Telecomunicacions a Catalunya i gestió d'incidències

La Societat de la Banda Ampla prioritza la connectivitat universalitzada, 24x7 i garantida. En aquest darrer sentit, el Govern de la Generalitat, els principals operadors de telecomunicacions i entitats municipalistes han llançat un protocol (TelcoCat) de millora de la gestió de les incidències.

Els resultats de la iniciativa són l'aportació de més informació de les operadores a la Generalitat i als Ajuntaments catalans, i la coordinació mitjançant la col·laboració pública i privada en el desplegament de la xarxa de fibra òptica i de telefonia mòbil. La missió rau a assolir la plena connectivitat deCatalunya amb equitat territorial, un altre dels axiomes de la Societat de la Banda Ampla.

Alguns episodis recents han demostrat certes mancances en la xarxa catalana, cabdal per al desenvolupament social, econòmic i territorial: el Nadal del 2024 (caigudes de servei al Pirineu que van llastar l’activitat comercial i social) i incidències en diversos estius (per exemple, les que van afectar el Solsonès). El model per lluitar-hi és el de cooperació entre entitats públiques i privades a partir de la transparència, l’eficàcia i l’accés a la informació. La diferència de qualitat i accés a les infraestructures digitals segons la zona geogràfica és un ítem a resoldre.

Aquest protocol compta amb l'adhesió d'una vintena d'operadores i entitats per tal de construir un sistema de telecomunicacions més eficient, resilient i equitatiu. Les operadores i entitats de l’àmbit de les telecomunicacions són Telefónica, Vodafone, Orange, Parlem, Connecta Wireless, Gubtec Iguana Telecom (Vera), NXTelecom-bivid, Giromax Wireless Solution (Akiwifi), XTA, Onivia, Connecta 1876 SLU (Nexia), Cellnex i Federació Catalana d'Empreses de Telecomunicacions (Feceminte). Les entitats locals són Federació de Municipis de Catalunya, AssociacióCatalana de Municipis, Micropobles i Localret. Les quatre diputacions provincials també donen suport al protocol, que representa un empoderament per a l'entorn local i una garantia de connectivitat. Els ajuntaments esdevenen agents actius en la gestió de les telecomunicacions. Aquests ens disposaran de canals específics d'accés directe a la informació de les empreses prestadores de serveis, el que els facilitarà coordinar-se amb agilitat.

El protocol estableix un model estructurat de classificació i atenció de les incidències, atenent-ne la gravetat i l'abast, amb l'objectiu de garantir una resposta àgil i coordinada. S’hi contemplen tres nivells d’actuació. El primer nivell és d'atenció directa entre els ajuntaments i les operadores per gestionar incidències menors o de caràcter local. Es millorarà el sistema d'atenció als ajuntaments a través de canals específics en català. El servei d’atenció via telefònica romandrà operatiu des de setembre de 2025 mitjançant un nou número centralitzat creat per la Generalitat (900 022 900), que redirigirà als serveis d’atenció institucional de les operadores adherides, amb disponibilitat de 7 a 24 hores cada dia de la setmana, per poder registrar, actualitzar o reclassificar incidències.

El segon nivell es genera quan la incidència representi una afectació rellevant, de l'estil de la interrupció de serveis essencials o l'afectació a múltiples municipis. En aquest supòsit, la Generalitat activarà un nivell de coordinació tècnica entre responsables dels operadors i de l’Administració.

Pel que fa al tercer nivell, en el cas d'incidències de molt alta criticitat (caigudes de servei massives o amb impacte sobre infraestructures estratègiques), s’hi implicaran directament responsables institucionals tant del Govern com de les operadores.

La classificació de les incidències considera criteris com la durada prevista, el nombre de municipis i ciutadans afectats, l’impacte sobre serveis crítics o la possible coincidència amb situacions d’emergència. Es requereix actualitzar la informació cada quatre hores. Un cop resolta la incidència, cal comunicar-ne el tancament en menys d’una hora.

La plataforma de seguiment en temps real de les incidències és InfoConnecta, que millora la transparència en la gestió de la connectivitat. La previsió és posar-ne en marxa una primera versió a finals de 2025. Aquesta plataforma facilitarà la compartició d’informació entre administracions i automatitzarà la comunicació, amb informació actualitzada, entre els ajuntaments, la Generalitat i les operadores.

A més, el protocol contempla la creació de la Taula de Seguiment de l’Estat de les Telecomunicacions de Catalunya (TSET), amb representació del Govern, les operadores i el món local. Aquesta taula estudiarà periòdicament les incidències registrades, en valorarà les causes i dissenyarà millores en els procediments, així com estratègies de prevenció de cara al futur.

Una línia de treball afegida se centra en la planificació i el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions. Es crearà un espai de coordinació entre operadores, ajuntaments i la Generalitat i s'acordaran mecanismes per promoure solucions de connectivitat a les zones rurals.

De forma paral·lela a l’impuls del protocol, el Govern continua treballant en els projectes de transformació digital per millorar la connectivitat del país i la sobirania tecnològica. En aquest sentit, segueix el desplegament de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, que pretén dotar d’un punt d’accés el 100% dels municipis catalans aquesta legislatura. El 2025 es preveu superar els 8.000 quilòmetres de xarxa troncal pública i arribar als 738 municipis connectats.

A més a més, l’Executiu té en marxa la connexió a aquesta xarxa de tots els equipaments i serveis públics perquè disposin d’una infraestructura digital pròpia d’alta qualitat i de major capacitat per donar resposta a les necessitats i reptes que afronta el país. Són 6.164 seus de la Generalitat. El 2026 començarà l’execució de les connexions de totes les seus i serveis públics. El 2031 hauria d'acabar aquest procés. Quan s'uneixin a la xarxa pública de fibra òptica, s’aconseguirà un estalvi econòmic del 40%. Aquest factor d'estalvi és un altre dels pilars de la Societat de la Banda Ampla.