Telecomunicacions a Catalunya i gestió d'incidències

La Societat de la Banda Ampla prioritza la connectivitat universalitzada, 24x7 i garantida. En aquest darrer sentit, el Govern de la Generalitat, els principals operadors de telecomunicacions i entitats municipalistes han llançat un protocol (TelcoCat) de millora de la gestió de les incidències.

Els resultats de la iniciativa són l'aportació de més informació de les operadores a la Generalitat i als Ajuntaments catalans, i la coordinació mitjançant la col·laboració pública i privada en el desplegament de la xarxa de fibra òptica i de telefonia mòbil. La missió rau a assolir la plena connectivitat deCatalunya amb equitat territorial, un altre dels axiomes de la Societat de la Banda Ampla.

Cap a la plena connectivitat a Catalunya

La Societat de la Banda Ampla creix encara més a Catalunya. El Govern de la Generalitat de Catalunya pretén ampliar la xarxa de fibra òptica de titularitat pública per estendre la connectivitat per tot el territori. El 2025 es preveu superar els 8.000 quilòmetres de xarxa desplegada. Això suposa un salt del 65% al ​​78% dels municipis catalans connectats. 

L'objectiu final rau a fer arribar un punt d'accés a aquesta xarxa d'alta velocitat al 100% dels municipis catalans aquesta legislatura. La infraestructura connecta les seus i els serveis públics i, a més, s'obre a les operadores privades de telecomunicacions per promoure el desplegament de serveis de connectivitat a la ciutadania ia les empreses a tot el territori.

Des de l'inici de l'actual legislatura, s'ha culminat el desplegament de prop de 1.000 quilòmetres nous de la xarxa, cosa que ha permès connectar 82 municipis més. Actualment ja hi ha 6.700 quilòmetres i 618 municipis (65% del total) connectats a la infraestructura. Amb el desplegament que es completarà al llarg del 2025, s'incorporaran 1.400 quilòmetres més de xarxa de fibra òptica de titularitat pública, amb la qual cosa se superaran els 8.000. Això farà possible que 121 municipis més disposin de punt d'accés a la xarxa, i s'aconseguirà que un total de 738 municipis (78%) quedin connectats a la infraestructura pública de fibra òptica. La inversió és de 91,5 milions d'euros, i l'acumulada, de 300 milions d'euros. Per cada euro invertit a la xarxa pública es genera un retorn a la societat de 12,85 euros.

La inclusió del català o de Catalunya en articles científics

L’activisme a favor de la inclusió d’objectes d’estudi sobre la llengua catalana o sobre Catalunya és fonamental per a la pervivència de la llengua i el seu dinamisme en àmbit científic. En els articles que he publicat, en el 42,04% de casos hi apareix contingut sobre un objecte d’estudi que inclogui el català o Catalunya. És una xifra elevada, que intentaré incrementar en el futur.

Més trams de fibra òptica a Catalunya

 

La Societat de la Banda Ampla continua enèrgica a Catalunya. La Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya ha desplegat les infraestructures associades a 4 nous trams de xarxa de fibra òptica, disponibles per l’accés a tercers.

En el tram Torres Llavorsí-La Pobla de Segur-Oliana, que cobreix els municipis (Llavorsí-La Pobla de Segur-Oliana), s’han cobert 5,8 km. El tram de CT Priorat inclou La Figuera (1,5 km.). La troncal Alpicat-Almacelles, que beneficia Lleida i Almacelles, es prolonga 11,2 km., i la troncal Rasquera-el Perelló, que abasta El Perelló i Rasquera, ocupa 19.400 km. Més fibra òptica, més benestar.

Més trams de xarxa de fibra òptica a Catalunya!

 

Més abast de la Societat de la Banda Ampla a Catalunya! Continua el desplegament de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya d’infraestructures associades a cinc nous trams de xarxa de fibra òptica, disponibles per l’accés a tercers.

En el tram Arbúcies-Viladrau, que aplega aquestes dues localitats, s’han creat 8 quilòmetres de fibra òptica; en el de Caldes de Malavella-Llagostera, 14,6 quilòmetres; en el de Coll de Comiols-Tremp, que abasta Artesa de Segre, Tremp, Talarn, Isona i Conca Dellà, s’hi han desplegat 35,2 km; en el d’El Pont de Suert-Vall de Boí, 20 quilòmetres; i en la Troncal Tortosa-La Sénia, que inclou Freginals, Godall, La Galera, La Sénia, Masdenverge, Roqueres, Santa Bàrbara, Tortosa, Ulldecona, 46 km. Garantir la universalització del servei i l’equilibri territorial (tot lluitant contra el despoblament de les zones rurals) és un dels objectiu principals d’aquestes inversions.

Xarxes socials per al turisme català: el gran desllorigador

 

Catalunya posseeix més de 500 quilòmetres de litoral costaner. És aquest contacte amb el Mediterrani el que ha fet que ens trobem amb encantadors poblets al llarg de la costa. Localitats que conserven viva la seva cultura lligada al mar i al sentiment que aquest aporta. Som d’una terra tradicionalment arrelada a la costa. Durant generacions la majoria de la població hi hem estat vinculada socialment, laboralment i emocionalment. La Societat de la Banda Ampla està ajudant a promoure digitalment les virtuts de les nostres contrades, i ho analitzem en col·laboració amb Laura Bonavia Bertran.

Si ens endinsem a la comarca del Maresme, hi trobarem la petita localitat de Canet de Mar. És una vila mediterrània, on la tradició, la cultura, la gastronomia i l’extensió de les seves platges han sabut combinar durant segles amb el patrimoni modernista. La concentració de cases i elements d’aquest moviment a Canet comporta que un no pugui deixar de badar aquí i allà, seduït per la bellesa del poble convertint-lo en un dels més atractius de la comarca. No és un fet que els hotelers dels voltants hagin deixat de banda, sinó que han sabut aprofitar la riquesa patrimonial del poble per a donar peu al turisme exterior.

L'aposta de Catalunya per la banda ampla

Banda ampla i Catalunya són gairebé sinònims. L'evolució del desplegament de la infraestructura per antonomàsia i les accions empreses per adoptar i adaptar la tecnologia més adient a cada zona del país reflecteixen una aposta decidida. Amb la col·laboració de Natàlia Cuenca Domínguez, analitzem l'estat de la qüestió, que debatrem el 4 i el 5 d'abril a la UPF a les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya està difonent d'allò més.

¿Quina és l’actual situació de la banda ampla a Catalunya? El món de la tecnologia es desenvolupa i avança a passes de gegant. Allò que era vàlid i innovadors ahir avui ja està obsolet. Una mostra d’això la podem veure analitzant i comparant l’evolució de la situació de la banda ampla a Catalunya del 2015 amb la del passat any.

Más lectores en prensa digital catalana

Los diarios digitales catalanes crecieron en septiembre más de un 40% en usuarios únicos y rozaron los 90 millones de páginas vistas. Como diarios que aumentaron con cifras elevadas, destacan Nació Digital, Racó Català y Catalunya Press, que crecieron entre un 30 y un 50%. Regió 7, Vilanova Digital o Aragirona ascendieron también notablemente. Los datos de la ACPG (Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals) reflejan también un crecimiento espectacular de los medios temáticos, como TeatralNet o SiesTV. 

El ranking que elaboran OJD Interactiva y Nielsen demuestra el ascenso imparable de la prensa digital en paralelo al crecimiento de las redes de banda ancha. Más usuarios conectados a la red significan más lectores potenciales.