“Public Service Media today in Europe”: declaració final

Continguts, finançament i governança, tres pilars per afrontar el futur dels mitjans de comunicació públics a Europa

 

Context

En el que portem d’aquest segle XXI s’ha produït la major transformació històrica dels ecosistemes de cultura i comunicació. Una mutació que ha tingut lloc en un context de globalització i de manca de regulació dels canvis, que ha afavorit una concentració empresarial extrema en l’espai definit per la  convergència entre les tecnologies digitals i les indústries culturals. Les asimetries i els desequilibris entre els poders públics democràtics i les grans corporacions del sector no han parat de créixer. Fins al punt de posar en risc valors democràtics fonamentals, com ara el respecte a la diversitat i el pluralisme. La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) encara accelera més aquest procés.

Sota l’impuls del canvi digital, els darrers anys s’han caracteritzat també per un augment del nombre de mitjans de comunicació i de canals de distribució de continguts. Això no s’ha traduït en una major diversitat real de l’oferta, sinó en un ecosistema fortament condicionat per l’algoritmització i per dinàmiques de mercat que limiten el pluralisme efectiu. Al mateix temps, les democràcies liberals s’enfronten cada vegada més a tensions noves –polarització extrema, desinformació, ús incert de la intel·ligència artificial–, que posen a prova l’equilibri del sistema de mitjans de comunicació.

En aquest context, els mitjans de comunicació públics no es poden avaluar sense fer referència al marc més ampli de l’activitat mediàtica en què s’ubiquen, un marc que està en constant evolució. Sota la direcció del consultor internacional de televisió i mitjans de comunicació David Lowen, la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) van organitzar el debat “Public Service Media today in Europe” el 9 de juny passat i van recollir les conclusions en la declaració final següent.

 

“Public Service Media today in Europe”: declaració final

Els mitjans de comunicació públics són més necessaris que mai. La seva funció no es pot entendre només com una oferta complementària dins del mercat, sinó com una peça estructural per garantir pluralisme, cohesió social, accés universal a la informació, preservació de la llengua i cultura pròpies, i enfortiment democràtic. Ara bé, aquesta missió està sotmesa a una “prova d’estrès” per una paradoxa creixent: se’ls demana assumir més responsabilitats socials, culturals i democràtiques, però amb menys recursos. A Europa, els últims deu anys el finançament dels mitjans de comunicació públics ha crescut menys que la inflació i ha perdut pes en percentatge del PIB[1].

A partir d’aquest diagnòstic, el futur dels mitjans públics es pot analitzar al voltant de tres àmbits estretament relacionats: els continguts i la seva capacitat d’arribar a la ciutadania; el finançament i el model de negoci; i la governança necessària per preservar-ne la independència i garantir el bon ús dels recursos públics. El fil conductor és clar: sense una missió ben definida, els recursos perden orientació; sense recursos suficients, la missió es debilita; i sense garanties institucionals, tant la missió com els recursos poden quedar exposats a interferències polítiques o pressions de mercat.

Per això, els mitjans de comunicació públics han de revisar regularment la seva missió i les seves operacions efectives. Han de reaccionar ràpidament als canvis. No han de tenir por d’actualitzar la gamma de les seves activitats. Han de renovar i enfortir constantment el vincle amb els espectadors i usuaris dels seus continguts. Només d'aquesta manera poden mantenir-se rellevants en el panorama dels mitjans de comunicació digitals.

 

Continguts i servei públic

En primer lloc, en l’àmbit dels continguts, la missió dels mitjans de comunicació públics no es pot limitar a la producció de continguts de qualitat i de servei públic. En un entorn de sobreabundància informativa i intermediació algorítmica, també s’ha de garantir que aquests continguts siguin visibles, rellevants i accessibles per a audiències diverses. Això inclou, per descomptat, els serveis en línia tant com a canals de distribució com també com a objecte de finançament públic.

Per tant, cal donar més importància a la distribució, la promoció, la presència digital i la marca. Tenir bons continguts no és suficient si el públic no identifica ni reconeix el servei públic. Per això, el focus s’ha de posar en els ciutadans i en la seva capacitat d’accedir als continguts, fins i tot si això implica operar en plataformes alienes i perdre part del control –legítim– sobre les dades de consum. Avui, el repte no és només produir, sinó arribar a l’audiència, ser recognoscible i construir una relació de confiança i fidelització.

Aquesta missió és especialment rellevant en l’àmbit de les llengües i cultures minoritzades o minoritàries, on les condicions són diferents que en el cas de llengües i cultures hegemòniques. En contextos com el català, el servei públic té una funció específica de preservació cultural, normalització lingüística i cohesió social. En aquest sentit, cal reforçar els continguts locals, la presència de llengües minoritzades i la connexió amb comunitats plurals. La proximitat, la llengua i la diversitat cultural no són elements perifèrics de la missió pública, sinó part central del seu valor democràtic.

 

Finançament i model de negoci

En segon lloc, en l’àmbit del finançament i del model de negoci, els mitjans de comunicació públics s’enfronten al repte de revisar els seus models de producció per “fer més amb el mateix”, tot aprofitant la cooperació i buscant recursos complementaris a partir del valor que ja generen. Ara bé, aquesta necessitat d’eficiència no vol dir substituir el finançament públic estable per una lògica estrictament comercial. El finançament i el model de negoci han d’estar sempre subordinats a la missió de servei públic, i no al revés[2].

Els mitjans de comunicació públics han de poder tenir ingressos comercials –espais publicitaris, venda de continguts, marxandatge, lloguer d’instal·lacions, prestació de serveis–, sense que això comprometi la seva missió i sempre que actuïn amb criteris ètics i transparents davant de l’audiència. De fet, més recursos poden comportar més autonomia de gestió i més capacitat d’innovació.

 

Governança i regulació

Finalment, en l’àmbit de la governança i la regulació, més finançament públic no equival automàticament a més control governamental, però sí que requereix garanties institucionals robustes. La qüestió central no és només quants recursos públics es destinen als mitjans de comunicació públics, sinó com s’assignen, com es gestionen i com es protegeixen davant de possibles interferències polítiques. De la mateixa manera, una eventual reducció del finançament no hauria de comportar una reducció de la regulació, que s’ha d’ajustar sobretot als objectius públics que es volen assolir.

Perquè la ciutadania és, de fet, la font última dels recursos públics. Per això, les cambres legislatives han de definir unes regles del joc que garanteixin la transparència, la independència i la qualitat del servei públic. En aquest sentit, els contractes-programa plurianuals són una resposta molt més adequada que els pressupostos anuals per sostenir projectes audiovisuals de llarg recorregut, planificar inversions, garantir estabilitat i reduir la possible dependència de la conjuntura i el cicle polític.

 

Conclusió

En suma, el futur dels mitjans de comunicació públics a Europa depèn de la capacitat d’articular de manera coherent aquests tres àmbits: una oferta de continguts clara i adaptada a l’entorn digital; un finançament estable i suficient que inclogui models de sostenibilitat compatibles amb el servei públic; i una governança robusta que en preservi la independència i la utilitat social. Tot això amb l’objectiu de garantir que els mitjans públics continuïn aportant valor democràtic, cultural i social en un ecosistema comunicatiu cada vegada més fragmentat, competitiu i condicionat per les plataformes de distribució.

Barcelona, 9 de juny de 2026

---

[1] Funding of Public Service Media, EBU Media Intelligence Service, Febrer 2026.

[2] No hi ha evidències que les aportacions públiques distorsionin el mercat de manera significativa, per més que, en llocs com Catalunya, això sigui motiu de debat en l’àmbit de la ràdio.