lunes, 5 de julio de 2021

Digitalització i música: nous sons, nous gèneres

La música és un art que es produeix a través dels sons i que ens provoca un efecte emotiu a l’oïda. Durant els darrers anys, el seu ús ha anat canviant i evolucionant. Cada vegada que la societat canvia, la música també ho fa. Analitzem el fenomen, en l’entorn de la Societat de la Banda Ampla, amb la col·laboració d’Elisabet Tamarit Jansana.


Probablement la primera eina musical va ser la mateixa veu humana, ja que aquesta pot emetre una gran varietat de sons i tons. Pel que fa a altres instruments musicals, l’any 2008 els
arqueòlegs van descobrir una flauta d'os amb cinc forats a la cova Hohle Fels, Alemanya. Es considera que té aproximadament 35 000 anys. Té un filtre en forma de V i està feta amb l'os de l'ala d'un voltor.

Per tant, la música es pot considerar una manifestació cultural universal. Des de l’antic Egipte, passant per cultures com la grega, romana i xinesa, els seus autors eren considerats persones gran prestigi.

La música ens permet expressar-nos, és capaç de transportar-nos mentalment a un altre lloc, i canvia a mesura que ho fem nosaltres, ja que és part del cicle evolutiu. Les formes musicals s’han anat perfeccionant i professionalitzant constantment tant en aspectes de composició com instrumentalment.

El primer aparell capaç de gravar i reproduir sons apareix l’any 1877 gràcies a Thomas Alva Edison, el fonògraf, donant lloc a una infinitat de noves possibilitats per a l’univers sonor. Per gravar i reproduir els sons, el fonògraf utilitzava una peça anomenada cilindre, la qual es va començar a fabricar a base de cartó recobert d’estany. La seva fabricació va anar evolucionant i va passar a ser cartó parafinat i finalment cera sòlida, la qual oferia més qualitat i durabilitat.

Deu anys més tard, el nord-americà d’origen alemany Emile Berliner va substituir el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament, creant el gramòfon. Fins a l’aparició de l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia a través de mitjans mecànics (ressorts, etc.). El gramòfon era un objecte capaç d'editar milers de còpies a partir d'una mateixa matriu (motlle original). En canvi, el seu predecessor - el fonògraf - necessitava executar la mateixa obra 25 vegades i gravar els cilindres de manera simultània en 20 fonògrafs, obtenint així diferents rèpliques d'un mateix exemplar. Amb el gramòfon, el cilindre es va substituir per un disc pla, que primer va ser de vidre, després de zinc i, posteriorment, de plàstic. Sens dubte, va ser un gran avanç molt important dins de la indústria musical.

El successor del gramòfon sorgeix l’any 1925 i el coneixem amb el nom de tocadiscs. El seu sistema de reproducció de so és de tipus electromecànic analògic i substitueix el cilindre del fonògraf per un disc.

L’habilitat de gravar una banda de música i una cançó concreta utilitzant una partitura va crear la indústria musical. Inicialment tots els participants havien d’estar junts en un concert o estudi en directe, però gràcies als avenços tecnològics el 1948 es va poder gravar una cançó en format de multipista. Va ser la porta per poder escollir els millors músics, enginyers de sons, productors en funció de les cançons i els estudis que les creaven.

Tot i que la indústria musical va posar més focus en els músics que en els compositors, en el seu conjunt aquest sector econòmic viu de la creació i explotació de la propietat intel·lectual musical guanyant diners creant, divulgant i venent música als seus seguidors (consumidors).

L'enginyer holandès, treballador de la casa Philips, Lou Ottens inventa l’any 1963 el cassette i va ser patentat el 1964. James Russell l’any 1982 inventa el CD, tot seguit Sony i Philips van començar a comercialitzar-lo.

Com hem vist des dels seus inicis la indústria ha conviscut amb els canvis tecnològics, que van permetre el pas de la música com una experiència vivencial i interactiva en directe a una indústria d’entreteniment amb més alternatives de consum.

Fins al desenvolupament del CD, van ser les mateixes empreses discogràfiques les que varen impulsar les innovacions tecnològiques per què ajudaven a fer que els seus negocis creixessin. L’any 1992 l’Alemany Karlheinz Brandenburg, director de tecnologies de mig electrònics de l'institut Fraunhofer IIS de la xarxa de centres de recerca alemanys Fraunhofer- Gesellschaft, inventa l’MP3.

Amb el naixement d’internet l’any 1969, comencen a sortir plataformes digitals que ens donen la possibilitat de poder escoltar la música que més ens agrada sense tenir necessàriament el disc físic. Aquests canvis tecnològics, com la generalització de l’ús d’Internet, impacten de manera més que significativa en la forma en què la música és emmagatzemada, reproduïda, distribuïda i comercialitzada.

L’origen dels canvis no provenen de la indústria en ella mateixa sinó que aquesta vegada són els consumidors qui, mitjançant l’ús de les tecnologies revolucionen de forma disruptiva el mercat, provoquen canvis de comportament de tots els agents, les seves estratègies i l’aparició de nous agents.

La música com a entitat física i tangible comença a comercialitzar-se mitjançant diferents suports. Aquesta digitalització va suposar que el sector es reinventés obligatòriament.

L’aparició d’algunes plataformes digitals com Napster va facilitar que tot el contingut musical va passar a ser pràcticament gratis donant entrada al que s’anomenarà pirateria. Aquest fenomen  va tenir una repercussió immediata en la indústria musical i cultural, ja que milions d'usuaris van començar a fer servir aquest sistema per aconseguir música i cinema sense pagar cap import pel seu ús. La música va passar de ser un luxe que no tothom es podia permetre a ser un servei al qual s’hi podia accedir fàcilment. Ara ja no només es pot tenir un disc que agradi, sinó que es pot descarregar tota la discografia de qualsevol cantant. Actualment, per fi, sembla que els hàbits de consum han canviat i els oients estan disposats a oferir diners per escoltar música legalment. Arriba el naixement de l’streaming amb noves plataformes com Spotify, YouTube Music o Apple Music.

Els smartphones són el segon dispositiu que més s’utilitza a l’hora d’escoltar música, sobretot per part de les generacions més joves. Segons les dades del ‘Global Music Report 2019’ d’IFPI, el percentatge de temps d’escolta a través del mòbil és del 27% del total.


A conseqüència de l’evolució tecnològica, en la indústria musical s’han produït diversos canvis que han perjudicat la comercialització de la venda física de la música, com podem veure en un gràfic realitzat per la Recording Industry Association (RIAA).

Però no tot són notícies negatives. Un dels avantatges que ens ha portat avui en dia aquesta evolució tecnològica de la indústria musical és la nostra manera d’entendre el concepte d’espectacle en directe. Els concerts en streaming s’han convertit en els millors aliats dels cantants durant aquesta pandèmia i en una tendència que no entén de fronteres, a causa de la impossibilitat de poder reunir el públic en un sol espai.

Actualment, encara que el CD hagi estat sempre al capdavant de les vendes que els discs vinils, podríem afirmar que en els darrers anys el vinil ha anat guanyant força fins a arraconar el CD. La generació millennial ha viscut de primera mà els canvis de format més importants en aquests últims anys, i com a conseqüència hi ha hagut una gran decadència en la venda del casset, el CD i dels oblidats MP3.

Segons el darrer informe de la Recording Industry Association (RIAA), els discs vinils han superat el CD pel que fa als ingressos en venda física, per primera vegada des de la dècada dels 80. Aquest estudi demostra que l’any 2020 la venda de vinils va augmentar un 4% respecte a l’any 2019.

Visualitzar com pot ser el futur de la música és exercici atrevit i inconscient, però és un intent de preveure cap a on poden anar les tendències dels anys vinents. Mai aquest sector havia tingut la possibilitat d’arribar a tantes persones

-Els concerts musicals són l’essència dels artistes i escoltar-los en directe segueix essent un reclam únic.

-Augment del consum de solistes/grups de proximitat. Concerts més assequibles i igual de vibrants que els dels artistes mundials top.

-Internet democratitza la possibilitat de l’aparició de nous talents i fenòmens musicals.

-Per tal d’evitar les grans gires i el seu impacte ecològic, alguns grups musicals mundials volen experimentar en concerts usant la realitat virtual. En l’àmbit emocional no veiem la diferència a escoltar un concert per la tele, a no ser que en estar tots els seguidors en una mateixa ubicació hi hagi altres tipus d’experiències relacionades amb el grup.

-El pagament per ús es mantindrà com a garant que segueixin apareixent artistes que puguin viure del seu treball.

-Fer possible que un artista vengui a tots els seguidors els drets d’una cançó. Amb una petita aportació.

Per tant podem concloure, que la indústria musical ha canviat molt en els darrers cent seixanta anys de vida, però la major part dels canvis s’han produït en els darrers vint anys, i han vingut de la mà dels seus consumidors. La tecnologia ha facilitat als artistes l'opció d’usar diferents possibilitats en el moment de gravació, aconseguint una gran qualitat en el so. Gràcies a aquesta nova forma de treball i aquests nous equips, la nostra forma de viure la música també ha canviat. Amb la difusió digital que ha fet la música, hem pogut impulsar nous sons i nous gèneres musicals, per a l’abast de tothom.

Tots volem novetats musicals de forma periòdica i per fer-ho necessitem gent amb talent, com sempre hi ha hagut. El que ara hem de fer és vetllar perquè entre tots siguem capaços de recompensar com cal la creativitat de tots els músics i els diferents professionals que fan possible que la música ens acompanyi durant totes les etapes de la nostra vida. Està en les nostres mans. Serem capaços?

Sobre música i Societat de la Banda Ampla debatem al Grup de Recerca sobre Periodisme Digital i Banda Ampla i Grup de Recerca Sistemes Innovadors de Monetització del Periodisme Digital (SIMPED), del CECABLE, a Twitter (@CECABLEresearch), al grup de LinkedIn, a la pàgina de LinkedIn, al grup de Facebook, a Instagram (CECABLE), a Pinterest i en aquest blog. I hi aprofundirem a les XXVI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya (CECABLEBlanquernaFeceminteCOETTC), dintre d'un macroesdeveniment el 2022.

10 comentarios:

  1. Un article molt documentat i atractiu. La Societat de la Banda Ampla impacta de ple en la música i cal treure'n rendiment. Felicitats!

    ResponderEliminar
  2. Molt interessant! L'adaptació de la música s'està accelerant.

    ResponderEliminar
  3. Un article molt bonic i amb moltes dades. Enhorabona!

    ResponderEliminar
  4. Un article súper interesant doncs explica molt bé com ha evolucionat la industria de la música any redera any, axí com també especifíca de forma molt detallada la forma en la que aquesta i tots els artistes s'han adaptat a les peticions i canvis de tendències constants per part dels consumidors. M'ha semblat molt curiós el fenòmen "Pirateria" doncs recordo que ho vaig viure als 12 anys d'edat aproximadament quan començava a experimentar de forma més autònoma en el món de la música i dels meus cantants preferits. Un altre aspecte a remarcar és el fet de que actualment els discs vinils han superat el CD pel que fa als ingressos en venda física, per primera vegada des de la dècada dels 80. Això demostra el fet de que sempre busquem coses noves, la innovació, el que sobresurt però ben cert és que moltes vegades quan ens trobem dins de tanta creativitat: el que queda enrere com a "vell" ens sembla bonic i retornem a ell. És fabulós el com la bona música ha perdurat tants i tants anys... I encara segueix. Generació redera Generació. I quan es fan les noves versions de les antigues creacions. Ho trobo molt bonic!

    ResponderEliminar