Els primers passos de l’HbbTV

La Societat de la Banda Ampla vibra amb l’estàndard HbbTV (Hybrid broadcast broadband TV), el de la televisió interactiva, que promou una òptima monetització de les inversions publicitàries i noves opcions multimèdia.

La televisió híbrida, les darreres investigacions sobre la qual vaig exposar a l'XI Congreso Internacional Latina de Comunicación Social (Universidad de La Laguna, Tenerife), al qual  agraeixo l'excel·lent acollida i reconeixement, va començar a gatejar a Espanya mitjançant TDTcom, una aportació tecnològica de l'empresa Abertis Telecom, que ha evolucionat i des de 2015 es denomina Cellnex. A França (TNT2.0), Itàlia (TIVU) i Regne Unit (YouView) es creen iniciatives semblants. D’aquesta manera, la interoperabilitat és plausible.

De cara als radiodifusors, la televisió interactiva suposa més quantitat de canals, més interactivitat i més opció de control dels continguts broadband. El model de TDTcom utilitza botons de colors mapejables i aplicacions gestionades pel canal broadcast. L'anàlisi d'interoperabilitat de les aplicacions Ginga-NCL i HbbTV, que consisteix a utilitzar un reproductor NCL implementat com una aplicació web per ser executat en una plataforma HbbTV, va mostrar les possibilitats d'integració d'un reproductor NCL centrat en web i les proves posteriors utilitzant un emulador HbbTV.

Quan apareix un nou estàndard tecnològic cal que penetri fermament al mercat, no només audiovisual, sinó també educatiu, amb elevat potencial, i d’altres. Aquesta fase de penetració és complexa, puix que pot condicionar el desenvolupament de la innovació.

Pel que fa a l’HbbTV, està assolint una acceptació per sobre de l'esperada, tenint en compte que es tracta d’una innovació brollada a Europa, amb el que això implica a l’hora de ser percebuda pel gran Leviatan estatunidenc. L’estàndard de televisió interactiva ha estat impulsat indirectament per les polítiques públiques europees, que es remunten al Llibre Blanc de Delors i a l’Informe Bangemann, el 1993 i el 1994, respectivament. En aquest context hi trobem l'Agenda Digital per a Europa, l'impuls de la televisió d'alta definició i el 4K, i l'aposta per la interactivitat mitjançant el mòbil, el Digital Video Recorder o el Video on Demand.

Com a consumidors estem immergits en la fase de paquetització dels serveis digitals: televisió, Internet i telefonia. Aquesta trilogia s’anomena el triple play,  que evoluciona fins al quintuple play (televisió, telefonia fixa i mòbil, Internet fix i mòbil), ofert també pels operadors de cable històric. L’HbbTV irromp en aquest escenari a la manera de síntesi de la cooperació entre audiovisual i telecomunicacions.

L'Associació Espanyola d'Empreses de Televisió Interactiva (AEDETI), que aplega els mitjans audiovisuals digitals interactius a Espanya, promou el desenvolupament de l’estàndard HbbTV. El 2009 AEDETI va estudiar l'estàndard de televisió interactiva més adient per al mercat espanyol i va convidar-hi els actors a col·laborar. El 2010 es va triar l’HbbTV com a França i Alemanya. Àustria i Holanda s’hi van afegir.

Ja l’any 2011 el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç va publicar al web de la Secretaria del Fòrum Tècnic de la Televisió Digital el document gestionat per AEDETI que incloïa les recomanacions tècniques per al desenvolupament de nous models de negoci de consum híbrid de televisió i serveis interactius mitjançant el sistema HbbTV.

Amb aquesta iniciativa es va aconseguir el consens de 54 empreses, que provenien del sector de l'electrònica de consum, dels canals de televisió, dels desenvolupadors de serveis i la tecnologia d'encriptació. L'estàndard HbbTV es va aprovar el 2012, i se’n van adoptar els DRMs (Digital Rights Management) de Marlin (Intertrust) i PlayReady (Microsoft) per a la televisió connectada.

S’ha estudiat la possible coexistència de Ginga i HbbTV com a sistemes de televisió interactiva (iTV) en els sistemes de radiodifusió brasilers i europeus, ISDB-Tb i DVB, respectivament.

Cal considerar que els serveis de segona pantalla impulsen els espectadors a fruir de noves maneres d'interactuar que impliquen als clients al voltant del contingut televisiu com a leit motiv. És per això que es proposen solucions estàndard per a serveis de segona pantalla sincronitzats amb el contingut de la transmissió.

D’aquesta manera, l'usuari percep una experiència de transmissió millorada, que és enriquida gràcies a contingut multimèdia, hipertextuals i interactius.  La solució d'extrem a extrem delega en un servidor el manteniment de la sessió en el núvol per sincronitzar les aplicacions HbbTV i les basades en HTML5. El servidor decideix el comportament de les diferents aplicacions pel que fa al context de l'usuari, seguint les seves preferències, els trets del dispositiu i el nombre de visites simultànies.

Sobre els resultats de l’HbbTV portem a terme una intensa tasca d’anàlisi al Grup de Recerca sobre Periodisme i Màrqueting Digital i Banda Ampla i al Grup de Recerca Sistemes Innovadors de Monetització del Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED), del CECABLE, a Twitter (@CECABLEresearch), al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest, en aquest blog i a INTADTV. Hi aprofundirem al II Congreso sobre Banda Ancha y Contenidos Digitales en Cantabria (febrer de 2020, CECABLE i Centro Universitario Cesine) i a les XXV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (31 de març i 1 d’abril de 2020, Auditori Blanquerna de Barcelona).