El Maresme prioritza la banda ampla

La tecnologia i les telecomunicacions evolucionen contínuament en plena Societat de Banda Ampla. En qüestió de pocs mesos, els avenços en aquest camp són totalment innovadors. La banda ampla n’és un bon exemple. I Catalunya, especialment les comarques de Barcelona, una bona mostra, que analitzarem amb la col·laboració de la Carla Riverola Brutau i Clara Pàmies Codina (amb fotografies d'Òscar Pallarès i la Revista Alella), posant èmfasi en el cas del Maresme i d'Alella. 

La tecnologia de telecomunicacions FTTH, que permet fer arribar el Triple Play (telefonia, internet de banda ampla i televisió) a les cases a través de la fibra òptica, és ja una realitat a moltes llars. Segons els informes del Ministeri d’Industria, Energia i Turisme, l’any 2016 hi havia més de 1.835.984 llars amb un rang de cobertura de FTTH entre 90 i 100, una xifra que suposa fer arribar la banda ampla de qualitat a més de 4,7 milions de persones. 

Si es pren en consideració un rang de cobertura d’entre 70 i 80, a més, el nombre de persones cobertes és de més de 83.900. 

Font: Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme

En aquest context de creixement en el camp de les telecomunicacions, la comarca del Maresme ha estat una peça cabdal de l’engranatge. La banda ampla és una realitat a la major part dels municipis, sobretot gràcies a la proximitat de la comarca amb la ciutat de Barcelona. Els gràfics demostren que, tot i que la cobertura encara no és total al Maresme, les telecomunicacions FTTH es comencen a implantar a passos de gegants. Això sense comptar l’àmplia cobertura que tenen altres tecnologies com la cobertura ADSL ≥ 2 Mbps o la de 10 Mbps. Segons dades elaborades per Google, un 62,8% dels maresmencs tenen accés a la banda ampla.  

 

Font: Ministeri d’Industria, Energia i Turisme

 

Font: Ministeri d’Industria, Energia i Turisme

Els intents per fer arribar la fibra òptica a la comarca, però, fa temps que es van posar en marxa. Iniciatives pioneres com les que va engegar el Consell Comarcal són un exemple de la cooperació de les administracions publiques fer per arribar la banda ampla als ciutadans. L’any 2011 el Consell Comarcal del Maresme va presentar el projecte Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme (XCBAM), que pretenia aconseguir la interconnexió dels trenta ajuntaments de la comarca mitjançant una xarxa de telecomunicació comarcal de banda ampla. La iniciativa, pionera a Catalunya per potenciar-se des de l’àmbit públic, volia posar en marxa la instal·lació de la fibra òptica en dues fases: en la primera es contemplava l’arribada a 19 municipis, entre els quals Alella, Mataró, Premià de Mar o Sant Andreu de Llavaneres. L’objectiu no era altre que fer arribar la fibra òptica als maresmencs, a través de, primer, gestionar i explotar l’autoprestació de serveis informàtics i de telecomunicació per a les administracions locals i tots els organismes dependents, per, posteriorment, poder fer-la arribar a la ciutadania, el comerç i la indústria. Tot plegat una manera de convertir el Maresme en una comarca competitiva en l’àmbit de les telecomunicacions. 

L’arribada de la fibra òptica era una oportunitat per oferir un servei de qualitat a un cost més reduït, però també per proporcionar una gestió intel·ligent de la mobilitat urbana, l’eficiència energètica, la seguretat o la salut. La implantació de la banda ampla ofereix un gran ventall de possibilitats per als municipis, des de serveis automatitzats per a la policia, control de recollida de residus o càmeres monitoritzades per als Mossos d’Esquadra.

El projecte contemplava la creació de dos anells amb una fibra òptica per sentit en cada un d’ells. Mataró seria el punt d’interconnexió de la xarxa, com a municipi amb més presència d’operadors i com a destí de la Xarxa Oberta de Catalunya al Maresme. La segona fase corresponia a l’arribada de la banda ampla als 11 municipis restants. 

 

Font: Consell Comarcal del Maresme

 

Font: Consell Comarcal del Maresme

Tot i així, el projecte no es va acabar mai. L’oportunitat que suposava la construcció de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme (XCBAM) de transcendir el concepte de la Smart City (ciutat intel·ligent) fins a arribar a l’Smart County o comarca interconnectada es va perdre. És cert que es tractava d’una iniciativa ambiciosa i pionera, però només es va aconseguir cablejar els 19 municipis contemplats en la primera fase. La segona va quedar totalment ocupada. Segons fonts del Consell Comarcal, els operadors privats van passar-los al davant. Entre el 2014 i el 2015, Telefónica, una de les principals operadores de l’Estat, va començar a desplegar la fibra òptica a tota la comarca.

A finals del 2015 el Consell Comarcal va obrir un concurs públic perquè els operadors privats assumissin la gestió de la xarxa i despleguessin la banda ampla als municipis que no havien estat coberts pel projecte de XCBAM, entre els quals es trobaven Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar, Teià o Tiana. D’aquesta manera, les operadores van poder aprofitar la xarxa que havia creat el Consell Comarcal per poder començar a donar servei de connexió l’any 2016. Malgrat tot, des de l’organisme van apuntar que tan l’ens públic com les operadores podien coexistir. La intenció del Consell Comarcal no era vendre la fibra a les empreses i llars, sinó oferir serveis de connectivitat als ajuntament i interconnectar els edificis públics. L’excedent es podria comercialitzar per arribar també a particulars i empreses. El ràpid desplegament de la fibra òptica per part dels operadors privats va motivar el relatiu fracàs del projecte XCBAM. Telefónica va cablejar pràcticament tots els pobles del Baix Maresme per poder oferir paquets d’internet, telefonia i televisió.

Malgrat tot, pobles com Alella disposen d’una xarxa de fibra òptica a la major part del seu territori. El Ple d’aquest municipi va aprovar, ja el 2014, el projecte executiu per a la instal·lació d’una xarxa de fibra òptica fins a la llar, l’anomenada FTTH. Amb una població que ni tant sols arriba als 10.000 habitants, les xifres de cobertura de banda ampla, tenint en compte les diferents tecnologies, no disten tant de les que ofereix la ciutat de Barcelona. La fibra òptica a la llar, per exemple, té una rang de cobertura entre el 90 i el 100%, un percentatge igual que a la capital catalana. Alella disposa de la mateixa cobertura que Barcelona en tecnologies com la LTE (Long Term Evolution) de 4G per a la transmissió de dades d’alta velocitat per a mòbils i terminals de dades, així com en totes les xarxes fixes de 2, 10, 30 i 100 Mbps. Unes xifres que demostren que pobles petits també poden gaudir d’una gran qualitat de banda ampla.

La capital catalana, això sí, té un percentatge de cobertura superior en tecnologies com VDSL, la línia d’abonat digital de molt alta taxa de transferència, l’ADSL de 10Mbps o l’HFC, una xarxa de fibra òptica que incorpora tant fibra òptica com cable coaxial per crear una xarxa de banda ampla. En aquest sentit, doncs, els pobles del Maresme encara tenen camí per recórrer.
 
En definitiva, les telecomunicacions i la tecnologia de la comarca han crescut a passos de gegant. L’objectiu és ara fer arribar la banda ampla a totes les poblacions rurals que encara no en disposen, perquè a més de la velocitat de la navegació, el concepte de banda ampla cal sumar-hi la interactivitat, la digitalització i la connexió o capacitat d’accés, la seva funció fonamental per aconseguir, en definitiva, teixir l’anomenada societat de la banda ampla. 

La connectivitat és fonamental per augmentar la productivitat a les comarques de Catalunya. Així ho estudiem al Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla i al Grup de Recerca sobre Sistemes Innovadors de Monetització de Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED),del CECABLE,  l'Escola Universitària Mediterrani de la UdG, la UPF iBlanquerna-URL, a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i al blog que esteu llegint. I hi aprofundirem a les XXII Jornades del Cablei la Banda Ampla a Catalunya (4-5 d'abril, 22@, UPF).