Us incloc el balanç recollit en mitjans de comunicació de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya:
L’avanç
accelerat de les xarxes de fibra òptica a Catalunya i a Espanya comença a obrir
noves possibilitats en la creació i en la distribució de continguts. A més, la
banda ampla està col·laborant amb la recuperació econòmica. Aquestes són les
principals conclusions de les XIX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya,
organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB) i la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) i que es van
portar a terme amb gran èxit de públic i continguts del 6 al 8 de maig a l’Escola
d’Enginyeria de la UAB,
a Bellaterra. L’acte estava inclòs al Programa del XX aniversari de la Xarxa
Vives d’Universitats (21 universitats).
“La creixent expansió de
les xarxes de fibra òptica, liderades per l’FTTH, és una gran notícia en tots els
sentits: ens aproximem a la universalització d’accés que pregona la Societat de
la Banda Ampla, millorem les opcions per als creadors de continguts i a més creem
una estructura molt sòlida per afrontar el futur en termes productius”, afirma
Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE i degà de la Facultat de Ciències
Socials i vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la Universitat Abat
Oliba CEU (UAO CEU). “L’ambiciosa previsió que el 2016 el 80% de la població
catalana i espanyola podrà accedir a FTTH és motiu d’optimisme”, va afegir
Fondevila en la sessió inaugural.
Wifidom, en soluciones sense fils professionals
de valor afegit, va mostrar la seva gamma de productes de fabricants com
Cambium Networks, Ruckus, Nomadix, Adtran/Bluesocket, Allot, Siklu i CBNL, dels
quals és distribuïdor oficial a Iberia. “És un plaer col·laborar amb el Centre
d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i participar en aquestes jornades. Portem anys
en aquest mercat, amb una gran experiència i primeres marques mundials”, va afirmar
Joan Oliver, director comercial de Wifidom.
Wifidom va presentar novetats en
accessos wireless, solucions de radio
enllaç sense fils Punt-a-Punt, sobretot el seu nou equipo PTP650 de 450 Mbps i
Punt-Multipunt WiMax de la família PMP450 en 3.5Ghz, i el seu producte estrella
amb el millor rati qualitat-preu del mercat de la família ePMP de Cambium
Networks i els troncals de gran capacitat de Siklu, tots adients per al disseny
de soluciones sense fils avançades.
Adamo, a Espanya des de
2007, va exposar el projecte d’Astúries i la xarxa pròpia FTTH a Barcelona i Madrid.
La sinergia entre cable i satèl·lit va quedar confirmada per Hispasat. Segons Álvaro
Villalobos, “la banda ampla ofereix nombroses possibilitats en entorns urbans”,
com el concepte de smart city i les implicacions en desenvolupament sostenible, eficiència,
més qualitat de vida i foment de la participació ciutadana.
La banda ampla per a l’empresa
comporta la necessitat d’aplicacions de gestió. Aquí s’ubiquen les solucions
ASP en el ERP, un sistema d’informació de la gestió necessari per al correcte
funcionament de l’empresa, “sigui de gran volum, sigui petita”, segons Óscar
Cubillo.
L’aposta catalana i espanyola
per la banda ampla està comptant amb el dinamisme i la rapidesa de Telefónica.
Així, segons va exposar Esteve Bosch, a finals de 2014 es preveu que deu milions
de llars comptin amb FTTH. Per a 2016, la xifra es dispararia fins cobrir el
80% de les llars. Això millorarà la posició d’Espanya al rànquing europeu dels 22 països
en què la
penetració de la fibra òptica supera l’1%. La forta demanda dels usuaris, cada
vegada més convençuts de la necessitat de banda ampla, explica un fenomen que hauria
sorprès pocs anys enrere.
En banda ampla mòbil,
Espanya se situa entre els països capdavanters de l’OCDE, clarament per sobre
de la mitjana. El mateix ocorre en telefonia intel·ligent. D’aquí l’adaptació
de la xarxa
mòbil al creixement de l’ús dels smartphones
i tabletes. Arran de l’impuls del 4G, cal ampliar cobertura i ample de banda,
agregar portadores a llocs massificats i evolucionar els accessos de les estacions
base a fibra (enllaços en Gbps). Mentre que l’LTE europeu es desplega gràcies
al refarming de l’espectre realitzat i
l’alliberament de la banda de 800 MHz, a Espanya no es preveu el procés fins al
2015.
L’activitat cloud posa de manifest la necessitat de
banda ampla, en opinió de Narcís Coll, de BT Global Services: “les aplicacions
de nínxol ens presenten una empresa més exigent”. El concepte d’Application
Monitoring Performance as a Service (AMPaaS) permet gestionar usuaris, perfils i
assegurar el rendiment de les operacions.
“En el debat entre la tecnologia FTTH GPON i HFC
DOCSIS 3.0, la tendència a llarg termini és a dotar-se de la primera opció, que
ofereix millors prestacions”, va afirmar Joan Francesc Fondevila, director del
CECABLE, a la taula rodona sobre el cable tradicional. El DOCSIS 3.0 suporta
IPv6 i channel bonding (ús simultani de diversos canals d’upload i
de download), la seva velocitat és d’uns 100 Mbps en ambdós sentits, en
la versió 3.1 es registren elevades velocitats de descàrrega (160 Mbps) i de càrrega
(120 Mbps) de dades, i als Estats Units el DOCSIS 3.0 compta amb més de 50 milions
d’abonats (43% de les llars i empreses amb cable i velocitats per sobre dels 20
Mbps i fins i tot 50 Mbps).
L’FTTH GPON ofereix velocitat ultra ràpida fàcilment configurable i estalvi
energètic (la transmissió de llum és més econòmica que la de tensió). La velocitat
depèn de la Capa PMD (Physical Medium Dependant). Les taxes de transmissió poden
fluctuar entre 155.52 i 622.08 Mbps de download i són de 155.52 Mbps d’upload.
Aquestes solucions de fibra òptica són alienes a les interferències electromagnètiques.
Amb el GPON, “es comparteixen entre els diversos terminals costos del segment òptic,
el que permet reduir el nombre de fibres”, exposa Fondevila. L’amplada de banda de cada làser en FTTH és deu vegades el del CMTS; “per tant,
una capçalera GPON amb 8 làsers equival a 80 CMTS”, afirma Fondevila. El break even en xarxes FTTH acostuma a oscil·lar entre els 9 i els
15 anys.
La modelització de Fondevila dels nous casos d’aplicació
FTTH en àmbit local abraça el model FTTH ràpid públic en municipis petits (Riba-roja d’Ebre), el model FTTH ràpid privat en
municipis petits (L’Ametlla de Mar) i
el model
FTTH ràpid públic en municipis grans (Viladecans). “Els abonats comencen
a sol·licitar el quadruple play i el quintuple play, i els operadors locals han
d’adaptar-se a aquesta demanda”, segons Fondevila. Per a Xavier Edo, d’Alpha
Enginyeria de Telecomunicaciones i d’Acotec, cal lloar els esforços de les xarxes
de cable històric i el procés de modernització tecnològica. Jesús Llop, regidor
de l’ajuntament de Mequinensa, va remarcar la satisfacció
per la seva experiència FTTH. José María Cerdán, de Xtra Telecom, va subratllar
les possibilitats de les xarxes de banda ampla en municipis no molt grans.
Les possibilitats aplicatives de la banda ampla via
satèl·lit per a particulars i empreses van quedar de relleu en la intervenció
de Jaume Sanpera, d’Eurona
Telecom. Per a Xavier Martín, d’Ilimit, el desenvolupament de projectes cloud depèn de la banda ampla. “Necessitem
més suport de l’administració pública pel núvol”, sosté Martín. Per a Lluís
Dalmau, de Guifi.net, el futur rau en xarxes telecomunicatives obertes, lliures
i neutres, i l’expansió pel territori.
Quant a l’evolució de
tipologia i instal·lació de cable per a banda ampla, es donen novetats en solucions FTTA
(Fiber to the Antenna), segons Javier Alves, d’Exfo. També s’avança en instruments
de mesura per a senyals digitals, segons Xavier Rabadán, de Promax, en middleware enfocat a solucions IPTV, segons
Francisco Amante, gerent d’Anvimur Telecomunicaciones, en sistemes de cablejat estructurat, en opinió de Manuel Pujol, de Datwyler Cabling Solutions, i en infraestructura de xarxes d’alt rendiment,
segons Mercado IT. El GIGABIT WIFI-802.11ac es mostra robust en entorns wi-fi
de molt alta densitat i mobilitat, segons Javier Gómez, de
Meru Networks. “De mitjana tindrem més de tres dispositius wi-fi per
usuari, tot i que el 80% de tràfic wi-fi no és útil”, segons Gómez. L’evolució de la tecnologia mecànica KeyQuick® va deixar de
manifest la necessitat de tecnologia amb tall perpendicular i control
visual immediat apta per a xarxes GPON FTTx, que garanteix resultats, segon
Benito Pillado, de Keyfibre.
Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), adjudicatari del
contracte de col·laboració entre el sector públic i privat de la Generalitat de
Catalunya, desplega una xarxa de gran amplada de banda en fibra òptica que connecta
les seus de la Generalitat de Catalunya. Segons Jordi Soler, gerent de XOC, l’explotació,
el manteniment i la gestió de la xarxa es porta a terme mitjançant “la
prestació de serveis d’autoprestació de connectivitat a nivell de transport òptic
i nivell de capa 2 Ethernet”.
En referència a aplicacions, Couplace es revela com una xarxa social rupturista, segons David Perálvarez, Alberto Moral i Berta Gusi. “La tecnologia és fonamental per a les universitats”, segons Ignasi Casadesús, secretari executiu de Xarxa
Vives d’Universitats, entitat que celebra 20 anys d’existència.
En seguretat, es van exposar les tendències en
antivirus i antispam, fenomen lluny d’estar controlat, segons Horatiu Claudiu, de Bitdefender. El reclutament
2.0 permet posicionar-se professionalment a Internet, segons Dani Martos, de
Softonic. Igualment, cal seguir les vies per aconseguir
recursos europeus en projectes TIC, segons Víctor Rubio.
La taula rodona institucional sobre la banda ampla va
reflectir que la fibra òptica, combinada amb les ones sobretot en zones rurals,
persevera com la pedra angular de las polítiques públiques catalana i espanyola.
“Observant l’avanç de l’FTTH en municipis petits i en zones rurals, constatem
que la sensibilització sobre el caràcter essencial de la fibra òptica s’ha
generalitzat”, afirma Fondevila, director del CECABLE, qui matisa la relació
peculiar entre la tendència internacional a la concentració d’operadores i la
proliferació de microoperadors en alguns municipis de Catalunya, “el que no ha
d’anar en detriment de la qualitat de servei”. Segons Fondevila, “la commoditització és un perill en
telecomunicacions, tot i que anem avançant cap a l’equilibri territorial”. Fondevila
considera que “un escenari global d’un 80% d’FTTH i un 20% de WiMAX amb
amplades de banda homologables suposaria equilibri territorial”. Per a Carles Salvadó, de la Generalitat de
Cataluña, millor infraestructura significa millor economia. “No és tan
important la tecnologia com els serveis; no obstant això, no s’ha aconseguit encara
l’equilibri territorial, tot i que anem en camí”. Segons Joan Cervera, de XOC, el
repte és rendibilitzar la xarxa existent. Des de Feceminte, Román Lantarón va remarcar
que “l’extensió de la fibra òptica ha estat molt lenta, tot i que es comença a
veure una certa recuperació”. Igualment va alertar per continuar lluitant
contra l’intrusisme en les instal·lacions. Per a Miquel Matavacas, de Localret,
es necessiten més xarxes obertes i més coordinació amb les iniciatives
municipals. En opinió de David Ferré, del COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers
Tècnics de Telecomunicació de Catalunya), es necessita més proactivitat amb l’administració
pública i més flexibilitat legislativa. “Els enllaços per ones haurien d’anar
connectats amb fibra òptica”, ca afegir, alhora que va criticar la facilitat amb
què es creen operadors. Domingo Ruiz, de Telecos.cat, va exhortar a fixar-se en
altres models de desplegament FTTH i a seguir intentant facilitar l’accés de les
zones rurals a la banda ampla.
Telvent Global Services, companyia de Schneider Electric especialitzada en
serveis de consultoria, externalització i integració IT, basa la seva estratègia,
segons Francisco Javier Martín, en la més alta especialització
de la gestió d’infraestructures IT, “aportant valor als nostres clients en els
processos de consolidació i optimització dels seus centres de dades, en l’explotació
de la informació generada pels sistemes i en el màxim assegurament de la seguretat
IT”. El 2014 l’empresa focalitza l’activitat en l’optimització dels processos i
reducció dels costos dels clients mitjançant la sinergia de l’ús de plataformes
comunes i una robusta oferta de serveis IT.
Sony va exposar la necessitat de banda ampla arran de la convergència entre TV i Internet. Anxanet va
presentar el seu concepte de fibra òptica virtual, amb capacitats similars a la fibra òptica i latències mínimes, cabal simètric
a mida (gairebé sense límit), garantia de servei, costos moderats, enllaç a xarxa
compartit entre polígons, estacions d’emissió d’àmplia cobertura, mínima instal·lació
a casa del client i una xarxa sense fils professional, d’altes prestacions i
orientada a empreses. Segons David Andreu, “la fibra òptica virtual té l’avantatge
de la immediatesa”.
La nova cadena de valor de negoci arran de la generalització de consum de
televisió no lineal, segons Lluís Borrell, d’Analysys Mason, “requereix d’una
actualització de marc legislatiu”. En els canvis audiovisuals se situa l’estàndard
HbbTV, segons Xavier Redon, d’Abertis Telecom. Per a Xavier Gassó, de Banc
Sabadell, la banca virtual cada vegada s’involucra més amb les xarxes i els
mitjans socials.
A l’esdeveniment català de la banda ampla hi van participar
i col·laborar institucions com la Generalitat de Catalunya, Universitat Abat Oliba
CEU, UAB, Cercle Fiber, Club de Marketing Barcelona, Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials de Barcelona (CETIB), Telecos.cat, COETTC, Col·legi Oficial d’Enginyeria
en Informàtica de Catalunya (COEIC), Comisión Nacional de los Mercados y de la
Competencia (CNMC), Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Federació Catalana d’Empresaris
Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federación de Instaladores de
Telecomunicaciones (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, Talència,
TIC.CAT, Red.es, Localret, AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones
y Servicios de Internet), AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital),
AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de la Información y
Comunicaciones de España), ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet),
APD (Asociación para el Progreso de la Dirección), Asimelec (Asociación Multisectorial
de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones), Associació Catalana de
Tecnologia (ACTec), Asociación de
Técnicos de Informática (ATI), Astel (Asociación de
Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones), Redtel (Asociación
Española de Operadores de Telecomunicaciones), CTecno, Parc Tecnològic del
Vallès (PTV), CENATIC (Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las
Tecnologías de la
Información y la Comunicación TIC), Ilimit, International
Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundación para el
Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad (Fundetec), Plataforma
FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.
