La SCC-IEC proposa a la UE un major percentatge de quota d’obres europees

La Societat Catalana de Comunicació-Institut d'Estudis Catalans (SCC-IEC) proposa a la UE elevar al 35% la quota d’obres europees a les plataformes i millorar la visibilitat dels mitjans públics. L’entitat filial de l’IEC, de la qual tinc l'honor de ser-ne el President, ha presentat una aportació a la consulta de la Comissió Europea sobre la Directiva audiovisual per protegir el pluralisme, la llengua i l’accessibilitat cognitiva

Les principals propostes de la SCC-IEC rauen a incrementar la quota d’obres europees a les plataformes de vídeo al 35% (per comptes del 30% vigent) i que els mitjans de comunicació públics siguin considerats serveis d’interès general a tota la Unió Europea. Aquestes idees lideren les propostes de la Societat Catalana de Comunicació (SCC) a la Comissió Europea incloses en el document presentat per la Societat a la consulta pública sobre l’actualització de la Directiva de serveis de comunicació audiovisuals.

La SCC és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans que agrupa investigadors i professionals de la comunicació i promou la recerca científica en aquest àmbit, tant en l’espai català de comunicació com a nivell internacional. El document presentat per la Societat a la Comissió proposa una regulació del sector de la comunicació més ambiciosa, que s’adapti als canvis tecnològics i garanteixi la diversitat cultural europea davant les plataformes globals.

L’augment de la quota d’obres europees és una de les propostes més destacades del document. La SCC defensa que els catàlegs de vídeo sota demanda tinguin, com a mínim, un 35% d’obres europees, i que el 30% d’aquestes siguin de productors independents. Això afavoriria la indústria audiovisual europea en general i, de retruc, la producció audiovisual en llengua catalana. Pel que fa a la televisió lineal, la SCC proposa confirmar el 51% del temps d’emissió per a obres europees.

L'entitat també proposa que els mitjans de comunicació públics siguin considerats com a servei d’interès general a tota la Unió Europea. Això implicaria la prominència dels continguts de servei públic (com els de 3Cat o À Punt), que haurien de ser visibles de forma preferent en els menús i les pantalles d’inici de les plataformes de streaming i a demanda.

A més, la SCC proposa la participació efectiva de les autoritats reguladores independents de l’Estat espanyol en el Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació (el Media Board). D’aquesta manera, les autoritats reguladores subestatals com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya participarien directament en els treballs del Media Board, seguint el precedent del cas belga.

El document emfatitza una mancança històrica: l’accessibilitat cognitiva. En aquesta línia, la SCC proposa que l’actualització de la Directiva reguli la incorporació del llenguatge planer i de fàcil comprensió en els continguts informatius, per part dels operadors, evitant d’aquesta manera la discriminació de les persones amb discapacitats intel·lectuals que actualment queden excloses del dret a la informació.

Algunes d’aquestes propostes ja van ser avançades el desembre de 2025 per la SCC en una aportació a la call for evidence que va llançar la Comissió Europea, però el document presentat ara la consulta pública les concreta i les amplia. Així, per exemple, la Societat insta la Comissió Europea a definir clarament la figura dels influenciadors per equiparar les seves obligacions a les dels mitjans tradicionals en aspectes com la protecció de menors, la veracitat dels continguts o l’honestedat publicitària.

La SCC-IEC també reclama mesures d’alfabetització més ambicioses per protegir els joves de la desinformació a les xarxes socials, proposa excepcions al principi del país d’origen perquè s’apliquin en cada cas els aspectes bàsics de la regulació local i defensa la integritat del senyal dels continguts audiovisuals perquè no pugui ser manipulat per tercers.