Propuestas sobre radio

Retomo el resumen de las propuestas de la “Mesa sectorial dels mitjans de comunicació a Catalunya. Propostes d’actuació davant la crisi del sector”, en la que he tenido el honor de participar en representación de las universidades catalanas.

En radio, las propuestas son las siguientes:

"-Fomentar la complementarietat entre el sector públic i el sector privat.

La Mesa sectorial expressa un reconeixement al rol exercit tant per la ràdio pública com la ràdio privada per al desenvolupament d’un sector radiofònic que mostra una destacable penetració en la societat catalana i una estabilitat de l'audiència. El sector radiofònic a Catalunya es caracteritza per la concurrència competitiva entre la ràdio pública i la privada. La Mesa sectorial constata la necessitat d’un model equilibrat que permeti un sector privat i un sector públic forts, tots dos econòmicament viables. La complementarietat ha de permetre una ràdio pública que pugui respondre amb garanties als objectius generals fixats pel Mandat marc del sistema públic audiovisual i un sector privat competitiu en el marc dels termes de la concessió del servei. El document normatiu del sector públic s’ha de desplegar en els corresponents contractes programa que cadascun dels prestadors públics de serveis audiovisuals han de signar amb l’administració de referència.

-És urgent que es firmi el nou contracte programa plurianual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Aquest document ha de definir els objectius i funcions de l’ens públic i el finançament necessari per assolir-los. El contracte programa ha de donar estabilitat als mitjans de la CCMA, dins del qual s’inclouen les emissores del grup Catalunya Ràdio.

En aquest marc, el sistema actual de doble finançament o altres fórmules homologables a nivell europeu que es puguin derivar de les decisions preses pel Parlament de Catalunya han de preveure un sistema d’ingressos que garanteixi els recursos humans i econòmics suficients per a la viabilitat del servei públic, la continuïtat de la producció interna i la possibilitat de contractació aliena de productes que ho requereixin, a més de tenir en compte el marc i la disponibilitat pressupostària del conjunt de la Generalitat, en un context de gestió basada en els principis de transparència i eficiència dels recursos.

-Creació d’un organisme ad hoc per posar en valor el mitjà.

Les dades posen de manifest la bona salut del mitjà quant a audiència i prestigi social, especialment en el cas de la ràdio en català. Amb tot, això no ha evitat una pèrdua d'inversió publicitària i les conseqüències laborals de la crisi. Per això la Mesa proposa la creació d'un organisme transversal de caràcter privat, independentment de quin sigui el tipus de finançament, que treballi per a la posada en valor del que representa la producció radiofònica a nivell industrial a Catalunya, tant en el sector públic com en el privat.

Una referència és el Radio Advertising Bureau (RAB) britànic, un organisme sense ànim de lucre impulsat per la indústria radiofònica comercial amb l'objectiu de prestigiar el mitjà i posar en relleu el seu atractiu i potencial per als anunciants. Les activitats del RAB es desenvolupen en àmbits com la consultoria, la recerca, mesures d'impacte publicitari, estudi de casos, nous formats publicitaris, formació i premis a la publicitat radiofònica.

La Mesa sectorial veu necessària aquesta posada en valor del mitjà per augmentar l'atractiu per als anunciants i convèncer-los del potencial de la inversió en el sector ràdio. Un organisme d'aquest tipus també podria fomentar altres iniciatives de finançament, com ara el mecenatge. Alhora, serviria de base per a polítiques d'impuls industrial i empresarial, amb incentius a la inversió i a la contractació.

-Flexibilitzar la normativa per facilitar la col·laboració entre administracions públiques i concessionaris privats en l'àmbit local i comarcal.

La comunicació de proximitat és una de les singularitats i dels valors que caracteritzen el sistema comunicatiu català. Per això, la Mesa sectorial planteja la necessitat de facilitar fórmules que donin més marge de maniobra als concessionaris que actuen en aquest mercat, a través d'una cooperació entre el sector públic i el privat per fer viable la comunicació local. L’objectiu és que l’administració i els concessionaris locals i comarcals puguin entendre’s i col·laborar perquè una freqüència de titularitat pública pugui ser explotada per empreses privades, entitats sense afany de lucre, cooperatives o una societat mixta que li doni continuïtat. Es constata que el marc normatiu determinat per la Llei de l'Audiovisual de Catalunya limita aquesta possibilitat. Per això la Mesa sectorial demana una modificació en aquells punts que siguin necessaris, sens perjudici de la definició de servei públic acotada per la norma, amb especial referència als continguts de caràcter local.

-Explorar nous nínxols d'audiència i models de ràdio temàtica.

Calen aliances amb proveïdors de serveis o marques comercials per generar nous continguts. A nivell internacional, el sector radiofònic ha desenvolupat nínxols d’audiència atesos per ràdios especialitzades per temàtica i audiència. En aquesta línia, Internet ha permès la creació de ràdios digitals corporatives a través de la xarxa, dissenyats en funció de les necessitats del client, ja sigui ràdio de marca, ràdio per a establiments comercials o ràdios per a comunicació interna, entre altres models.

-Formació específica per a les necessitats del sector radiofònic.

La Mesa sectorial remarca la necessitat que es considerin les singularitats del mitjà i del sector radiofònics en els plantejaments relacionats a la formació. Cal impulsar una major versatilitat i polivalència del professional radiofònic cap a les exigències que dibuixen els nous entorns digitals. Això inclou tant un reciclatge de caràcter tècnic com el desenvolupament de noves habilitats i competències relacionades amb la distribució multiplataforma i amb els nous hàbits de consum i de relació dels oients i/o usuaris. En aquesta línia, cal capacitar els professionals per gestionar estratègicament el nou ecosistema digital. És necessari millorar els mecanismes per respondre a les necessitats formatives i la implicació de col·legis professionals i sindicats, tal com s’ha apuntat en la proposta transversal sobre formació.

-Clarificar la mesura de la ràdio multiformat.

La diversificació de les formes de distribució i, en conseqüència, de les possibilitats de consum, genera encara dubtes sobre la manera d’homologar una mesura de les audiències que tingui en compte totes les opcions. Per això la Mesa sectorial considera urgent clarificar aquesta nova realitat del mitjà ràdio i trobar un sistema que eviti la dispersió de dades provinents de diferents mètodes de mesura, a través de mètriques homologades que siguin acceptades pels anunciants. També caldria estudiar la manera d’implicar organismes que avalin les garanties científiques d’aquest sistema i en reforcin la credibilitat.

-Millorar la lluita contra les emissores il·legals.

La Mesa sectorial dels mitjans insta les administracions i els organismes competents a intensificar les actuacions contra les emissores sense llicència, així com a impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries.

La lluita contra les emissores il·legals s’ha vist sovint afectada pel conflicte

competencial i per l’obstrucció per part de l’Administració estatal a les iniciatives de la Generalitat. En aquest sentit, recorda la sentència 5/2012, de 17 de gener, del Tribunal Constitucional, que en l’apartat de fonaments de dret afirma que l’atorgament o denegació de la concessió administrativa, o la manca de sol·licitud, és l’aspecte clau que fixa la competència per a la inspecció i sanció de les emissores il·legals, sentència que reforça la capacitat d’actuació des de Catalunya mateix contra aquesta problemàtica.

A l’exigència que l’Administració lluiti contra la pirateria, s’ha de sumar el compromís inequívoc de les emissores i cadenes que emeten d’acord amb la legalitat de no sobrepassar-la o directament inculcar-la per guanyar àmbits de cobertura o donar difusió a noves marques comercials del propi grup sense el preceptiu títol habilitant."

Sobre la cuestión continuamos debatiendo en el Grupo de Investigación sobre Periodismo Digital y Banda Ancha, de la UAO-CEU y el CECABLE, Google+, en el grupo de LinkedIn, en la página de LinkedIn, en el grupo de Facebook y en este blog.