L'aposta de Catalunya per la banda ampla

Banda ampla i Catalunya són gairebé sinònims. L'evolució del desplegament de la infraestructura per antonomàsia i les accions empreses per adoptar i adaptar la tecnologia més adient a cada zona del país reflecteixen una aposta decidida. Amb la col·laboració de Natàlia Cuenca Domínguez, analitzem l'estat de la qüestió, que debatrem el 4 i el 5 d'abril a la UPF a les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya està difonent d'allò més.

¿Quina és l’actual situació de la banda ampla a Catalunya? El món de la tecnologia es desenvolupa i avança a passes de gegant. Allò que era vàlid i innovadors ahir avui ja està obsolet. Una mostra d’això la podem veure analitzant i comparant l’evolució de la situació de la banda ampla a Catalunya del 2015 amb la del passat any.

Tecnologia	2015	2016
ADSL ≥ 2Mbps	91%	93%
ADSL ≥ 10Mbps	72%	74%
VDSL	10%	11%
HFC	30%	30%
FTTH	60%	77%
4G (LTE)	84%	98%

Taula d’elaboració pròpia basada en les dades del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme

Podem observar que la cobertura de les tecnologies més noves es va incrementar significativament d’un any cap a l’altre. Especialment pel que fa a la fibra òptica (FTTH) i el 4G, que van augmentar, en només un any, en uns percentatges de 17% i 14% respectivament. L’ADSL i el VDSL també van augmentar, però de manera molt minsa (1%), al tractar-se de tecnologies més antigues i que ja no es troben en expansió.

Però s’ha de tenir en compte que la situació i els avenços no es produeixen en la mateixa escala en tot el territori català. Els municipis més petits o rurals acostumen a ser aquells que queden aïllats o triguen més a rebre els últims avenços tecnològics. Així, per exemple, si prenem com a referència les comarques, aquelles on hi ha un major accés a la banda ampla, segons dades col·laboratives elaborades per Google, són aquestes: el Vallès Oriental (71,3%), el Garraf (66,4%), la Garrotxa (65%), el Barcelonès (64,3%), el Pla de l’Estany (64,1%), el Vallès Occidental (63,6%) i el Maresme (62,8%).

Tot i que la nova Llei General de Telecomunicacions (Llei 9/2014 del 9 de maig) va establir certs límits al sector públic a l’hora de desenvolupar polítiques per al desplegament de xarxes de comunicació, les Administracions Públiques encara gaudeixen de llibertat per facilitar desplegaments en aquest àmbit.  De fet, Catalunya ha assolit els estàndards europeus de cobertura dels serveis de comunicacions electròniques i s’ha convertit en els últims temps en un referent gràcies a l’elaboració de diferents plans i projectes dedicats a aquest àmbit.

Això l’ha portat a rebre reconeixements en àmbit internacional, com l’European Broadband Award, un premi atorgat per la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea (DG CONNECT) i que va rebre el Pla Catalunya Connecta de mans de Günther H. Oettinger, comissari europeu d’Economia i Societat Digital a finals de 2016 a Brussel·les. Aquest projecte, impulsat per la Generalitat, va ser ideat amb l’objectiu de proporcionar serveis de comunicacions electròniques als ciutadans i empreses del país, contribuint alhora a l’avenç econòmic i social.  La Comissió Europea va guardonar el pla com un dels finalistes dins la categoria “Impacte socioeconòmic i assequibilitat”.

A nivell més local, també són moltes les iniciatives que es duen a terme en relació a la banda ampla i l’avenç en la seva implementació. L’objectiu no és altre que fer arribar les últimes tecnologies de banda ampla a tots aquells territoris que encara no en tenen accés. És per això que, a principis del 2016, la Diputació de Barcelona, juntament amb Localret, el Consorci format per les administracions locals de Catalunya pel desenvolupament de les xarxes i serveis de telecomunicacions, van engegar un projecte de col·laboració per elaborar estudis sobre la provisió de banda ampla.

Els ajuntaments de municipis de fins a 50.000 habitants i les diferents entitats municipals descentralitzades, conegudes com EMD, de les comarques de Barcelona podien sol·licitar suport tècnic per tal de fer estudis de provisió de banda ampla al territori. D’aquesta manera s’engegava la possibilitat d’augmentar aquest accés a la banda ampla, que es veu limitat, en la majoria dels casos, en aquells municipis més petits o rurals. A finals d’any, es va anunciar que, en el marc d’aquest projecte, els ajuntaments de set municipis (Parets del Vallès, Abrera, Sant Quintí de Mediona, Collbató, Òdena, Sant Salvador de Guardiola i La Garriga) rebrien un estudi per poder ser aprovisionats de banda ampla.

Més enllà d’això, el territori català també ha estat recentment pioner en àmbit estatal en projectes de desplegament de banda ampla, més específicament de fibra òptica. Al municipi de Gurb, a l’Osona, al setembre del 2016 es va fer una prova pilot consistent a passar la fibra òptica per l’interior de la xarxa general de canalitzacions d’aigua del poble, el que creava una infraestructura de cablejat disponible per a tots els habitants per poder connectar-se a qualsevol operador. Aquest projecte es va dur a terme gràcies a l’aportació econòmica de 100.000€ de la Diputació de Barcelona, a ATCA, l’empresa subministradora d’aigües a Gurb, i a l’assessorament de tècnics que ja havien implementat aquest sistema a Anglaterra. El resultat: 16 quilòmetres de fibra òptica a través de canonades i la solució a un problema que cada cop tindran menys municipis amb característiques similars i que fins al moment no tenien l’accés a aquesta tecnologia.

Un dels últims moviments produïts als inicis d’aquest 2017 en aquesta línea ha estat la formalització d’un Pacte Nacional entre Municipis i Govern per una Societat Digital. L’acte va comptar amb la presència de representants del Govern de tal relleu com les conselleres de Presidència i Governació, Neus Munté i Meritxell Borràs o el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, com a mostra del ferm compromís de les institucions catalanes en aquest avenç. La Torre de Collserola va ser l’escenari d’aquesta unió entre el món local i el Govern per caminar junts cap al desenvolupament tecnològic i fer arribar la connectivitat de les telecomunicacions d’alta prestació arreu de Catalunya.

Lògicament, tot i els avenços que hem vist i que s’han produït en els últims temps, encara hi ha molta feina per fer. La banda ampla ha de ser accessible a tothom i arribar a tots els racons del territori català. S’ha d’aconseguir que, a totes aquelles comarques on el percentatge de persones amb accés a la banda ampla no arriba a la meitat, la superin, i que poc a poc tots els territoris de Catalunya, no només aquells més cèntrics i poblats, vagin aconseguint l’adhesió.

És cert que, en una societat global i interconnectada com la nostra, són moltes les necessitats a cobrir i no tots els recursos poden destinar-se a les noves tecnologies. Encara més quan aquestes suposen una despesa econòmica especialment elevada. No obstant això, si avui dia ens beneficiem de tots els avantatges que ens aporta el viure en un món global, la principal responsable no és altra que la tecnologia i més específicament la banda ampla, que permet establir xarxes de connexió entre tots els àmbits i persones del planeta. 
La connectivitat és cabdal per augmentar la productivitat a Catalunya. Així ho estudiem al Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla i al Grup de Recerca sobre Sistemes Innovadors de Monetització de Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED),del CECABLE,  l'Escola Universitària Mediterrani de la UdG, la UPF i Blanquerna-URL, a Twitter (@CECABLEresearch), Google+, al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i al blog que esteu llegint. I hi aprofundirem a les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (4-5 d'abril, 22@, UPF). Qüestió de banda ampla.