Les
ciències de la comunicació són l’eina més adient per analitzar la realitat i
per preveure el reptes socials que genera la intel·ligència artificial. Aquest
va ser el principal eix de reflexió del VIII Congrés Internacional de Recerca
en Comunicació, desenvolupat el 5 i 6 de juny a l’Institut d’Estudis Catalans,
organitzat per la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans
(SCC-IEC), presidida per Joan Francesc Fondevila Gascón. El VIII Congrés
Internacional de Recerca en Comunicació, de caràcter acadèmic i professional,
també va incloure la I Trobada de Revistes Científiques en Català i
l’enregistrament del programa de Ràdio 4 “L’altra ràdio”, en commemoració dels
seus 45 anys d’emissió. També es van lliurar els Reconeixements de la SCC-IEC.

L’esdeveniment
ha assolit el rècord del nombre de comunicacions (gairebé una seixantena) i
d’universitats i centres de recerca presents (35), amb la participació d’una
vuitantena d’autores i autors diferents. El Congrés va
arrencar amb l’acte d’inauguració. Jaume Guillamet, president de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va subratllar “la gran tasca de la SCC i
el creixement del Congrés”. Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la SCC-IEC,
va posar de manifest “l’optimisme en un sector crucial per a la Societat de la
Banda Ampla, que necessita un constant flux de continguts en el cloud
journalism”.
L’enginyer
i consultor francès Arthur Grimonpont, responsable de l’oficina d’IA i
qüestions globals de Reporters Sense Fronteres (RSF) i autor de l’assaig Algocratie
(2022) -disponible en català: Algoritmocràcia. Viure en llibertat en el temps
dels algoritmes (2023)-, va destacar els avantatges de la IA per al
periodisme i la comunicació, i “la necessitat de principis ètics”. Grimonpont
va subratllar com la intel·ligència artificial està incrementant la circulació
de la desinformació: ara és molt més fàcil crear, distribuir i fer viral
contingut cada vegada més difícil d’identificar com a contingut artificial.

El VIII
Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, sota el lema “Reptes de la
comunicació en l’era de la intel·ligència artificial”, es va desenvolupar de forma
simultània en tres sales de l’IEC (Sala Coromines, Sala Pi i Sunyer i Sala Nicolau
d’Olwer) amb ponències presencials, en línia i, puntualment, registrades en
vídeo. Les intervencions es van agrupar en blocs temàtics: comunicació i intel·ligència
artificial; comunicació i gènere; comunicació i educació;
comunicació i mitjans informatius; xarxes socials, influencers i
identitat; comunicació i mitjans tradicionals; intel·ligència artificial, algoritmes i
comunicació; comunicació institucional i política; educació i alfabetització
mediàtica; comunicació, turisme i sostenibilitat; i identitats i narratives
socials. Des de la recent aprovada comissió d’Igualtat creada al marc de la
SCC-IEC, presidida per Amparo Huertas Bailén, es va voler destacar la importància
i la necessitat de la perspectiva de gènere als estudis de comunicació amb la
formació d’una taula específica.

La I
Trobada de Revistes Científiques en Català va començar amb la presentació de la
recerca de la SCC-IEC “Producció científica en Comunicació a l’àmbit català”,
basada en l’anàlisi de contingut dels articles científics publicats i en la
realització d’entrevistes als equips editors responsables. A continuació, es va
obrir el debat. Moderat per Lluís Codina, van estar presents les editores i
editors de les revistes Trípodos (Lluís Anyó), Obra digital/Platcom
(Lorena González Ruiz), Anàlisi (Cristina Pulido), Comunicació.
Revista de Recerca i d’Anàlisi (Joan Francesc Fondevila i Bertran Salvador),
Biblioteconomia i Documentació (Carlos Lopezosa), Catalan Journal of
Communication Cultural Studies (Carlota Moragas), Comparative Cinema
(Brunella Tedesco-Barlocco), Communication Papers (Carmen Echazarreta), Hipertext
net (Pere Freixa) i Quaderns del CAC (Sara Suárez i Amparo Huertas),
a més de l’Informe de revistes catalanes de comunicació (Elisenda
Aguilera, Marc Hernández, Aleix Martí i Bertran Salvador). Es va debatre
principalment sobre els reptes que implica l’ús de la intel·ligència artificial
en l’edició de revistes científiques. A més, es va remarcar el paper fonamental
de la recerca científica en català i el voluntarisme general en aquest sector.

“L’altra
ràdio” de Ràdio 4 va enregistrar un programa especial, cara al públic, per
celebrar els 45 anys d’emissió i haver superat, recentment, la seva edició 2600.
Al programa, dirigit per Cinto Niqui, hi van participar Joan Francesc Fondevila,
Lluís Anyó, Xantal Llavina, Albert Cuesta, Mariola Dinarès i Josep Maria
Ganyet. Un cop més, atès que aquesta és la filosofia d’aquest programa radiofònic
especialitzat, es va consensuar que comunicació i tecnologia van de la mà i es
necessiten mútuament.