sábado, 4 de diciembre de 2021

El perfil del periodista cultural: una realitat ben necessària

D’ençà que obrim els ulls quan ens llevem fins que marxem a dormir estem rodejats d’informació, en plena Societat de la Banda Ampla i en ple cloud journalism. Per aquest motiu, ¿com no ha de ser important explicar i avaluar què passa al món? ¿I qui més adient per fer aquesta tasca que el periodista, aquella persona que explica la realitat a través dels seus ulls i ajuda a la societat a entendre millor tot el que succeeix? Ho analitzem en col·laboració amb Marc Marqués Selva, de Blanquerna-URL.



Per començar a parlar d’un perfil professional com és el d’un periodista cultural, hauríem d’explicar d’on prové el periodisme, d’on prové la cultura i com es forma el periodisme cultural, i quina n’ha estat l’evolució. Tanmateix, hauríem de comentar què fan i com es poden veure afectats els qui treballen en aquest perfil, a més de posar en relació la cultura amb l’actualitat.

El periodisme neix a partir de la invenció de la impremta. Aquest ha anat adoptant  diferents formes al llarg dels anys fins a posseir una gran expansió de mitjans periodístics en l’actualitat, on el creixement de la tecnologia i els mitjans de comunicació afavoreixen obtenir cultura i coneixement sobre determinats temes dins del món actual, atès que aquesta ens fa més lliures, més savis… Ens fa ser millors i més feliços. Per tant, podem definir periodisme com aquella activitat empresarial que intenta satisfer la necessitat que les persones tinguin coneixement, per així poder prendre determinades decisions de manera responsable. Parlem de periodisme també com a l’art d’explicar històries informant per després rebre un feedback sobre allò que acabem de transmetre.

Amb referència al que anomenem cultura, s’esmenta que el terme, que prové del llatí cultus, es va començar a utilitzar per autors amb la finalitat de consolidar la proposició de l’ésser humà com aquell ésser racional i capaç de tenir un coneixement. Si més no, a partir del segle XVII, el terme cultura es va convertir en un mot fet servir en molts sentits, siguin laborals, professionals o simplement personals. El defecte que té és que no forma part només del raonament, sinó que comprèn diferents significats en relació a diverses disciplines de la vida quotidiana com poden ser les arts, la comunicació, l’educació, l’economia o fins i tot la moda, relacionant el bon gust per la innovació i el coneixement sobre aquests determinats àmbits. Aquesta es pot reconèixer a partir de la definició de l’antropòleg britànic Edward B. Taylor, que l’any 1871 va definir la cultura com “aquella totalitat que inclou coneixement, creences, art, moral, dret, costums i qualssevol altres aptituds i hàbits que l’home adquireix com a membre de la societat”.  De fet, quan parlem de cultura parlem de tot el que ens engloba com a persones i com a éssers racionals.

És més, ¿què passaria si no existís la cultura? Seria gairebé impossible imaginar una vida sense educació, cinema, música, art, poesia, comunicació… És per aquest motiu que ens hem de plantejar per què ha de ser important la cultura. Aquesta moltes vegades ens ajuda a sortir de la nostra zona de confort, de viure noves experiències i de gaudir de moments inoblidables amb les persones que ens envolten en el nostre entorn de vida laboral i, alhora, personal. Tanmateix, ajuda la ciutadania a ser lliure i a expressar-se tal com es desitja amb l'objectiu també que la societat a poc a poc es vagi enriquint de criteri propi i de personalitat pròpia.

Un altre punt considerable és la formació del periodisme cultural, que és diferent en cada  país a causa de les diferents cultures. Aquest també comença amb el sorgiment de la impremta i actualment treballa per optimitzar la llibertat d’opinió i, sobretot, de creació. Segons Iván Tubau, en el seu llibre “Teoria i pràctica del periodisme cultural”, es defineix de la següent manera: “El periodisme cultural és la forma de conèixer i difondre els productes culturals d’una societat a través dels mitjans massius de comunicació”. La definició presenta una clara argumentació narrant com és aquest perfil, però, endinsant-nos-hi més, es construeix el significat d’un concepte molt complex que inclou moltíssimes especialitats diferents: teatre, música, cinema, literatura, arquitectura, art, etc. Periodisme i cultura conformen dos significats diferents, però que alhora van molt lligats de la mà. De manera paral·lela, el periodisme i la cultura s’avenen d’una manera grata i convenient. El saber comunicar i transmetre un missatge de manera correcta aporta un significat enorme com a periodista i encara n’aporta més quan la comunicació que es porta a terme es mostra en relació amb termes que s’hi relacionen.

Per tant, la feina principal que tenen els periodistes que es dediquen al món cultural és intentar recuperar aquesta cultura per poder captivar el públic, a més de donar visibilitat a totes aquelles persones que formen part d’aquest holisme tan ampli.

Un altre punt important a destacar és parlar de la creativitat amb la qual un periodista cultural ha de treballar. Aquest treballa amb la intenció de difondre activitats culturals, explicar històries i produir records a través d’aquestes. Per tant, tot això configura un canvi que es necessita aplicar a la societat per produir una millora en les ganes de saber què passa al món i per què passa.

El següent punt a considerar és que l’optimisme pel futur del periodista cultural es pot veure afectat per la quantitat de persones que pensen que no serveix de gaire dedicar-se a aquest tipus de perfil, però amb un bon argument: moltes de les opinions que pensen d’aquesta manera podrien canviar completament. La cultura és necessària i està present en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, com per exemple a l’escola, a la feina, a la universitat, al transport públic, a casa, al carrer, a la nostra ment, etc. Aquesta no només és necessària sinó que també, vulguem o no, ajuda mentalment a la humanitat.

El periodista cultural ha de tenir el privilegi d’ensenyar que la gent sàpiga la resposta a les dificultats, a les crisis, a les novetats que sorgeixin en l’àmbit cultural. Molt poques vegades s’hi obtenen les respostes idònies. El periodista especialitzat en cultura disposa d’un lloc en què viuen les bones notícies com la literatura o l’art, amb la finalitat de compartir tota aquesta comunicació amb el públic que s’interessa per la temàtica. Actualment, aquest perfil té un salari brut de 18.825 euros anuals, una aproximació de 1.568,75 euros mensuals.

La situació actual en el nostre planeta a causa de la pandèmia fomenta que la cultura s’hagi vist afectada per les reduccions de persones dins de cinemes, teatres, locals culturals… Amb la reducció de l’espai cultural en molts mitjans convencionals com la premsa, la ràdio o  la televisió, ¿aquest fet provoca una incertesa sobre com de malament ha d’anar el món pel fet que es creu que la cultura no és rellevant? ¿O simplement dominen més altres tipus d’informacions com la informació esportiva o política?

El gran problema també està en el fet que molts d’aquests mitjans convencionals no recullen gaire informació en relació al periodisme cultural, per la falta, probablement, de personal en aquest tipus de perfil i també per la lenta administració de continguts de rigor dintre del sector.

També és cert que pel fet de conviure en societat aprenem a contribuir al fet que la cultura pugui seguir conservant-se. Ni tan sols imaginem com la cultura també diferencia les persones segons els seus interessos, les seves inquietuds i les seves preocupacions. Per tant, no és el mateix la cultura d’Anglaterra que la cultura d’Amèrica o tampoc és el mateix la cultura d’Austràlia que la cultura de el Japó, fet que es troben en diferent context geogràfic on també el perfil professional en cada país s’enfocarà, es determinarà i tindrà un futur diferent del d'aquí.

En definitiva, en general els perfils professionals es composen d’una infinitat de diferències, per bé que també poden presentar semblances. Tots contribueixen a la professionalitat, amb una gran competència. En efecte, el periodista cultural exigeix una sèrie de diferents aptituds per a la divulgació del coneixement, tenint en compte el rigor comunicatiu amb què s’expressa i, per descomptat, la professionalitat amb la qual treballa. Així doncs, deixem clar que, sense cultura, no hi ha periodisme, i que, sense periodisme, no hi ha cultura, ergo els periodistes culturals són necessaris.

8 comentarios:

  1. Article molt interessant sobre un perfil (periodista cultural) que clarament aporta valor. Felicitats!

    ResponderEliminar
  2. Bonic article, que demostra que el periodisme i la cultura són determinants per al bon nivell d'una societat.

    ResponderEliminar
  3. Muy trabajado y revelador sobre lo necesario que es este perfil. ¡Enhorabuena!

    ResponderEliminar