Sant Salvador (el Vendrell): l’essència marinera de la Costa Daurada i l’impacte digital

 

En una època marcada per les xarxes socials, la hiperconnectivitat i el turisme globalitzat, encara existeixen espais que han sabut créixer mantenint la identitat. Sant Salvador, el barri marítim del Vendrell, al costat de Coma-ruga, és un d’aquests indrets. Situat al cor de la Costa Daurada, aquest nucli costaner combina tranquil·litat d’un poble de platja tradicional amb una creixent presència digital que l’ha convertit en un referent del turisme familiar i de proximitat a Catalunya. En plena Societat de la Banda Ampla i continguts de cloud journalism, ho analitzem amb la col·laboració de Natàlia Cañada Chacón.

A diferència d’altres destinacions massificades del litoral mediterrani, Sant Salvador ha construït la seva imatge turística a partir d’elements senzill però molt efectius: el mar, la cultura, la gastronomia i la sensació de calma. El municipi no busca grans reclams artificials: el seu principal atractiu és oferir una experiència mediterrània autèntica, accessible i relaxada. 

Vilanova del Vallès: màrqueting digital, turisme i connectivitat

 

Vilanova del Vallès, un petit poble situat a la comarca del Vallès Oriental, és una destinació que ha estat guanyant a poc a poc visibilitat gràcies a una aposta decidida pel màrqueting digital. La seva gran riquesa natural, la seva història i les seves tradicions locals han trobat en les xarxes socials i la connectivitat a Internet eines poderoses per atraure turistes i millorar la seva imatge com a destí turístic. En plena Societat de la Banda Ampla i cloud journalism, analitzem el cas amb la col·laboració de Berta Gutiérrez Andilla.

Amb uns 5.700 habitants, aquest municipi ha sabut aprofitar les noves tecnologies per arribar a un públic més ampli, des dels voltants més propers fins a altres regions d'Espanya i fins i tot de fora. En aquest article, analitzarem com la connectivitat a Internet i l'ús de les xarxes socials han impactat el turisme de Vilanova del Vallès, quines són les seves estratègies actuals i què es pot millorar per continuar creixent digitalment.

La Pobleta de Bellveí i la Vall Fosca: natura, tradició i connectivitat al cor dels Pirineus

 

La Pobleta de Bellveí és un petit poble pirinenc que forma part del municipi de la Torre de Capdella i que es troba situat al fons de la Vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà (Lleida), la capital de la qual és Tremp. Amb una població d’uns pocs centenars d’habitants, aquest indret es caracteritza per un paisatge d’alta muntanya de gran bellesa, amb rius, boscos i muntanyes que envolten els nuclis rurals dispersos del territori. La Vall Fosca rep aquest nom perquè, per la seva orografia i l’ombra de les muntanyes, la llum solar al fons de la vall és més escassa que en altres zones de la comarca. En el context de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism, n’analitzem la connectivitat i les estratègies de màrqueting digital amb la col·laboració de Jana Benavent Bassas.

A La Pobleta, l’encant històric dels carrerons empedrats i les cases de pedra conflueix amb la natura que la envolta. Això la fa una parada ideal per als amants del senderisme i la tranquil·litat rural. Situada a la vora del riu Flamisell, aquest poble és considerat la porta d’entrada a la Vall Fosca i punt de partida de rutes que recorren els antics camins ramaders i prats d’alta muntanya, oferint una immersió completa en l’entorn pirinenc.

Platja d’Aro i S’Agaró: luxe mediterrani i projecció digital a la Costa Brava

 

Si el màrqueting turístic digital ha transformat la manera com descobrim destinacions, Platja d’Aro i S’Agaró són un exemple de com una localitat costanera pot combinar tradició, exclusivitat i modernitat sense afectar la seva identitat mediterrània. Situades al cor del Baix Empordà, a la Costa Brava, aquestes dues zones del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró s’han consolidat com un dels principals destins d’estiueig de Catalunya, atraient tant turisme familiar com visitants internacionals que busquen mar, gastronomia, compres i qualitat de vida. En el context de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism, n’analitzem la connectivitat i les estratègies de màrqueting digital amb la col·laboració de Mauro Gómez Larrosa.

A diferència d’altres destinacions de masses del Mediterrani, Platja d’Aro i especialment S’Agaró han sabut construir una imatge vinculada al benestar, l’elegància i l’experiència mediterrània prèmium. Aquest posicionament no s’ha creat únicament a través de campanyes institucionals, sinó també gràcies a la projecció digital, les xarxes socials i el valor visual del territori.

Godall i la digitalització turística del Montsià

 

El fenomen de digitalització de les destinacions turístiques és ben natural en el context de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism. Godall és un municipi del Montsià, a les Terres de l’Ebre, amb un perfil turístic clarament interior, rural i de petita escala. El seu atractiu no es fonamenta en la litoralització ni en grans icones monumentals, sinó en la Serra de Godall, la identitat local i una oferta cultural i gastronòmica estretament vinculada al territori. Aquesta base fa que el seu potencial s’hagi d’interpretar des d’una lògica de turisme de proximitat, sostenible i experiencial.

En aquest article, amb la col·laboració de Martí Cid Torren, s’analitzaran els principals actius del municipi i, alhora, es valoraran la seva comunicació digital i institucional. L’objectiu rau a determinar fins a quin punt l’oferta turística de Godall es projecta de manera clara i competitiva, i quins elements podrien reforçar-se des del màrqueting territorial. 

Andorra, màrqueting i turisme: impacte digital i misteri

 

Andorra era coneguda principalment pels seus preus baixos, especialment en productes com el tabac o l’alcohol. Molta gent travessava la frontera simplement per comprar més barat i tornar cap a casa amb el cotxe carregat de bosses. Actualment, però, en el context de la  Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism, la imatge del país ha canviat força. L’analitzem amb al col·laboració de Lara Espada Molero.

Sovint es parla d’Andorra com el país dels youtubers o pilots de moto GP  que hi van a viure per pagar menys impostos, o com el lloc que “només té un carrer” ple de botigues. També s’han fet virals històries curioses, com el bar de dues influencers (Balanzen) o la famosa creperia la rotonda on el treballador respon als clients amb un estil molt particular. Però hi ha una altra cara del país. Perquè Andorra és molt més que aquests tòpics. No és només un lloc per comprar o per fer fotos per a Instagram. És un país ple de natura, de muntanyes, de tradicions i de paisatges que impressionen. De fet, moltes persones venen només per fer compres i passen hores fent cues, quan podrien descobrir racons espectaculars que ofereixen experiències úniques.

Es Migjorn Gran: l’oasi de l’autenticitat menorquina i el seu impacte en l'era digital

Si la Societat de la Banda Ampla i el màrqueting turístic digital han revolucionat destinacions internacionals i bullicioses, compten també amb un impacte decisiu en els racons més tranquils i autèntics de la nostra geografia. Per aprofundir en l'àmbit del màrqueting turístic de proximitat i natura, viatgem fins a l'illa de Menorca, Reserva de la Biosfera. Allà, al centre-sud de l'illa, hi trobem Es Migjorn Gran, el municipi més jove de Menorca (segregat de Mercadal l'any 1989) i també el que té menys població, amb poc més de 1.500 habitants. Analitzarem, amb la col·laboració d’Úrsula Vidal González, com aquesta petita joia balear es promociona al món digital, equilibrant la modernitat amb una tradició immaculada.

Es Migjorn Gran no necessita grans campanyes artificials; el seu paisatge actua com el millor aparador de màrqueting. El municipi ofereix una dualitat perfecta entre el verd frondós de l'interior i el blau turquesa de la mar Mediterrània.

La digitalització de Sant Feliu de Guíxols en clau de màrqueting turístic

 

Sant Feliu de Guíxols és un municipi del Baix Empordà situat al fons d'una badia que porta el seu nom, dominada a l'oest pel promontori de Sant Elm, un excepcional mirador sobre la costa. El poble combina un litoral espectacular, un ric patrimoni cultural i una autenticitat que cada cop és més escassa als destins de sol i platja. No és un poble massificat ni orientat exclusivament al turisme: és un lloc on la gent viu, fa mercat, pren el vermut i celebra les seves festes amb orgull genuí. I és precisament això el que el fa tan especial en el context de la Societat de la Banda Ampla. L’analitzem amb la col·laboració de l’Anna Serret Lara.

Al cor del poble hi ha el Monestir de Sant Feliu de Guíxols, un conjunt benedictí mil·lenari que combina espiritualitat, defensa i cultura. La seva Porta Ferrada, una arcada preromànica dels segles IX-X, és un dels vestigis arquitectònics més valuosos de Catalunya i dona nom al festival d'estiu més important del poble. El monestir és avui l'eix d'un gran projecte cultural: l'Espai Carmen Thyssen, que acull exposicions temporals de pintura catalana mentre es construeix el futur Museu Thyssen definitiu, un equipament pressupostat en més de 10 milions d'euros que transformarà la primera i la segona planta del conjunt monàstic i que comptarà amb finançament de la Generalitat, la Diputació de Girona i l'Estat. Mentrestant, les mostres temporals del monestir continuen oferint una oferta cultural de primer nivell als visitants que arriben fora de temporada.

Bonica acollida a la comunicació científica sobre hipertextualitat, multimèdia i interactivitat en turisme al IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació!

 

Estic ben content per la bonica acollida a la comunicació científica sobre “Hipertextualitat, multimèdia i interactivitat per al posicionament: anàlisi aplicada al sector turístic” (Catedràtic i Doctor Joan-Francesc Fondevila-Gascón, Marta Carreras-Alcalde, Paula Cruz-Jiménez, Marta García-Andilla) al IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (SCC-IEC), desenvolupat el 9 i 10 d’abril de 2026 a Barcelona (IEC i Auditori Blanquerna de Universitat Ramon Llull).

La recerca utilitza tècniques qualitatives (anàlisi de continguts i check list) i quantitatives (dades estadístiques procedents del buidat de contingut) sobre tres variables (hipertextualitat, multimèdia i interactivitat) amb una mostra de cinc entrades de 10 blogs de cadenes hoteleres reconegudes internacionalment.

Els resultats mostren una hipertextualitat millorable en termes de quantitat i qualitat (més enllaços interns que externs), un multimèdia encapçalat per la fotografia (amb un paper modest de vídeo i infografia) i una interactivitat mínima. Es conclou que els blogs milloren la presència en mitjans socials, creen imatge de marca, augmenten l’engagement i milloren el posicionament dels hotels. Amb tota la il·lusió!

Comunicació científica sobre hipertextualitat, multimèdia i interactivitat en turisme acceptada al IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació!

Comunicació acceptada! El IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (SCC-IEC), que es portarà a terme el 9 i 10 d’abril de 2026 a Barcelona (IEC i Auditori Blanquerna de Universitat Ramon Llull), ha avaluat favorablement la comunicació científica (Catedràtic i Doctor Joan-Francesc Fondevila-Gascón, Marta Carreras-Alcalde, Paula Cruz-Jiménez, Marta García-Andilla) sobre “Hipertextualitat, multimèdia i interactivitat per al posicionament: anàlisi aplicada al sector turístic”. Amb tota la il·lusió!

EUM Business Summit, o la sinergia universitat-empresa

L'EUM Business Summit és un esdeveniment anual a EUM-Universitat de Girona que es portarà a terme el 6 de novembre i reunirà els estudiants amb experts dels sectors del turisme, màrqueting i logística. Què fan els estudiants a l'EUM Business Summit? Durant la jornada, assisteixen a conferències i workshops sobre temes actuals i tendències emergents al sector (màrqueting, turisme i logística). A més, s'ofereixen oportunitats de pràctiques a través d'empreses que vénen a conèixer el talent de la universitat. 

Què ofereix l'EUM Business Summit? L'esdeveniment se centra en el desenvolupament personal i professional dels estudiants mitjançant tallers específics sobre CV, preparació per a entrevistes i networking. Per què és important l'EUM Business Summit? L'EUM Business Summit educa i inspira els estudiants sobre les oportunitats futures als seus sectors, equipant-los amb habilitats pràctiques i connexions significatives amb professionals i líders del sector per avançar en les seves carreres professionals.

Digitalització turística a la Segarra: el cas de Sanaüja

 

Sanaüja és un petit tresor amagat a la comarca de la Segarra (província de Lleida) que conserva l'essència d'un passat feudal dins d'un entorn natural privilegiat. Amb poc més de 400 habitants, aquest municipi esdevé un exemple clar de com els pobles petits poden oferir una gran riquesa cultural, arquitectònica i paisatgística. Però, com molts altres indrets rurals de Catalunya, es troba davant d'un repte clau: com fer-se visible i atractiu en l'era digital? N’analitzem les estratègies de màrqueting digital i l’impacte de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism amb la col·laboració de Laia Lalmolda, de Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Els valors turístics de Sanaüja són múltiples i ofereixen experiències per a tot tipus de visitants. El patrimoni històric i arquitectònic és un dels seus principals actius. El Castell de Sanaüja, situat al capdamunt del turó que presideix el poble, ofereix una vista privilegiada sobre el riu Llobregós i tot l'entorn rural que envolta el municipi. Aquesta construcció medieval, malgrat que actualment només es conserven algunes parts, continua transmetent l'esperit feudal del territori. A més, l'església de Santa Maria, d'estil barroc, i els carrers empedrats plens de cases de pedra ben conservades contribueixen a crear una atmosfera que transporta el visitant al passat.

Sant Sebastià i digitalització a la ciutat on el mar i la muntanya s’uneixen

 

La Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism són fonamentals per a la promoció de les destinacions turístiques. Donostia o Sant Sebastià és una ciutat situada al nord d’Espanya que enamora amb el seu equilibri entre el verd de les muntanyes que recullen la bellesa natural i el blau del mar Cantàbric. Amb 182.892 habitants, n’és el principal nucli urbà i administratiu de Guipúscoa, una de les tres províncies del País Basc. A tocar de la reconeguda badia de la Petxina, Donostia recull l'elegància i sofisticació juntament amb la tradició i modernitat una combinació que es plasma a la seva cultura, paisatgisme i gastronomia. Això li aporta una singularitat enfront d’altres ciutats de la península Ibèrica i la converteix en una de les destinacions més emblemàtiques no només d’Espanya, sinó, de tot Europa. N’analitzem les estratègies de màrqueting turístic amb Mar Elola Boix, de Blanquerna-URL.

Donostia disposa d’una estructura sòlida d’atenció turística presencial, amb l’Oficina Municipal de Turisme com a punt principal, ubicada a l’Alameda del Boulevard i gestionat per l’Ajuntament de Donostia a través de la seva societat municipal, amb l’objectiu de promocionar la ciutat com a destinació turística sostenible. A part, compta amb altres oficines complementàries com Turisme Euskadi repartides per tot el País Basc, que abasta tot el turisme de la regió basca, on Donostia és una de les més rellevants. Les oficies faciliten informació detallada adient per als visitants de la zona sobre els llocs d'interès locals i activitats culturals a més a més d’orientació sobre allotjament, activitats, rutes, i altres recursos turístics.

Digitalització d'A Illa de Arousa: el tresor de les Rías Baixas

 

A Illa de Arousa és una destinació turística situada a les Rías Baixas, a la costa atlàntica de Galícia. Tot i la seva petita mida, destaca per la seva autenticitat, la seva riquesa natural i la seva atmosfera tranquil·la, ideal per desconnectar i viure una experiència diferent. Té una població de 4.849 habitants, segons dades de l’any 2024. Aquesta comunitat viu principalment del mar, mantenint viva la tradició pesquera i marisquera que forma part essencial de la seva identitat. Connectada al continent per un pont, combina el caràcter insular amb una gran proximitat i accessibilitat.​ Analitzarem l’estratègia de màrqueting turístic i l’impacte de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism amb la col·laboració d’Abril Aragunde Páez, de Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Situada a la província de Pontevedra i envoltada per les aigües tranquil·les de l’Atlàntic, A Illa de Arousa és una de les joies més autèntiques de les Rías Baixas. Aquesta petita illa, connectada al continent per un pont, ofereix al visitant una combinació perfecta de paisatge natural, cultura marinera i tranquil·litat, convertint-se en una destinació ideal per desconnectar i gaudir d’una experiència diferent i propera.

El Casc Antic de Vic: un viatge digital en el temps

El casc antic de Vic és un tresor amagat al cor de Catalunya, a la comarca d’Osona, un lloc on la història es respira a cada cantonada i on el passat i el present s’acaben fusionant. Passejar pels seus carrers empedrats és com fer un viatge en el temps, descobrint racons plens d'encant que captiven a tothom qui passa per allà. Des de la pau del matí fins a la tranquil·la però ambientada Plaça Major, cada pas revela una nova meravella arquitectònica i cultural que convida a ser explorada. Analitzem les estratègies de màrqueting digital i l’impacte de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism a Vic amb la col·laboració d’Ariadna Conill Godoy, de Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Imagineu-vos caminant per estrets carrers medievals, envoltats d'edificis amb més de cent anys que expliquen històries de temps passats. El Casc Antic de Vic és un lloc on la bellesa es manifesta en cada detall, com en els balcons de ferro forjat, façanes esgrafiades i places petites però acollidores que conviden al descans. Aquest ambient únic sedueix els visitants, la qual cosa els porta a voler perdre's en aquest laberint històric i viure l'essència d'una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni amb orgull.

El Port de la Selva: mar, muntanya i tramuntana surant en la digitalització

El Port de la Selva, situat a l'Alt Empordà, és un poble costaner amb un entorn natural privilegiat, que combina mar i muntanya dins del Parc Natural del Cap de Creus. Aquesta localització li atorga una bellesa excepcional i una singularitat que atrau tant a visitants ocasionals com a artistes, fotògrafs i amants de la natura que busquen inspiració, calma i connexió amb el paisatge. El poble conserva encara un esperit tranquil, autèntic i acollidor, que contrasta notablement amb altres destinacions més massificades de la Costa Brava, convertint-lo en una joia discreta dins del litoral català. N’analitzem les estratègies de màrqueting digital i l’impacte de la Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism amb la col·laboració de Joana Calonge i Jové, de Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Tot i l’encant i el gran potencial turístic del poble, la presència digital encara en presenta clares oportunitats de millora, especialment si es vol reforçar el turisme i la comunicació amb els visitants. En una època en què les destinacions es descobreixen i es decideixen sovint a través d'una pantalla de mòbil o d’ordinador, la visibilitat digital d'un indret pot condicionar de manera directa i significativa l'èxit turístic. La manca d’una estratègia digital sòlida pot deixar en segon pla indrets amb molt a oferir

Al Grup de Recerca de la UdG sobre Xarxes Turístiques!

M'honora que la Universitat de Girona m'hagi inclòs al grup de recerca Xarxes organitzatives, innovació i desenvolupament d'estratègies i productes turístics (ONIT). ONIT es focalitza en la recerca del camp del turisme i s'articula a partir de 5 línies: mobilitats i fronteres; estudi de les empreses turístiques i els processos empresarials competitius; anàlisi de les dinàmiques territorials de la destinació turística, les seves unitats empresarials i institucionals; la innovació com a element determinant de les dinàmiques evolutives i resultat d’un procés d’interacció organitzativa; i la imatge i el branding a les destinacions turístiques com factors condicionants de la competitivitat territorial. De fet, ara mateix s'està portant a terme, fins al març de 2027, el projecte "La intel·ligència artifi cial al servei de la promoció turística de la destinació Catalunya", finançat per l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana (ACCIÓ).

Turisme i màrqueting digital a Camprodon: la pau al cel

La Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism impulsen les possibilitats de difusió mitjançant màrqueting turístic de nombroses destinacions turístiques. Un dels casos és el de Camprodon, que analitzarem en col·laboració amb Alèxia Codina Vilanova.

Es tracta d’un dels pobles més coneguts del Pirineu Català, situat a la comarca del Ripollès, a la província de Girona. Es troba a una altitud de  947 metres i amb una superfície de 103,4 km² que reuneix un total de 2487 habitants. Pel centre del poble ens trobem el riu Ter i el seu afluent Ritort, els quals és fusionant travessant el municipi.

Moltes gràcies per l'entrevista a la Cadena COPE!!!!!

El President de la SCC-IEC, el Catedràtic i Doctor Joan Francesc Fondevila Gascón, ha estat entrevistat a la Cadena COPE (Informatiu Migdia de COPE Catalunya) per Carlos Losada. Hi ha analitzat l’impacte de la comunicació, les telecomunicacions i la digitalització en el sector turístic, en concret en el de congressos i MICE (reunions, incentius, conferències i exposicions). #SCC_IEC #SocietatCatalanadeComunicació #InstitutEstudisCatalans #IEC #cadena_cope #CulturaCatalana #Catalunya #Recerca #Ciència #Comunicació #Cultura #turisme #congressos #MICE

Màrqueting turístic i xarxes socials: el cas d’Eivissa

 

Eivissa és una illa que es caracteritza per rebre la major part dels ingressos del turisme. Les seves platges i l’oci nocturn formen una combinació que atrau a milers de turistes de totes les edats cada estiu. La Societat de la Banda Ampla i el cloud journalism ajuden a promoure’n les virtuts, que analitzem amb la col·laboració de Judit Pueyo Barrull, de Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

El turisme a Eivissa es va iniciar durant el segle XX, però no va créixer fins als anys seixanta i setanta. Va ser durant aquells anys en què l'illa va prendre la imatge de ser un destí de llibertat i vida alternativa. A més durant aquest període es produeixen els fenòmens del moviment hippy, l’aparició dels empresaris hotelers i un gran desenvolupament urbanístic. Tot això ho va fer possible la construcció de l’aeroport l’any 1958.