lunes, 4 de noviembre de 2013

Generación Wi-Fi

El post de hoy es una colaboración de mi compañero en la UAO CEU David Andreu, emprendedor e impulsor también de proyectos tecnológicos y de banda ancha, como Anxanet. Agradecemos desde CECABLE la colaboración de Anxanet en nuestra web. El post, sobre la generación Wi-Fi, es en catalán.  

Si tens menys de 20 anys, segur que no recordes la teva vida sense Internet. T’han hagut d’explicar quan per enviar una carta havies d’anar a comprar segells, portar-la a una bústia, i esperar uns dies abans no arribés al destí. Si tens menys de 20 anys, és probable que això no ho hagis fet mai.
També és probable que no hagis comprat mai un carret de fotografies. Una caixeta metàl·lica que tenia la màgia de guardar instants de la teva vida, en unes fotos que no sabies com havien quedat fins que al cap d’uns dies te les donaven revelades i les podies veure damunt d’un paper.
Segurament no pots entendre com abans per quedar amb algú l’havies de trucar a casa. Sí, era així: no trucaves a una persona, sinó a una casa. I és clar, a casa no hi eren mai. Per això els pares i germans havien de passar el missatge de qui havia trucat, i sovint se’ls oblidava o s’ho feien venir bé per oblidar-se’n. Per això quedar amb amics, era una mica més difícil, o com a mínim, diferent.
No cal que parlem que la vídeo conferència només sortia a les pel·lícules, que la música que portaves a sobre era només una cinta de 90 minuts, o que les enciclopèdies les havies d’anar a consultar en una biblioteca i la informació que t’oferien era, com a molt nova, de feina uns anyets.
Totes aquestes coses, als més joves els sonen a història llunyana, i als no tan joves els sona a nostàlgia dels anys 80, barrejada amb records del primer aeròbic, de les mal anomenades ‘hombreres’ i de cotxes sense aire condicionat.
Quan Internet va aparèixer moltes coses van canviar: es van escurçar les distàncies i tenies tota la informació a tocar. Els que van viure l’aparició d’Internet de seguida van veure que alguna cosa havia canviat per a sempre. De fet, moltes coses van canviar, des de les relacions amb els amics fins als negocis. També la manera de viatjar, de comprar, d’estudiar, d’escoltar música, llegir el diari o de consultar la llibreta del banc.
Era una nova manera d’obtenir informació i de divertir-se. I per primera vegada, cadascú de nosaltres podia participar, aportant la seva opinió a un món completament connectat. El món vivia una revolució digital, i tothom n’era protagonista.
Doncs fins i tot, tota aquella generació que es va començar a connectar amb el soroll d’un mòdem, sent nostàlgia quan parlaen del Netscape o del Napster, i d’altres cadàvers digitals que semblava que s’ho havien de menjar tot i una bombolla se’ls va emportar. I això ha passat tan ràpid que avui, per als més posats en el tema, fins i tot allò que cap al 2006 es va anomenar ‘Web 2.0’ els sona a antic.
I un dia, el nostre telèfon es va desenganxar de la paret de casa, i al cap de poc, es va emportar l’ordinador a passejar, per unir-se en el que avui en diem telèfons intel·ligents. D’això no fa pas massa temps, i és potser la última revolució que hem viscut, i que d’alguna manera encara estem vivint.
En aquesta revolució ens hi acompanya tota la música del món, que ara portem a la butxaca. Tots els amics, amb qui estem compartint fotografies fetes al moment i des de qualsevol lloc. Gent que no coneixem, que ens dóna notícies que ningú més ens dóna mentre estan passant. I encara que alguns ho lamentin, també ens hi acompanya la nostra feina, que ens permet o ens obliga a no desconnectar-ne mai, perquè podem treballar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Un dia potser mirarem amb nostàlgia el temps en que no estàvem connectats, però ara ens encanta tenir-ho tot a l’abast de la mà. I mai millor dit, perquè tot ens cap al palmell. Aquí hi coincideixen totes les generacions, des dels que el naixement d’internet els va agafar ja crescuts, fins als coneguts com ‘Nadius digitals’.
I aquí és tenim el nostre punt dèbil, que compartim totes les generacions, perquè ara tots som de la “generació WiFi”. Com que estem acostumats a tenir-ho tot, ara i aquí, quan no tenim cobertura ens podem arribar a sentir angoixats, gairebé asfixiats. Qui més qui menys ho ha patit, i l’ha portat a fer coses ben estranyes que van des de sortir d’un local per a trobar cobertura, fins a buscar desesperadament un lloc amb WiFi quan està a l’estranger.
Per això, els de la generació WiFi creiem que només desconnectem quan volem desconnectar. Mentrestant, la nostra connexió a Internet és el nostre oxigen digital.

1 comentario: