miércoles, 24 de enero de 2018

La saludable banda ampla a Catalunya

Amb aquest article, amb col·laboració de Daniel Cortés, analitzem l’estat de la banda ampla a Catalunya, i tot seguit, estudiem els avenços que s’estan produint per millorar la connectivitat. Ens centrem en la fibra òptica, una eina encara en desplegament i que està trobant alguns murs lluny de les grans ciutats.

Seguidament, analitzarem alguns punts interessants del desplegament de la fibra òptica a la comarca del Baix Empordà, tal com vam fer amb el Maresme, Girona, Lleida i amb realitats com el sistema universitari català. Aquesta comarca combina la presència de pobles petits i zones urbanes, i d’altres que, per la densitat de població i per les necessitats sorgides arran del turisme tenen una exigència important de banda ampla.


Situació a Catalunya
Les darreres dades sobre ample de banda a Catalunya, i per extensió, les de la resta de l’Estat, són les que va publicar el Ministeri d’Energia que corresponen a meitats de 2016 (Taula 1), al conjunt de l’Estat.

Taula 1. Banda ampla a Catalunya
Tecnologia
2014
2015
2016
ADSL a velocitat igual o superior a 2 mbps
89%
89%
90%
ADSL a velocitat igual o superior a 10 mbps
69%
69%
72%
FTTH (fibra)
26%
45%
63%
4G (LTE)
48%
76%
94%
Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Energia
Repassem algunes de les dades interessants. Per començar, que una enorme majoria de la població espanyola té accés a una banda ampla ADSL de 2 o més megabits per segon. Però un 28% de la població encara no arriba a una connexió superior o igual a 10 Mbps.
Els dos grans increments que s’han produït en els tres anys que mostra la taula són els de la fibra òptica dins la llar (FTTH), i el 4G. El primer partia d’una posició inferior l’any 2014, de menys del 30%. I ha augmentat 27 punts percentuals entre 2014 i 2016.
La xarxa 4G (que Peter Curwen alerta que és un estàndard tècnic, però els operadors utilitzen el terme per als serveis que no compleixen aquesta norma) partia d’una situació superior a la fibra, del voltant del 50%. Des de llavors, ha viscut un ascens meteòric i, a Espanya, el 94% de la població té accés a xarxa 4G. El 2016, aquesta, per primera vegada, era la via de connexió a la banda ampla més extensa. 
Tal com expliquen Joan Calzada i Fernando Martínez Santos, la banda ampla mòbil ha crescut per diversos motius. Per començar, per les prestacions que ofereixen les tecnologies de tercera i quarta generació als terminals mòbil actuals. També es pot explicar per les contínues reduccions en els preus dels serveis. Tot i això, en el moment de redacció de l’article mencionat, l’any 2014, els preus dels serveis seguien sent més alts a Espanya que a la mitjana d’Europa.
Els autors també mencionen la presència d’operadors mòbils virtuals com un element que ha afavorit la competència i la disminució de preus. Finalment, destaquen que la convergència tecnològica entre banda ampla mòbil i fixa, que ha estat especialment intensa a Espanya, ha afavorit a reestructurar el mercat donat que s’han llençat ofertes que han tingut molt èxit entre els consumidors.
Concretament a Catalunya, l’empresa Parlem s’ha especialitzat a oferir aquest tipus de serveis i ha aconseguit certa repercussió, amb preus competitius i un servei d’atenció al client que es pot realitzar enterament en català. Permet configurar una tarifa pròpia que combini fibra i mòbil. Hi ha altres casos, com el d’Icatel, que ofereix dades mòbils i fibra òptica. Fins i tot el Reial Automòbil Club de Catalunya té un operador de telefonia mòbil. En darrer terme, l’empresa Goufone té l’objectiu de “facilitar l’accés a les tecnologies de la informació a les zones rurals”, i es troben en fase d’expansió, actualment a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme. 
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el mapa de cobertura mòbil i anima els ciutadans a través de les xarxes socials a descarregar una aplicació per col·laborar a elaborar-lo. Els usuaris enregistren les dades d’on estan ubicats i indiquen el nivell de cobertura a la zona on es troben, tot de manera anònima. 



L’any 2010 es va posar en marxa la Xarxa Oberta de Catalunya, l’objectiu de la qual és impulsar el desplegament de les comunicacions de gran ample de banda a Catalunya, en plena Societat de la Banda Ampla i cloud journalism. És un operador que vol connectar les seus de la Generalitat de Catalunya, però es posa a disposició del mercat majorista d’operadors de telecomunicacions. A principis de 2018, la Xarxa Oberta ha actualitzat el seu Catàleg i l’ha ampliat a nous serveis Ethernet.

Per altra banda, l’any 2013, la Generalitat va donar llum al desplegament de la xarxa de fibra òptica de Catalunya. L’objectiu és que totes les capitals de comarca estiguin connectades a la fibra òptica.


Això se suma al desplegament de fibra que realitzen les empreses de telefonia com Telefonica, que el 2017 hi havia invertit gairebé 1.400 milions d’euros a Catalunya. De fet, segons l’empresa, Catalunya està més avançada en aquest afer que la resta de comunitats espanyoles.  Però també hi ha iniciatives realitzades de forma privada no lucrativa. És el cas de guifi.net, una xarxa de telecomunicacions oberta i lliure que va iniciar-se el 2004 a la comarca d’Osona, i que en 14 anys ha aconseguit un desplegament important al territori

El cas del Baix Empordà
El Baix Empordà és una comarca catalana que combina la presència de municipis altament poblats amb d’altres més rurals, tot i que no arriben a ser aïllats. En els darrers anys, ha vist desplegar la fibra òptica a partir de diferents iniciatives. El poble amb més habitants, Palafrugell, va saltar l’any 2015 de la llista de pobles que gaudirien de fibra òptica. Ara bé, durant el 2017 empreses com Orange han procedit a desplegar la fibra.
A la capital de la comarca, la Bisbal d’Empordà, la Generalitat ha desplegat la fibra òptica en el context del la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya. L’objectiu és oferir “un servei de gran amplada de banda al mercat majorista, homogeneïtzant els preus i fomentant la competència a les zones més desfavorides en serveis de telecomunicacions”. Suposa una inversió de 350.000 euros al municipi.
A Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro, en canvi, la iniciativa l’ha pres una petita empresa privada anomenada “Fibra 365”. Després que les grans empreses no volguessin invertir en el territori, l’any 2016 van engegar l’empresa i el mes de juny de 2017 van anunciar que havien cablejat amb fibra òptica tres nuclis de població. Utilitzen canalitzacions que ja existeixen i han hagut de fer front a unes altes inversions inicials. Això és el que fa que, sobretot, les empreses més grans siguin les que tinguin la capacitat d’invertir en desplegar la banda ampla d’alta velocitat.  I només ho fan si veuen altes possibilitats de negoci.
En alguns casos en què ni grans ni petites empreses no han dut la iniciativa, aquesta l’han presa els Ajuntaments. Per exemple, Begur ha aprovat en plenari dur la fibra òptica a tots els seus nuclis de població durant l’any 2018. Això suposa una inversió de 150.000 euros i s’està pendent de saber quina empresa guanyarà el concurs públic per realitzar el desplegament.
Per acabar, cal destacar el cas de Sant Feliu de Guíxols, que s’ha adherit al consorci Localret, que agrupa administracions locals per “impulsar la societat de la informació” i assessora en el desplegament d’infraestructures que tenen a veure amb les telecomunicacions, com la fibra òptica. Té un cost, en el cas de l’Ajuntament de Sant Feliu, de 3.000/any.   

La banda ampla és essencial per augmentar la productivitat a les comarques de Catalunya. Així ho estudiem al Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla i al Grup de Recerca sobre Sistemes Innovadors de Monetització de Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED),del CECABLE l'Escola Universitària Mediterrani de la UdG, la UPF iBlanquerna-URL, a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i al blog que esteu llegint. I hi aprofundirem a les XXIII Jornades del Cablei la Banda Ampla a Catalunya (10-11 d'abril, Auditori Blanquerna).
 


16 comentarios:

  1. Molt interesant l'evolució de la banda ampla a Catalunya i en zones rurals. Felicitats per l'article, Dr. Joan Francesc Fondevila i Dani Cortés!

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies, Paqui! Certament, la situació de la banda ampla a Catalunya i a comarques és força saludable.

    ResponderEliminar
  3. Gran blog e impecable trayectoria. ¡Felicidades!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tiene mucho mérito el análisis sobre la banda ancha. La teoría de la Sociedad de la Banda Ancha es una genialidad del Dr. Fondevila. Chapeau!

      Eliminar
  4. Necessitem molt la banda ampla i l'anem aconseguint. Gran tasca la vostra!

    ResponderEliminar