sábado, 17 de mayo de 2014

Agraïment pel premi de la premsa comarcal



Us mostro la notícia sobre la guardonada investigació portada a terme amb el títol "L'ús de la tecnologia als diaris de l'ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d'Internet”:

“La relació entre mitjans de comunicació i operadors de telecomunicacions és necessària, dinamitzarà la Societat de la Banda Ampla i reforçarà els comptes d’explotació dels dos actors de la simbiosi”. Així sintetitza davant la Convenció de la Premsa Comarcal (al Palau d’Anglesola, Lleida) els resultats de la seva investigació el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, VII Premi de Recerca Universitària de Premsa Comarcal (ACPC) i la Xarxa Vives d’Universitats (amb suport de la Generalitat de Catalunya i La Caixa) per la investigació “L’ús de la tecnologia als diaris de l’ACPC: fórmules de millora de rendibilitat a través d’Internet”.  

La recerca, que segueix metodologia quantitativa amb suport qualitatiu, i amb caràcter prospectiu, es va realitzar amb mitjans de l’ACPC amb versió digital i en paper des del setembre de 2013 fins al gener de 2014.
“La relació entre els mitjans de comunicació i els operadors de telecomunicacions és creixent, però millorable”, sosté Fondevila, degà de la Facultat de Ciències Socials, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat i director del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), i director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE).
Movistar (69,23%) lidera la contractació dels mitjans comarcals i locals catalans. Altres operadors amb què compten les publicacions de proximitat són Ono, Vodafone, Acom, Cyberneticos i Adamo.
Quant a velocitat dels operadors de la premsa comarcal i local de Catalunya, la mitjana de pujada de dades (upload) és de 6,38 Mbps, i de baixada de dades (download) 8,11 Mbps, xifres correctes tenint en compte les mitjanes catalana i espanyola. La major part de mitjans no han canviat mai d’operador, tot i que el 10,77% sí que ho han fet. “Això reflecteix una vocació pel contrast d’ofertes, una anàlisi constant de rendiments i una postura no tan conservadora com la d’altres segments empresarials”, afirma Fondevila.
No obstant això, els mitjans de premsa comarcal i local catalana no són conscients de la importància del CIR (Committed Information Rate), que garanteix flux de banda ampla en un entorn de social journalism commerce, de relació entre continguts dels mitjans de comunicació i aplicacions de comerç electrònic.
La majoria de mitjans comarcals i locals (84,62%) no han establert cap SLA (Service Level Agreement o acord de nivell de servei) amb els operadors de telecomunicacions. “Això denota una manca de consciència sobre la rellevància d’aquest punt, i alhora sobre el concepte holístic de social journalism commerce. El lector no es limita a llegir, sinó que esdevé membre d’una comunitat virtual i pot consumir productes i serveis en tant que membre d’aquesta comunitat. És per això que disposar d’SLA és necessari. Els mitjans catalans han de reaccionar”, aconsella Fondevila. Si la quantitat d’SLA establert amb l’operador és escassa, el mateix ocorre amb les indemnitzacions pactades per minuts o per hores fora de servei. Igualment, els mitjans de premsa comarcal i local catalana estableixen pocs intercanvis amb l'operador de telecomunicacions utilitzant publicitat.
En tot cas, l’autopercepció sobre la tecnologia disponible és positiva. Els percentatges que prevalen són els que consideren bona i regular la tecnologia disponible. Les empreses informatives comarcals i locals catalanes no es plantegen de moment el servei de quadruple play (televisió, Internet, telefonia fixa, telefonia mòbil) i quintuple play (televisió, Internet fix, Internet mòbil, telefonia fixa, telefonia mòbil), tot i que és probable que algun d’ells els estiguin utilitzant sense ser-ne del tot conscients. 

Quan es qüestiona els mitjans sobre si han pensat a introduir SLA en el cas d'un seguiment de notícia en línia, de mutu acord amb l'operador, la resposta és majoritàriament negativa. En canvi, pel que fa a la introducció dels micropagaments per llegir segons quins comentaris, els resultats canvien i són més proactius.
Així, els mitjans catalans de premsa comarcal i local contemplen la introducció de micropagaments per seccions i per a retransmissions online. Igualment, pretenen obtenir rendiment de les xarxes socials i no tant dels blocs, i no descarten una diversificació de la font d'ingressos mitjançant informes o estudis per a empreses i l’opció de fer pagar per articles de referència o blocs, introduir-se en comerç electrònic, i no tant SMS, MMS o avisos. Tanmateix, els mitjans catalans de premsa comarcal i local consideren que no disposen d’una comunitat de lectors prou homogènia per impulsar el comerç electrònic.
El desenvolupament de versions per a telefonia i tauleta dels mitjans catalans de premsa comarcal i local és moderat. Tanmateix, aquests mitjans aposten per introduir promocions amb botigues del municipi i amb grans superfícies comercials, per introduir continguts lligats a pagament i descompte, llibres digitals de pagament i promocions per acudir a esdeveniments esportius i espectacles, però no tant cursos online de pagament i cursos MooC gratuïts per crear lligam amb el lector.
Els mitjans catalans de premsa comarcal i local es plantegen introduir el crowdfunding i combinar publicitat en paper i digital, tot i que prefereixen vendre paquets de publicitat paper-digital per separat. Els mitjans catalans observen moltes amenaces per a l’estratègia de micropagaments. En tot cas, la predisposició general vers la digitalització i les sinergies amb els operadors és en general elevada, “i això sempre és positiu”, rebla Fondevila.
Com a propostes de futur per obtenir ingressos, Fondevila considera que cal innovar i que la web sigui dinàmica; cal apostar pel multimèdia i per acords amb les cadenes de televisió local; cal analitzar les possibles fórmules de pagament a establir i impulsar-les; cal crear continguts crossmèdia; cal plantejar-se les edicions adaptades als terminals; cal afrontar els desafiaments i les recomanacions digitals de la Unió Europea; cal impulsar acords amb operadors de telecomunicacions; cal apostar pel comerç electrònic; cal apostar per accions comunicatives diversificadores (formació, esdeveniments); i cal posicionar-se en l’escenari de mobilitat (SoLoMo: social, local i mòbil). En tot cas, “no existeixen receptes miraculoses, però essent metòdics i alhora imaginatius els mitjans catalans de premsa comarcal i local poden obtenir molt rendiment del màxim tresor de què disposen: la comunitat de lectors”.



9 comentarios: