com el restaurant Atalaya, que recentment ha guanyat una estrella Michelín, Can Roig, a pocs metres de la platja, o El Pinar, en la part de la muntanya amb unes vistes increïbles. També es pot gaudir de restaurants més econòmics i informals com són el Patio o el Cioffi.

Aquestes són algunes de les raons per les quals escollir Alcossebre, un dels racons amb més encant i riquesa de la província de Castelló, per gaudir d’uns dies de descans.  A més, la connectivitat a Internet és satisfactòria, i els principals punts a visitar compten amb recursos web que, des del punt de vista del màrqueting digital, n’asseguren la traçabilitat. Plantejar-se una escapada mediterrània i conèixer tot el que aquest racó de la Costa d'Azahar pot oferir és motiu de connexió.

Analitzem la Societat de la Banda Ampla al Grup de Recerca sobre Periodisme Digital i Banda Ampla i Grup de Recerca Sistemes Innovadors de Monetització del Periodisme Digital (SIMPED), del CECABLE, a Twitter (@CECABLEresearch), al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i en aquest blog. I hi aprofundirem al DMTforum-XXVII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (CECABLE, Blanquerna, Feceminte, COETTC), el 2023.